Anem fent

Quan parlem persones de diverses ideologies polítiques a nivell dels diferents tipus d'eleccions arribem a un tipus d'acord al dir que les eleccions municipals són diferents. Són especials perquè gestionant un xicotet poble hi ha menys possibilitat de deixar l'empremta ideològica i és en eixe punt on dóna quasi el mateix que governe el PSOE o el PP perquè el que realment importa és la persona. Dit açò, anem a pams. Quan en un poble governa PP o PSOE importa la persona des del punt de vista de que si vol promocionar-se dins del partit (ja que són partits que governen al País Valencià i a Espanya)  hauran de vendre el seu punt de vista als interessos del partit posant-los per davant del interessos del poble o fent vore que volen el millor pel poble però realment fan el que des de dalt volen que es faça. Ahí és on entra la persona, el saber dir prou i per ací no passe, i òbviament les seues habilitats personals i de gestió, ja que l'honradesa la donem per suposada com l

Demà començarem un nou curs escolar després d'un ben guanyat descans estiuenc. No sé si realment he aconseguit desconectar al llarg d'estes vacances, ja que l'anterior curs va ser d'una intensitat impressionant i les notícies que han anat sorgint resulten poc tranquilitzadores per dir-ho d'alguna manera suau. Tinc la desagradable sensació que este curs que encetem serà encara pitjor i no sols perquè passaré de 20 a 30 alumnes a la meua classe encara que la consellera Català diga que les ràtios no han canviat, la pressió sobre els mestres va en augment i encara no hem començat. Malgrat que hem suprimit material escolar i hem ajudat a establir un banc de llibres als centres els pares que ara s'enfronten a la compra dels libres de text tiren foc per la boca contra nosaltres sense pensar ni en això, ni amb la pujada brutal de l'IVA feta pel Govern. Amb aquesta línia s'esplaia la consellera dient que "les protestes dels docents perjudiquen a tota una ge

Pensant sobre Andrea Fabra em va vindre al cap una obertura de Rossini que vaig tocar moltes voltes a la banda de música quan era un xiquet: "La gazza ladra", però clar dins de la meua gran ignorància també es troba el desconeixement de l'italià i pensava que es traduïa com la gossa lladraire (que lladra) i d'ahí l'associació de idees. Però res més lluny de la realitat, ja que resulta que es tradueix como la garsa furtadora o lladre. Resulta paradigmàtic i a la vegada graciòs com li va de perfecte també a la filla del cacic. La senyora Fabra és l'exemple personificat de com funciona Espanya i el País Valencià on una persona que mai ha treballat de res més que de polític i per ser filla de qui és ha arribat a diputada. Una palmera més de les "decisions" del PP per solucionar la situació actual i on ni ella ni el seu partit aporten res de res a la societat que representen i en teoria haurien de defendre. Potser que no es dirigira als aturats quan va

Poc després de la fallida de Bankia i el pertinent rescat i nacionalització per part del govern d'Espanya amb els diners de tots nosaltres, el senyor Rajoy mitjançant el ministre De Guindos ha hagut de demanar auxili a la Unió Europea per tal de que siga Europa que rescate al sector financer espanyol, ja que els ciutadans d'Espanya ja no podem més. Molt amablement ens han deixat cent mil milions d'euros que hauran de tornar els bancs espanyols a un 3% d'interès i en cas de no tornar-los, doncs ens farem càrrec nosaltres, per a variar. Una quantitat altíssima a per a qualsevol que sàpiga utilitzar el sistema numèric decimal, ja que segur que ningú de vosaltres ha comptat mai fins a cent mil milions, però que és una suma ridícula pels mercats que han situat la prima de risc pels núvols fins arribar a una xifra de 540 on es fa impensable que no haja d'haver, més prompte que tard, un rescat a Espanya en tota regla i a l'estil grec. Una quantitat de diners que si

Quin valencià no ha tingut algun tipus de relació amb Bancaixa? Ja siga amb estalvis, nòmina o amb algun amic o conegut treballant a les seues oficines tots hem tingut algo a veure amb la principal entitat financera del País Valencià. No només ha estat una relació amb els ciutadans, també amb una gran part de les associacions culturals, socials i sobretot polítiques. Ací és precisament on va començar a morir la nostra Bancaixa. La presència de càrrecs polítics en les juntes dels bancs i caixes d'estalvi, la creença d'impunitat davant dels abusos (que potser no siga sols una creença) i l'afany d'enriquiment per part de polítics sense escrúpols. Sóc conscient de les meues limitacions per tal d'analitzar totes les causes de la fallida de Bancaixa i no seré tant pretensiós d'intentar-ho, però crec que ningú de vosaltres em negarà la fatídica influència del trinomi política-banquers-promotors en l'actual situació de l'entitat. Potser les tres parts

Ho tenim pelut per tal d'aconseguir parar les mesures poc pedagògiques del Consell valencià amb la consellera Català al cap o les idees werterianes d'ajust de les despeses educatives, es a dir de les retallades. Poc hi ha que rascar davant d'estos herois del retall, i cada dia que passa, la majoria repetim allò de "mare meua, mare meua que em quede com estic". Però per nosaltres que no quede el seguir lluitant contra els defensors dels rics, de les privatitzacions i de la Merkel. Així d'eixa forma vam anar a la vaga del dia 16 de maig i a la manifestació a València i també a el dia 22 de maig vàrem acudir a la manifestació a Castelló, però la vaga...doncs no, no hem varen deixar exercir el meu dret a la vaga, m'ho varen prohibir baix amenaça d'expedient. Sí, vaig estar de serveis mínims al meu centre quan estan establerts en quatre persones i en eren quinze treballant, i sí, quinze és més que quatre de la mateixa manera que el meu dret a la vaga quan

Ara que està acabant-se el curs escolar 2011-2012 i tots hauríem d'estar mirant d'acabar el temari i els llibres, preparant quasi els festivals de fi de curs i els exàmens finals, estem pendents dels set dies de vaga convocats pels sindicats de l'ensenyament per a la segona quinzena de maig. També ens preocupa a la societat educativa l'impagament del primer termini de l'any 2012 pel funcionament dels centres i dels menjadors escolars des de fa moltíssim temps. De fet, fa tant de temps que no es paguen les beques de menjador i/o subvencions que segurament els menjadors van a tancar (juny i setembre confirmat ja). Sí, estic preocupat. Pel meu salari altament retallat, per les meues condicions laborals greument afectades i per l'absència de perspectives futures millors ni a curt, ni a mitjà termini. Però encara em preocupa molt més el futur dels alumnes. L'augment de ràtios per classe, la falta d'inversions a l'escola p

Passa el temps, però la crisi continua entroncada dins la nostra societat i tothom tenim la certesa que durarà molt, moltíssim, ja que de cap manera albirem la sortida, més bé tot el contrari. Cada volta ens endinsem més i més amb polítiques que lluny d'avançar cap a la recuperació ens dificulten respirar. El partit que ens governa a l'estat espanyol i al País Valencià no té ni idea d'on ens portaran totes estes retallades, però es que no saben fer res més i van al que és més fàcil, al que no han de pensar gaire i al que els han dit que facen aquells que presumiblement saben la raò del perquè es fa. Són uns miserables que ens arrosseguen cada volta a més profunditat, més enrere i més fosc. Ja fa temps que he perdut l'esperança de que els polítics ens treguen d'esta situació, ells no en saben més i a més són uns cobards incapaços de prendre decisions arriscades i encetar una etapa d'inversions fortes cap a un nou model productiu que faça amainar el gran drama qu

A la majoria de les escoles públiques del País Valencià estem en peu de guerra contra les retallades del Consell. El seu menyspreu cap a la nostra tasca educativa, el fer-nos responsable de la seua mala gestió i balafiament de recursos  i el enfrontar-nos a tota la societat pel fet que estàvem ajuntant-nos i demanant-los responsabilitats justament a ells. Quina barbaritat! Com se'ns  pot passar pel cap semblat ocurrència?  Doncs bé, sí, ho han aconseguit. Amb tot el seu aparell de propaganda periodística han tirat a tota la societat en contra nostra. Fins i tot la meua mare em diu que com som capaços de no portar als xiquets a vore les falles, que no tindre calefacció els pares ho poden suportar, però no anar a vore les falles? Quina colla de malfeiners són els mestres! (això no ho digué ella per caritat humana cap al fill). Al Consell Escolar els pares estan en contra de les mesures de pressió dissenyades pel professorat (no fer activitats fora del centre o excursions de cair

 Orgullosos de ser valencians! Tot aquest fenomen social que ha esdevingut arrel de les esgarrifoses càrregues policials contra els estudiants de l'IES Lluís Vives i que ha pres el nom de "Primavera Valenciana" ha esperonat a milers de persones  a eixir al carrer i cridar que ja està bé de d'abusar del poder polític manipulant i agredint als joves del País Valencià. Esta repressió violenta ordenada per la delegada del govern del Partit Popular Paula Sanchez de León i el seu "sheriff" ha estat el resort que ha tret del "meninfotisme" molts valencians reviscolant l'esperit crític de molta gent que romania ensopida i és precisament eixa la raò per la qual el terme de "Primavera Valenciana" que encunyaren els germans Chulià Peris i Pau Alabajos ha descrit de manera exacta esta renaixença de l'esperit valencià més autèntic, valent i inconformista. Malgrat la nitidesa dels missatges llançats pels manifestants, la caverna me

Benvinguts tots i totes a esta concentració en defensa dels serveis públics a Betxí. Hui 23 de febrer de 2012 ens hem concentrat tots ací per a demanar uns serveis públics de qualitat i per tal de dir prou a les retallades del Consell Valencià en educació i sanitat. Aquestes retallades que estem patint són un atemptat contra els drets i serveis bàsics d’una societat civilitzada com la nostra i que ens afecta a tots els usuaris d’una o d’altra manera. Volem reflectir que en cap cas estem atacant ningú i que com a grup, com a societat i com a afectats directes sols estem defenent els drets i avanços socials aconseguits durant molts anys i que no podem perdre tan fàcilment. El manifest que ara anem a llegir està recolzat i consensuat per un gran nombre d’institucions i organitzacions de Betxí, com són l’assemblea de mestres i l’AMPA de l’escola Cervantes-Dualde, pel professorat de l’IES de Betxí i la seua AMPA, per l’Escola de Persones Adultes, per l’escola Infantil de Pequelar, pels t

Permeteu-me ser escatològic en aquest post, promet no tornar-ho a ser. Però com a mestre, i per deformació professional sempre em venen al cap exemples per a fer comprensible conceptes més abstractes. Metàfores, paràboles o analogies per tal d'explicar-me, encara que les més utilitzades siguen les futbolístiques, jo em basaré en una història real que li ocorregué a un company no fa gaire temps... "Van entrar a robar a casa, s'endugueren tot el que trobaren i ho deixaren tot escampat, trencat, grapejat. Fins i tot obriren el frigorífic i es feren el sopar a la meua cuina deixant els plats bruts a la taula, a més van cagar a la tassa del meu water i ni tan sols van tindre la decència d'estirar la cadena i van deixar allí la seua merda. Quan vaig cridar la policía em digueren que era gairebé impossible agafar-los, ja que ningú els havia vist. Jo em feia creus, cóm que era impossible si allà estava ple d'empremptes dactilars i de pedjades plenes de fang? Si fins i

Al llarg de les darreres dies i setmanes estem acudint a l'enfonsament dels pilars bàsics que sustentaven la nostra creença en una societat justa, digna i democràtica. Obviament estem vivint temps turbulents immersos en una situació surrealista d'una crisi que engoleix tots els drets socials i  laborals aconseguits al llarg d'anys i anys. La trama Gürtel ha guanyat els dos primers judicis que han tingut lloc a València i a Madrid. No és prou que siguen declarats No culpables dos dels elements necessaris per a que Gürtel robara les arques públiques valencianes, a més el jutge que va començar a investigar aquestes "irregularitats" ha estat comdemnat per escoltes il.legals als advocats de la defensa dels lladres. Amdos casos han guanyat els dolents, els que volia el PP que guanyaren, o no? Ací al País Valencià se'ns va quedar cara de pòker quan vàrem escoltar la notícia de que la "justícia" declarava No culpables al molt poc honorable Camps i Ricki

Sempre que he assistit a una manifestació, que ni en són moltes ni poques, he tingut l'agradable sensació de que no estic sol al món, i que realment allò que pense no és tan desgavellat. Em plena de goig i em fa sentir part d'alguna cosa més gran on puc parlar lliurement sense sentir-me un alienígena, i on dir País Valencià no es mentar al dimoni, ja que malgrat que esta denominació de la nostra terra està arreplegada a l'Estatut d'autonomia, gràcies a C9 i al govern del PP els darrers disset anys tot açò havia esdevingut quasi clandestí. Les darreres manifestacions on he estat són per TV3 i defensa dels serveis públics valencians, i ambdós varen ser multitudinàries a Castelló.  Mestres de Betxí a la Manifestació de Castelló.  A la manifestació pels serveis públics a Castelló de la Plana érem al voltant de 30.000 persones demanant una educació, una sanitat i una justícia de qualitat i pública, així com un respecte pels professionals que allí treballem. Dient-li al

Estimades famílies: L’assemblea de mestres del centre, després d’haver analitzat les mesures per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana, i davant de les retallades que afecten a l’àmbit educatiu, vol manifestar-vos que: Els sectors públic d’ensenyament i sanitat, en contra del que en un principi es va manifestar, pateixen una greu retallada pressupostària, que afectarà directament als usuaris, que no són altres que els ciutadans en general i l’alumnat en particular. De quina manera van a afectar les retallades a la nostra escola pública? De moment, i per al present curs, els centres ja hem patit: •Una rebaixa per que fa a la quantia de les beques de menjador concedides, abans totes cobrien el 100% de les despeses, i en l’actualitat se’n han concedit tres categories: el 100%, el 70% i el 40% del total de les despeses. •Les reduccions de plantilles a les escoles: augmentant les ràtios, fent desaparèixer programes d’educació compensatòria, recolzaments i desdoblaments, acomia

 Celebrant l'aniversari de la Carta Pobla de Betxí.  Quan entre a l'aula no existeix res més que els alumnes, els xiquets i xiquetes dels quals sóc responsable de 9 a 5 i dels que he d'extreure el màxim possible en relació a tots els àmbits educatius. Al llarg dels dotze cursos acadèmics que porte impartint classes no crec que hi haja ningún pare o alumne que es puga queixar de la meua involucració, interès, treball i en definitiva dedicació a la meua tasca docent. A més no crec que jo siga un cas aïllat dins de l'educació pública. La meua experiència dins de les escoles públiques valencianes em diu que almenys un 90% dels mestres es prenen la seua feina de manera seriosa, professional i en molts casos anant molt més enllà de les seues obligacions. La majoria de nosaltres hem "regalat" moltíssimes hores a l'administració per tal de donar un millor servei i atenció a les famílies i/o alumnes, per acudir a reunions (mai remunerades) fora de l'horari

No són les retallades del Consell Valencià en si mateixa el que més m'indigna, encara que són per estar enutjat. Allò que em fa estar cabrejat és cóm s'han gastat els diners públics en events (paraula pepera per excel.lència), farres i projectes sense peus ni cap com l'aeroport sense avions de Castelló. Això i la corrupció latent des de fa anys al País Valencià dins del partit que obstenta el poder amb casos com Gürtel, EMARSA, Brugal, Fabra, Urdangarins, etc. Es clar que una cosa porta a l'altra i tot està conectat, doncs si hagueren gestionat millor l'enorme quantitat de diners arreplegats al llarg de l'etapa de la bombolla immobiliria fent creixer el País Valencià i creant mecanismes per reinvertir el capital prevenint per quan arribaren els temps pitjors estariem parlant d'una altra cosa ben diferent. Ara cal retallar en les despeses socials i posar la tisora en els de sempre: els funcionaris en particular i la classe obrera en general. Així doncs la san

Farà una setmana vaig penjar ací al costat (com encara podeu vore) una enquesta on vos preguntava si vos semblava possible un rescat econòmic del País valencià per part de l'Estat  o si per altra banda vos pareixia desproporcionat pensar-ho. Ahir ja vaig llegir que el Consell era incapaç de tornar un prèstec de 123 milions d'€ al Deutsche Bank alemany i que l'estat espanyol ha hagut d'intercedir avalant al Consell per evitar l'impagament i això és un rescat en tota regla. Avui la notícia ha esclatat com un petard per tota Espanya sent primera plana a quasi tots el periòdics digitals i premsa escrita, de la mateixa manera que ha estat Trending Topic la "Comunidad Valenciana" per aquest tema. L'assumpte pinta molt malament pel País Valencià, ja feia pudor des de temps enrere quan el Consell va ser incapaç de vendre la totalitat de Bonos patriòtics de la Generalitat i les maleïdes agències de qualificació ens els van donar com a bonos brossa. A més cada v

Si ens atenem a les prediccions de Nostradamus o dels maies per l'any 2012 potser no caldrà calfar-nos gaire el cap tractant d'analitzar les possibles situacions que se'ns poden donar o de com tractar de buscar eixides favorables o el menys dolentes que es puga. Seria doncs una resposta inútil davant una situació on ja sabriem que qualsevol cosa que férem nosaltres no hi serviria per a res. Aleshores canviem els auguris ancestrals per les previsions del ministre Luís De Guindos o d'Alberto Fabra pel nostre Pais Valencià, així al comparar-ho semblen inclús positives i tot. Passar de la fi del Mon conegut a un empitjorament social i econòmic no té ni punt de comparació. A més a més ells ja ens han donat les receptes: austeritat, retallades, pagar més per coses pitjors, perdre l'estat de benestar per tal d'aconseguir eixir d'esta crisi, la qual cosa sembla una incongruència que a més no ens la creiem ningú.  Els valencians presentem  un percentatge alt de sob