Anem fent

Pensant sobre Andrea Fabra em va vindre al cap una obertura de Rossini que vaig tocar moltes voltes a la banda de música quan era un xiquet: "La gazza ladra", però clar dins de la meua gran ignorància també es troba el desconeixement de l'italià i pensava que es traduïa com la gossa lladraire (que lladra) i d'ahí l'associació de idees. Però res més lluny de la realitat, ja que resulta que es tradueix como la garsa furtadora o lladre. Resulta paradigmàtic i a la vegada graciòs com li va de perfecte també a la filla del cacic. La senyora Fabra és l'exemple personificat de com funciona Espanya i el País Valencià on una persona que mai ha treballat de res més que de polític i per ser filla de qui és ha arribat a diputada. Una palmera més de les "decisions" del PP per solucionar la situació actual i on ni ella ni el seu partit aporten res de res a la societat que representen i en teoria haurien de defendre. Potser que no es dirigira als aturats quan va