Anem fent

 Orgullosos de ser valencians! Tot aquest fenomen social que ha esdevingut arrel de les esgarrifoses càrregues policials contra els estudiants de l'IES Lluís Vives i que ha pres el nom de "Primavera Valenciana" ha esperonat a milers de persones  a eixir al carrer i cridar que ja està bé de d'abusar del poder polític manipulant i agredint als joves del País Valencià. Esta repressió violenta ordenada per la delegada del govern del Partit Popular Paula Sanchez de León i el seu "sheriff" ha estat el resort que ha tret del "meninfotisme" molts valencians reviscolant l'esperit crític de molta gent que romania ensopida i és precisament eixa la raò per la qual el terme de "Primavera Valenciana" que encunyaren els germans Chulià Peris i Pau Alabajos ha descrit de manera exacta esta renaixença de l'esperit valencià més autèntic, valent i inconformista. Malgrat la nitidesa dels missatges llançats pels manifestants, la caverna me

Benvinguts tots i totes a esta concentració en defensa dels serveis públics a Betxí. Hui 23 de febrer de 2012 ens hem concentrat tots ací per a demanar uns serveis públics de qualitat i per tal de dir prou a les retallades del Consell Valencià en educació i sanitat. Aquestes retallades que estem patint són un atemptat contra els drets i serveis bàsics d’una societat civilitzada com la nostra i que ens afecta a tots els usuaris d’una o d’altra manera. Volem reflectir que en cap cas estem atacant ningú i que com a grup, com a societat i com a afectats directes sols estem defenent els drets i avanços socials aconseguits durant molts anys i que no podem perdre tan fàcilment. El manifest que ara anem a llegir està recolzat i consensuat per un gran nombre d’institucions i organitzacions de Betxí, com són l’assemblea de mestres i l’AMPA de l’escola Cervantes-Dualde, pel professorat de l’IES de Betxí i la seua AMPA, per l’Escola de Persones Adultes, per l’escola Infantil de Pequelar, pels t

Permeteu-me ser escatològic en aquest post, promet no tornar-ho a ser. Però com a mestre, i per deformació professional sempre em venen al cap exemples per a fer comprensible conceptes més abstractes. Metàfores, paràboles o analogies per tal d'explicar-me, encara que les més utilitzades siguen les futbolístiques, jo em basaré en una història real que li ocorregué a un company no fa gaire temps... "Van entrar a robar a casa, s'endugueren tot el que trobaren i ho deixaren tot escampat, trencat, grapejat. Fins i tot obriren el frigorífic i es feren el sopar a la meua cuina deixant els plats bruts a la taula, a més van cagar a la tassa del meu water i ni tan sols van tindre la decència d'estirar la cadena i van deixar allí la seua merda. Quan vaig cridar la policía em digueren que era gairebé impossible agafar-los, ja que ningú els havia vist. Jo em feia creus, cóm que era impossible si allà estava ple d'empremptes dactilars i de pedjades plenes de fang? Si fins i

Al llarg de les darreres dies i setmanes estem acudint a l'enfonsament dels pilars bàsics que sustentaven la nostra creença en una societat justa, digna i democràtica. Obviament estem vivint temps turbulents immersos en una situació surrealista d'una crisi que engoleix tots els drets socials i  laborals aconseguits al llarg d'anys i anys. La trama Gürtel ha guanyat els dos primers judicis que han tingut lloc a València i a Madrid. No és prou que siguen declarats No culpables dos dels elements necessaris per a que Gürtel robara les arques públiques valencianes, a més el jutge que va començar a investigar aquestes "irregularitats" ha estat comdemnat per escoltes il.legals als advocats de la defensa dels lladres. Amdos casos han guanyat els dolents, els que volia el PP que guanyaren, o no? Ací al País Valencià se'ns va quedar cara de pòker quan vàrem escoltar la notícia de que la "justícia" declarava No culpables al molt poc honorable Camps i Ricki