Anem fent

Sempre que he assistit a una manifestació, que ni en són moltes ni poques, he tingut l'agradable sensació de que no estic sol al món, i que realment allò que pense no és tan desgavellat. Em plena de goig i em fa sentir part d'alguna cosa més gran on puc parlar lliurement sense sentir-me un alienígena, i on dir País Valencià no es mentar al dimoni, ja que malgrat que esta denominació de la nostra terra està arreplegada a l'Estatut d'autonomia, gràcies a C9 i al govern del PP els darrers disset anys tot açò havia esdevingut quasi clandestí. Les darreres manifestacions on he estat són per TV3 i defensa dels serveis públics valencians, i ambdós varen ser multitudinàries a Castelló.  Mestres de Betxí a la Manifestació de Castelló.  A la manifestació pels serveis públics a Castelló de la Plana érem al voltant de 30.000 persones demanant una educació, una sanitat i una justícia de qualitat i pública, així com un respecte pels professionals que allí treballem. Dient-li al

Estimades famílies: L’assemblea de mestres del centre, després d’haver analitzat les mesures per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana, i davant de les retallades que afecten a l’àmbit educatiu, vol manifestar-vos que: Els sectors públic d’ensenyament i sanitat, en contra del que en un principi es va manifestar, pateixen una greu retallada pressupostària, que afectarà directament als usuaris, que no són altres que els ciutadans en general i l’alumnat en particular. De quina manera van a afectar les retallades a la nostra escola pública? De moment, i per al present curs, els centres ja hem patit: •Una rebaixa per que fa a la quantia de les beques de menjador concedides, abans totes cobrien el 100% de les despeses, i en l’actualitat se’n han concedit tres categories: el 100%, el 70% i el 40% del total de les despeses. •Les reduccions de plantilles a les escoles: augmentant les ràtios, fent desaparèixer programes d’educació compensatòria, recolzaments i desdoblaments, acomia

 Celebrant l'aniversari de la Carta Pobla de Betxí.  Quan entre a l'aula no existeix res més que els alumnes, els xiquets i xiquetes dels quals sóc responsable de 9 a 5 i dels que he d'extreure el màxim possible en relació a tots els àmbits educatius. Al llarg dels dotze cursos acadèmics que porte impartint classes no crec que hi haja ningún pare o alumne que es puga queixar de la meua involucració, interès, treball i en definitiva dedicació a la meua tasca docent. A més no crec que jo siga un cas aïllat dins de l'educació pública. La meua experiència dins de les escoles públiques valencianes em diu que almenys un 90% dels mestres es prenen la seua feina de manera seriosa, professional i en molts casos anant molt més enllà de les seues obligacions. La majoria de nosaltres hem "regalat" moltíssimes hores a l'administració per tal de donar un millor servei i atenció a les famílies i/o alumnes, per acudir a reunions (mai remunerades) fora de l'horari

No són les retallades del Consell Valencià en si mateixa el que més m'indigna, encara que són per estar enutjat. Allò que em fa estar cabrejat és cóm s'han gastat els diners públics en events (paraula pepera per excel.lència), farres i projectes sense peus ni cap com l'aeroport sense avions de Castelló. Això i la corrupció latent des de fa anys al País Valencià dins del partit que obstenta el poder amb casos com Gürtel, EMARSA, Brugal, Fabra, Urdangarins, etc. Es clar que una cosa porta a l'altra i tot està conectat, doncs si hagueren gestionat millor l'enorme quantitat de diners arreplegats al llarg de l'etapa de la bombolla immobiliria fent creixer el País Valencià i creant mecanismes per reinvertir el capital prevenint per quan arribaren els temps pitjors estariem parlant d'una altra cosa ben diferent. Ara cal retallar en les despeses socials i posar la tisora en els de sempre: els funcionaris en particular i la classe obrera en general. Així doncs la san

Farà una setmana vaig penjar ací al costat (com encara podeu vore) una enquesta on vos preguntava si vos semblava possible un rescat econòmic del País valencià per part de l'Estat  o si per altra banda vos pareixia desproporcionat pensar-ho. Ahir ja vaig llegir que el Consell era incapaç de tornar un prèstec de 123 milions d'€ al Deutsche Bank alemany i que l'estat espanyol ha hagut d'intercedir avalant al Consell per evitar l'impagament i això és un rescat en tota regla. Avui la notícia ha esclatat com un petard per tota Espanya sent primera plana a quasi tots el periòdics digitals i premsa escrita, de la mateixa manera que ha estat Trending Topic la "Comunidad Valenciana" per aquest tema. L'assumpte pinta molt malament pel País Valencià, ja feia pudor des de temps enrere quan el Consell va ser incapaç de vendre la totalitat de Bonos patriòtics de la Generalitat i les maleïdes agències de qualificació ens els van donar com a bonos brossa. A més cada v

Si ens atenem a les prediccions de Nostradamus o dels maies per l'any 2012 potser no caldrà calfar-nos gaire el cap tractant d'analitzar les possibles situacions que se'ns poden donar o de com tractar de buscar eixides favorables o el menys dolentes que es puga. Seria doncs una resposta inútil davant una situació on ja sabriem que qualsevol cosa que férem nosaltres no hi serviria per a res. Aleshores canviem els auguris ancestrals per les previsions del ministre Luís De Guindos o d'Alberto Fabra pel nostre Pais Valencià, així al comparar-ho semblen inclús positives i tot. Passar de la fi del Mon conegut a un empitjorament social i econòmic no té ni punt de comparació. A més a més ells ja ens han donat les receptes: austeritat, retallades, pagar més per coses pitjors, perdre l'estat de benestar per tal d'aconseguir eixir d'esta crisi, la qual cosa sembla una incongruència que a més no ens la creiem ningú.  Els valencians presentem  un percentatge alt de sob