Anem fent

Ja tenim ací les noves i/o primeres mesures d'ajust econòmic del govern de Mariano Rajoy. Retallades de subvencions, retallades a RENFE i RTVE, més congelació de sous als funcionaris i del salari mínim interprofessional, pujada dels impostos via IRPF i IBI, ajornament de la llei de dependència (que al País valencià sols la cobraven quatre), ajornament del permís de paternitat que havíen promés en campanya, pujada de les pensions 1% (molt per baix del IPC), no reposició de funcionaris, I+D+I retallat al màxim, etc. Hi ha varies d'eixes mesures que van estar enunciades completament al contrari al llarg de la campanya electoral del Partit Popular i d'altres que sols eren veritats a mitges com la pujada de les pensions, ja que en realitat no les incrementen un 1%, més bé les baixen, ja que el poder adquisitiu dels pensionistes baixarà, ja que l'IPC segur que estarà per dalt d'eixe 1%. De la mateixa manera és un retall considerable a l'estat del benestar el no renova

Darrere del primer dia, arribà el segon. Si ahir vaig escriure sobre les sensacions que donava Don Mariano al respondre sobretot a les intervencions de CHA, UPyD o Foro Asturias tement que hui li passara més del mateix a Compromís-Q va ser perquè es veia vindre. Però ha estat inclús per damunt dels meus pensaments. Ha estat apoteòsic Joan Baldoví i he sentit que per fi hi ha algú a Madrid que diu el mateix que diria jo sense deixar-se quasi res al tinter i exprimint al màxim el reduït temps dels que disposà. Ha deixat clar que no tots els valencians som iguals i que existeix un sentiment de ser valencià per damunt de ser espanyol. De la mateixa manera dóna resposta a tots aquells que no entenen com passant tot el que pasa de dolent al País Valencià segueixen arrassant amb majories absolutes i absolutistes. Ara ja saben que no tots traguem com a borregos amb esta tropa que tenen tants judicis oberts a tot arreu del País valencià: Brugal, Gürtel, Fabra, EMARSA...   Joan Baldoví al Co

No ha fet falta més d'una sessió al congrés de diputats per a vore la nova imatge de poder que reflecteix Mariano Rajoy. Malgrat no ser encara president del govern, el lider del Partit Popular ha exercit com a tal i s'ha enfrontat amb els portaveu dels diferents partits amb despotisme i prepotència. Enrere ha quedat el famós "talante" de Zapatero, l'estil dur i autoritari del PP està ací, ha tornat. El dofí de Jose Mº Aznar al final serà president. I per alguna cosa degué ser l'elegit. No vull comentar ací els continguts del discurs de Rajoy, ni les paraules de Rubalcaba, ni dels altres partits que han parlat hui i que formaran part de  l'oposició. Més bé m'agradaria escriure la meua opinió de les formes i la sensació que ha deixat Rajoy en la primera jornada de la sessió d'investidura. La veritat siga dita no he trobat res destacable o que m'haja cridat l'atenció en el contingut de les paraules de Don Mariano, que com no podia ser d'a

La història democràtica del País Valencià. El paper decisiu d'UCD i PSOE, Las Provincias i el no voler o saber mirar més enllà ens va portar a ser un territori de segona. No es va aprofitar el moment clau i ara pareix quasi impossible recuperar el terreny perdut. El naixement del blaverisme i un catalanisme mal entès i transformat en arma de doble fulla. Tot açò ens condueix a la crisi d'identitat que encara patim amb els símbols: bandera, himne, el nom de la llengua i fins i tot el nom de la nostra terra. Mira aquest documental fet a la Universitat de València i deixa la teua opinió. Potser entre tots traurem alguna cosa en clar.

A la passada campanya electoral Mariano Rajoy portava com a principal argument per a guanyar-se els vots que ell i el seu partit anaven a donar la confiança necessaria per a que els mercats tingueren la certesa de que els diners que invertien en deute públic a Espanya anaven a ser tornats, ja que Zapatero i el PSOE havien perdut qualsevol capacitat de lideratge i de convenciment davant dels inversors internacionals. Potser tenia raò, ja que Zapatero no inspirava tranquil.litat doncs era ja un arbre caigut des de feia mesos. Don Carlos (l'autèntic Fabra) Una altra cosa és que puguem creure a Rajoy si mirem al nostre País Valencià. Des de la premsa internacional ens han posat d'exemple de cóm fer malament les coses, de cóm ser deshonrats, aprofitosos, lladres i a més de que els valencians ho permetem tot com demostrem cada volta que anem a votar. Ara que la Generalitat Valenciana torna a traure bons de deute per a que els estalviadors (valencians o no) ens refiem d'ells co

Són temps difícils per a tots i per a tot. Ara mateix estem molt preocupats per la situació de precarietat econòmica general que ens porta misèria laboral i social. No sabem que fer i és normal, doncs són eixos èssers abstractes anomenats "mercats" els que fan i desfan al seu gust i nosaltres no som capaços de vore'ls, de posar-los cara, són èssers intangibles als que no podem dir-los res de res. Doncs sols ens queda confiar en els polítics de torn (vaja acte de fe) que cada volta ens fan més pobres amb retallades de sou, de drets socials, de serveis públics i d'nseguritat laboral, i tot per tal de fer creure als "mercats" que nosaltres els pagarem tots eixos diners que tan amablement ens presten per un "mòdic" interès i que en ningun cas volem fer enutjar a eixa cosina (prima de riesgo) que tenen que sembla tan inestable i que dóna la impressió que tinga la menstruació tots els dies de l'any. Així doncs, per tal de pagar, nosaltres patirem el