Anem fent

Poc després de la fallida de Bankia i el pertinent rescat i nacionalització per part del govern d'Espanya amb els diners de tots nosaltres, el senyor Rajoy mitjançant el ministre De Guindos ha hagut de demanar auxili a la Unió Europea per tal de que siga Europa que rescate al sector financer espanyol, ja que els ciutadans d'Espanya ja no podem més. Molt amablement ens han deixat cent mil milions d'euros que hauran de tornar els bancs espanyols a un 3% d'interès i en cas de no tornar-los, doncs ens farem càrrec nosaltres, per a variar. Una quantitat altíssima a per a qualsevol que sàpiga utilitzar el sistema numèric decimal, ja que segur que ningú de vosaltres ha comptat mai fins a cent mil milions, però que és una suma ridícula pels mercats que han situat la prima de risc pels núvols fins arribar a una xifra de 540 on es fa impensable que no haja d'haver, més prompte que tard, un rescat a Espanya en tota regla i a l'estil grec. Una quantitat de diners que si

Quin valencià no ha tingut algun tipus de relació amb Bancaixa? Ja siga amb estalvis, nòmina o amb algun amic o conegut treballant a les seues oficines tots hem tingut algo a veure amb la principal entitat financera del País Valencià. No només ha estat una relació amb els ciutadans, també amb una gran part de les associacions culturals, socials i sobretot polítiques. Ací és precisament on va començar a morir la nostra Bancaixa. La presència de càrrecs polítics en les juntes dels bancs i caixes d'estalvi, la creença d'impunitat davant dels abusos (que potser no siga sols una creença) i l'afany d'enriquiment per part de polítics sense escrúpols. Sóc conscient de les meues limitacions per tal d'analitzar totes les causes de la fallida de Bancaixa i no seré tant pretensiós d'intentar-ho, però crec que ningú de vosaltres em negarà la fatídica influència del trinomi política-banquers-promotors en l'actual situació de l'entitat. Potser les tres parts