Pensant sobre Andrea Fabra em va vindre al cap una obertura de Rossini que vaig tocar moltes voltes a la banda de música quan era un xiquet: "La gazza ladra", però clar dins de la meua gran ignorància també es troba el desconeixement de l'italià i pensava que es traduïa com la gossa lladraire (que lladra) i d'ahí l'associació de idees. Però res més lluny de la realitat, ja que resulta que es tradueix como la garsa furtadora o lladre. Resulta paradigmàtic i a la vegada graciòs com li va de perfecte també a la filla del cacic.
La senyora Fabra és l'exemple personificat de com funciona Espanya i el País Valencià on una persona que mai ha treballat de res més que de polític i per ser filla de qui és ha arribat a diputada. Una palmera més de les "decisions" del PP per solucionar la situació actual i on ni ella ni el seu partit aporten res de res a la societat que representen i en teoria haurien de defendre. Potser que no es dirigira als aturats quan va dir allò tan elegant de "muy bien que se jodan", però ja n'és prou de greu que aplaudiren unes mesures denigrants per tots nosaltres i sols per això hauria de ser el cap de turc i fer-la fora del congrés fins que aprenga almenys un poc més de civisme.
![]() |
Què ens aporta esta gent? |
Per altra banda, no és gaire nova la poca simpatia que tenen al PP per les polítiques socials i treballadors públics doncs no constitueixen un negoci, i com ja he dit en algun escrit anterior, pels polítics de dretes tot el que no aporte beneficis econòmics per l'estat i/o les empreses cal eradicar-ho. Així doncs, no heu d'estranyar-vos excessivament de l'alegria dels populars davant de les retallades als drets dels aturats i dels funcionaris.
La pujada de l'IVA, llevar drets a aturats i una quantitat de diners impressionant als funcionaris o fer fora de manera oficial la llei de dependència són mesures que no pal.liaran ni solucionaran esta crisi, simplement és fer-nos cada volta més pobres per a fer a alguns cada volta més rics. Com era d'esperar la prima de risc continua pujant després de l'anunci de noves retallades, es clar ara els mercats volen arreplegar tots eixos diners que l'estat s'estalviarà i pujant la prima de risc cobren més interessos per arreplegar-los. Més del mateix.
L'única eixida d'esta crisi és amb polítiques socials i de creixement i açò que dic jo ara fa molt de temps que venen dient-ho economistes amb premi Nobel, però cadascú escolta el que vol o més l'interessa. La llàstima és que el PSOE no s'entera i no fa un pas endavant. Ara és el moment de presentar un candidat nou que aglutine també altres opcions d'esquerres per formar un govern de coalició, ja que Rajoy està acabat i ha durat inclús menys del que em pensava per la seua gestió nefasta, però bé de tot açò parlarem al pròxim post.
Escoltant la música de Rossini de fons, "La gazza ladra", almenys m'oblide per uns instants que als propers nadals els xiquets seran encara més conscients que estem en crisi i aleshores potser que Andrea Fabra també els diga allò de......
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada