Anem fent

Ja tenim ací les noves i/o primeres mesures d'ajust econòmic del govern de Mariano Rajoy. Retallades de subvencions, retallades a RENFE i RTVE, més congelació de sous als funcionaris i del salari mínim interprofessional, pujada dels impostos via IRPF i IBI, ajornament de la llei de dependència (que al País valencià sols la cobraven quatre), ajornament del permís de paternitat que havíen promés en campanya, pujada de les pensions 1% (molt per baix del IPC), no reposició de funcionaris, I+D+I retallat al màxim, etc. Hi ha varies d'eixes mesures que van estar enunciades completament al contrari al llarg de la campanya electoral del Partit Popular i d'altres que sols eren veritats a mitges com la pujada de les pensions, ja que en realitat no les incrementen un 1%, més bé les baixen, ja que el poder adquisitiu dels pensionistes baixarà, ja que l'IPC segur que estarà per dalt d'eixe 1%. De la mateixa manera és un retall considerable a l'estat del benestar el no renova

Darrere del primer dia, arribà el segon. Si ahir vaig escriure sobre les sensacions que donava Don Mariano al respondre sobretot a les intervencions de CHA, UPyD o Foro Asturias tement que hui li passara més del mateix a Compromís-Q va ser perquè es veia vindre. Però ha estat inclús per damunt dels meus pensaments. Ha estat apoteòsic Joan Baldoví i he sentit que per fi hi ha algú a Madrid que diu el mateix que diria jo sense deixar-se quasi res al tinter i exprimint al màxim el reduït temps dels que disposà. Ha deixat clar que no tots els valencians som iguals i que existeix un sentiment de ser valencià per damunt de ser espanyol. De la mateixa manera dóna resposta a tots aquells que no entenen com passant tot el que pasa de dolent al País Valencià segueixen arrassant amb majories absolutes i absolutistes. Ara ja saben que no tots traguem com a borregos amb esta tropa que tenen tants judicis oberts a tot arreu del País valencià: Brugal, Gürtel, Fabra, EMARSA...   Joan Baldoví al Co

No ha fet falta més d'una sessió al congrés de diputats per a vore la nova imatge de poder que reflecteix Mariano Rajoy. Malgrat no ser encara president del govern, el lider del Partit Popular ha exercit com a tal i s'ha enfrontat amb els portaveu dels diferents partits amb despotisme i prepotència. Enrere ha quedat el famós "talante" de Zapatero, l'estil dur i autoritari del PP està ací, ha tornat. El dofí de Jose Mº Aznar al final serà president. I per alguna cosa degué ser l'elegit. No vull comentar ací els continguts del discurs de Rajoy, ni les paraules de Rubalcaba, ni dels altres partits que han parlat hui i que formaran part de  l'oposició. Més bé m'agradaria escriure la meua opinió de les formes i la sensació que ha deixat Rajoy en la primera jornada de la sessió d'investidura. La veritat siga dita no he trobat res destacable o que m'haja cridat l'atenció en el contingut de les paraules de Don Mariano, que com no podia ser d'a

La història democràtica del País Valencià. El paper decisiu d'UCD i PSOE, Las Provincias i el no voler o saber mirar més enllà ens va portar a ser un territori de segona. No es va aprofitar el moment clau i ara pareix quasi impossible recuperar el terreny perdut. El naixement del blaverisme i un catalanisme mal entès i transformat en arma de doble fulla. Tot açò ens condueix a la crisi d'identitat que encara patim amb els símbols: bandera, himne, el nom de la llengua i fins i tot el nom de la nostra terra. Mira aquest documental fet a la Universitat de València i deixa la teua opinió. Potser entre tots traurem alguna cosa en clar.

A la passada campanya electoral Mariano Rajoy portava com a principal argument per a guanyar-se els vots que ell i el seu partit anaven a donar la confiança necessaria per a que els mercats tingueren la certesa de que els diners que invertien en deute públic a Espanya anaven a ser tornats, ja que Zapatero i el PSOE havien perdut qualsevol capacitat de lideratge i de convenciment davant dels inversors internacionals. Potser tenia raò, ja que Zapatero no inspirava tranquil.litat doncs era ja un arbre caigut des de feia mesos. Don Carlos (l'autèntic Fabra) Una altra cosa és que puguem creure a Rajoy si mirem al nostre País Valencià. Des de la premsa internacional ens han posat d'exemple de cóm fer malament les coses, de cóm ser deshonrats, aprofitosos, lladres i a més de que els valencians ho permetem tot com demostrem cada volta que anem a votar. Ara que la Generalitat Valenciana torna a traure bons de deute per a que els estalviadors (valencians o no) ens refiem d'ells co

Són temps difícils per a tots i per a tot. Ara mateix estem molt preocupats per la situació de precarietat econòmica general que ens porta misèria laboral i social. No sabem que fer i és normal, doncs són eixos èssers abstractes anomenats "mercats" els que fan i desfan al seu gust i nosaltres no som capaços de vore'ls, de posar-los cara, són èssers intangibles als que no podem dir-los res de res. Doncs sols ens queda confiar en els polítics de torn (vaja acte de fe) que cada volta ens fan més pobres amb retallades de sou, de drets socials, de serveis públics i d'nseguritat laboral, i tot per tal de fer creure als "mercats" que nosaltres els pagarem tots eixos diners que tan amablement ens presten per un "mòdic" interès i que en ningun cas volem fer enutjar a eixa cosina (prima de riesgo) que tenen que sembla tan inestable i que dóna la impressió que tinga la menstruació tots els dies de l'any. Així doncs, per tal de pagar, nosaltres patirem el

Potser mai t'hages plantejat matricular al teu fill en una escola que no siga pública, o potser sí. Són temps difícils, temps de retallades i temps de crisi, però no sols econòmica, també ideològica. La paraula crisi significa canvi, com tots sabeu, però a voltes no es tracta d'un canvi de ideologia, més bé d'absència d'aquesta. I com deia el meu professor de història (Sr. Ballester) a l'institut: "qui diu no tindre idees polítiques, acaba sempre votant a la dreta". Actualment una gran part de gent de classe mitja-alta porta als seus fills a escoles privades o concertades, o almenys eixa és la meua percepció del casos que conec. Les raons són variades, i segons ells, argumenten que el nivell d'una escola privada no es pot comparar amb una de pública, o que volen que aprenguen en anglès, o que no volen que es barregen amb xiquets romanesos, gitanos, etc. Diuen que és impossible que el nivell acadèmic siga igual quan els mestres hem de dedicar quasi tot

Dear Baldo: How are you doing? I’m writing to express my congratulation for your election for the Spanish Congress. I’m sure you must feel an exciting moment now and remembering people had liked living this day with you. First of all I want communicating my happiness for having the first chance of saying everybody our opinions in Madrid. This is a historic day to País Valencià and all should consider the enormous progress done, because nobody imagined we could be enjoying this success four years ago. Although I was convinced Compromís had achieved a better result due to frustration of the Socialist with the Crisis, the amazing apparition of UPyD avoided a bigger victory. Furthermore we know the difficult to fight in the current electoral system and the electoral results become  in more important aspect. Secondly we increase our number of votes a lot and young people are starting to confide in Compromís as a future’s party. We’re creating an important base to the next election. Finally

Jo crec que la gent d'esquerres som molt més crítica i compromesa en general, i molt més en concret a l'hora de votar. La veritat és que per a mi l'única forma política que existeix és la social, i totes les altres han d'anar de la mà d'esta. La manera d'entendre la política per part de la dreta és, com a molt, purament la dels mercats, aquella que té per objectiu fer diners siga com siga, mentres que tot el demés és una molesta càrrega. Ajudar als desocupats, als pobres, als immigrant, la educació i la sanitat pública, o més bé tot allò que siga públic, no entra en els seus plans primordials, més bé es fa per callar boques i no és propi d'ells, doncs tot el que és públic no serveix per a fer negoci i per eixa raò estan privatitzant a tota màquina per a donar-li a guanyar a algun conegut i de passada desprestigiar als mestres i professors de l'escola pública, o llevant-li recursos a la sanitat pública per fer creixer les llistes d'espera i així afavo

Recorde una conversa amb un molt bon amic socialiste poc després de guanyar Zapatero les darreres eleccions front a Rajoy (este senyor és etern) i ambdos coincidíem a dir que almenys tindria quatre anys per tractar de millorar la situació que començava a esdevenir complicada, davant d'altra gent que pensava, que quina llàstima no hagués guanyat les eleccions el PP per a vore com s'aclaraven, ja que així el socialisme s'haguera assegurat el triomf al 2012 i varies legislatures més, ja que la batacada dels conservadors imaginavem seria considerable. Sí, allò era política-ficció o filosofia de bar, però no havíem desviat gaire el tir. Al llarg de la legislatura que ara ha acabat hem vist al PP i a D.Mariano Rajoy rascar-se la panxa, fregant-se les mans cada volta que eixia una dada catastròfica sobre l'atur, la prima de risc, la vivenda, o qualsevol cosa, ja que tot ha anat de mal en pitjor, fora o no per culpa de Zapatero. Ara li toca recollir els fruits de l'arbre q

Corren mals temps per l'educació pública, millor dit, per tot allò que siga públic. Cal retallar per tots els llocs de l'administració sense mirar més enllà, ja que cal fer-ho vore als mercats per a que ens segueixen deixant diners per a ser cada vegada més pobres, vaja contradicció. Si recordeu, tots el polítics s'omplien la boca dient que mai retallarien ni en salut, ni en educació... I potser tingueren raò perquè els diners se'ls donen a les entitats privades, no es que els lleven sense més. Jo vull fer una defensa del sistema públic d'ensenyament, i per afegit de sanitat, ja que tenim ací els millors professionals i al sistema privat se'n van els que no poden accedir al sistema públic per la raò que siga. Un altre dia vos contaré la meua opinió sobre l'educació privada versus la pública ací al País Valencià. Retalls a totes les administracions: locals, autonòmiques i estatals. I sempre van per llevar diners dels sous, treure'ns drets que ens han co

Ací m'agradaria fer-me resò de com estan les coses a Moncofa a nivell polític, i del nivell de tensió que el PP està donant-li a aquesta legislatura per tal d'aconseguir el poder per lo civil o per lo criminal. Aquestes varen ser les paraules del regidor del BLOC a Moncofa quan li vaig preguntar el que va passar al plenari: Josep Canós Marcos ha dit... Moltes gràcies Raulatxo, el dijous va ser un dia de tristessa per la democràcia. Estem intentan portar una política de consens i ens trobem amb circos i shows populistes que intenten, constantment,acallar la nostra veu perque només els interessa sentir la seua com porten fent-ho desde la investidura. Diuen que som nosaltres els provocadors,quan portem callats tots els plenos per no caure en el que ells busquen, la hostilitat i la provocació. Nosaltres voliem fer la revisió a la baixa del cadastre però també som consciens i sabem que el ministeri no voldría fer-la. Per això durant el meu torn de paraula ho vaig

Al llarg d'estos dies s'ha dut a terme a Moncofa l'Aplec de la Plana Baixa amb varies activitats com concerts, xerrades i exposicions. Per raons del destí ha coincidit amb el sopar de penyes de les festes de Sant Antoni a Moncofa. Va ser ací, al recinte on es feia el sopar, amb més de 1000 penyistes, on vaig escoltar que al Polifuncional del poble estava ple de "catalanistes extremistes" i que "cadascú a sa casa"... Obviament aquestes observacions plenes d'odi provenien de persones votants del PP, inclús del PSOE, així com persones que tenen per llengua materna el castellà. Escoltar estes coses, la veritat no em va resultar agradable, així com no tinc constància de que la gent que va acudir a l'Aplec resultara violenta, maleducada o increpara a ningú del poble. Reflexionant sobre açò em ve al cap una enquesta que vaig llegir fa pocs dies a la premsa, i que és un clàssic que cada poc temps apareix als mitjans de comunicació. Sí, aquella que pregu

Sóc de l'opinió que la Constitució hauria de ser un document més obert als canvis socials, econòmics i polítics de l'estat espanyol, i no un text que ens lliga i no ens deixa evolucionar. També sóc conscient de la dificultat que vàrem tindre a l'hora de redactar-la durant la transció i que és un document que està consensuat i on tots van cedir un poc per tal de viure en democràcia. Ara es va a canviar el text per a assegurar el sostre d'endeudament i despesa dels governs. Prohibit endeutar-se. Cal fer dues reflexions sobre aquest tema. Fent un símil familiar, quina familia pot pagar, per exemple els estudis universitaris, la vivenda, el transport, imposts, vestimenta, menjar, etc sempre i sense demanar mai un prèstec o sense demanar un crèdit? Com els serà possible pagar-ho tot amb la nómina (si es que se'n té) sense tindre que demanar diners? Es a dir que sols podran estudiar, tindre una vivenda, etc els més rics, o els que tenen diners negres. Açò és extrapolabl

Si preguntes a qualsevol amic que parle valencià com li va les coses, una resposta molt típica i amb moltes possiblitats de ser contestada és "anem tirant". Potser sols és una expressió sense res més que afegir, però si bé ho penses pot ser una manifestació que posa de manifest el "mesinfotisme" que tenim instal.lat els valencians als nostre ADN. "Anem tirant", és a dir, què hem de fer? tot està massa clar i només ens queda seguir la corrent del statu quo imperant a la nostra terra des de fa ja tant de temps. I és cert. Ací al País Valencià ens han invadit, conquerit i humiliat un fum de vegades al llarg de la història. Ens ho han furtat tot, ens han manat fins i tot com hem de parlar i inclús actuar, això sí, podem seguir fent festa i tirant traques, faltaria més! Jo des del meu blog vull proposar-vos que canvieu el típic "anem tirant" per "anem fent". Sols és una paraula, però és el principi per a poder canviar les coses. És un canv