Anem fent

Potser mai t'hages plantejat matricular al teu fill en una escola que no siga pública, o potser sí. Són temps difícils, temps de retallades i temps de crisi, però no sols econòmica, també ideològica. La paraula crisi significa canvi, com tots sabeu, però a voltes no es tracta d'un canvi de ideologia, més bé d'absència d'aquesta. I com deia el meu professor de història (Sr. Ballester) a l'institut: "qui diu no tindre idees polítiques, acaba sempre votant a la dreta". Actualment una gran part de gent de classe mitja-alta porta als seus fills a escoles privades o concertades, o almenys eixa és la meua percepció del casos que conec. Les raons són variades, i segons ells, argumenten que el nivell d'una escola privada no es pot comparar amb una de pública, o que volen que aprenguen en anglès, o que no volen que es barregen amb xiquets romanesos, gitanos, etc. Diuen que és impossible que el nivell acadèmic siga igual quan els mestres hem de dedicar quasi tot

Dear Baldo: How are you doing? I’m writing to express my congratulation for your election for the Spanish Congress. I’m sure you must feel an exciting moment now and remembering people had liked living this day with you. First of all I want communicating my happiness for having the first chance of saying everybody our opinions in Madrid. This is a historic day to País Valencià and all should consider the enormous progress done, because nobody imagined we could be enjoying this success four years ago. Although I was convinced Compromís had achieved a better result due to frustration of the Socialist with the Crisis, the amazing apparition of UPyD avoided a bigger victory. Furthermore we know the difficult to fight in the current electoral system and the electoral results become  in more important aspect. Secondly we increase our number of votes a lot and young people are starting to confide in Compromís as a future’s party. We’re creating an important base to the next election. Finally

Jo crec que la gent d'esquerres som molt més crítica i compromesa en general, i molt més en concret a l'hora de votar. La veritat és que per a mi l'única forma política que existeix és la social, i totes les altres han d'anar de la mà d'esta. La manera d'entendre la política per part de la dreta és, com a molt, purament la dels mercats, aquella que té per objectiu fer diners siga com siga, mentres que tot el demés és una molesta càrrega. Ajudar als desocupats, als pobres, als immigrant, la educació i la sanitat pública, o més bé tot allò que siga públic, no entra en els seus plans primordials, més bé es fa per callar boques i no és propi d'ells, doncs tot el que és públic no serveix per a fer negoci i per eixa raò estan privatitzant a tota màquina per a donar-li a guanyar a algun conegut i de passada desprestigiar als mestres i professors de l'escola pública, o llevant-li recursos a la sanitat pública per fer creixer les llistes d'espera i així afavo

Recorde una conversa amb un molt bon amic socialiste poc després de guanyar Zapatero les darreres eleccions front a Rajoy (este senyor és etern) i ambdos coincidíem a dir que almenys tindria quatre anys per tractar de millorar la situació que començava a esdevenir complicada, davant d'altra gent que pensava, que quina llàstima no hagués guanyat les eleccions el PP per a vore com s'aclaraven, ja que així el socialisme s'haguera assegurat el triomf al 2012 i varies legislatures més, ja que la batacada dels conservadors imaginavem seria considerable. Sí, allò era política-ficció o filosofia de bar, però no havíem desviat gaire el tir. Al llarg de la legislatura que ara ha acabat hem vist al PP i a D.Mariano Rajoy rascar-se la panxa, fregant-se les mans cada volta que eixia una dada catastròfica sobre l'atur, la prima de risc, la vivenda, o qualsevol cosa, ja que tot ha anat de mal en pitjor, fora o no per culpa de Zapatero. Ara li toca recollir els fruits de l'arbre q