Salta al contingut principal

"La gazza ladra"

Pensant sobre Andrea Fabra em va vindre al cap una obertura de Rossini que vaig tocar moltes voltes a la banda de música quan era un xiquet: "La gazza ladra", però clar dins de la meua gran ignorància també es troba el desconeixement de l'italià i pensava que es traduïa com la gossa lladraire (que lladra) i d'ahí l'associació de idees. Però res més lluny de la realitat, ja que resulta que es tradueix como la garsa furtadora o lladre. Resulta paradigmàtic i a la vegada graciòs com li va de perfecte també a la filla del cacic.
La senyora Fabra és l'exemple personificat de com funciona Espanya i el País Valencià on una persona que mai ha treballat de res més que de polític i per ser filla de qui és ha arribat a diputada. Una palmera més de les "decisions" del PP per solucionar la situació actual i on ni ella ni el seu partit aporten res de res a la societat que representen i en teoria haurien de defendre. Potser que no es dirigira als aturats quan va dir allò tan elegant de "muy bien que se jodan", però ja n'és prou de greu que aplaudiren unes mesures denigrants per tots nosaltres i sols per això hauria de ser el cap de turc i fer-la fora del congrés fins que aprenga almenys un poc més de civisme.

Què ens aporta esta gent?

Per altra banda, no és gaire nova la poca simpatia que tenen al PP per les polítiques socials i treballadors públics doncs no constitueixen un negoci, i com ja he dit en algun escrit anterior, pels polítics de dretes tot el que no aporte beneficis econòmics per l'estat i/o les empreses cal eradicar-ho. Així doncs, no heu d'estranyar-vos excessivament de l'alegria dels populars davant de les retallades als drets dels aturats i dels funcionaris.
La pujada de l'IVA, llevar drets a aturats i una quantitat de diners impressionant als funcionaris o fer fora de manera oficial la llei de dependència són mesures que no pal.liaran ni solucionaran esta crisi, simplement és fer-nos cada volta més pobres per a fer a alguns cada volta més rics. Com era d'esperar la prima de risc continua pujant després de l'anunci de noves retallades, es clar ara els mercats volen arreplegar tots eixos diners que l'estat s'estalviarà i pujant la prima de risc cobren més interessos per arreplegar-los. Més del mateix.
L'única eixida d'esta crisi és amb polítiques socials i de creixement i açò que dic jo ara fa molt de temps que venen dient-ho economistes amb premi Nobel, però cadascú escolta el que vol o més l'interessa. La llàstima és que el PSOE no s'entera i no fa un pas endavant. Ara és el moment de presentar un candidat nou que aglutine també altres opcions d'esquerres per formar un govern de coalició, ja que Rajoy està acabat i ha durat inclús menys del que em pensava per la seua gestió nefasta, però bé de tot açò parlarem al pròxim post.
Escoltant la música de Rossini de fons, "La gazza ladra", almenys m'oblide per uns instants que als propers nadals els xiquets seran encara més conscients que estem en crisi i aleshores potser que Andrea Fabra també els diga allò de......


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Crim de Germania: una lectura transversal des de Moncofa.

Hui, obric el meu blog per a escriure sobre un llibre que acabe de llegir: "Crim de Germania". Certament, s'han donat diverses circumstàncies que m'han dut fins ací. Malgrat la coneixença d'este títol important de la novelística valenciana, l'elecció última d'este llibre ha vingut donada per la recomanació de Núria Cadenes en un acte a la biblioteca de Moncofa, però també pel 5é centenari de l'efemèride de les Germanies a l'antic Regne de València i per la disponibilitat a llegir-lo donada per la meua situació personal actual. Així mateix, " el tindre temps" m'ha portat a fer una lectura transversal del llibre. Alhora que llegia les pàgines de Josep Lozano, n'he fet una recerca prou bàsica en el pla històric del que foren les Germanies i que de manera breu comentaré posteriorment. També de la relació existent entre la història de Moncofa i les Germanies, així com de la nostra comarca i pobles veïns amb importants batalles i monu...

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p...

Temps de crisi, temps d'inversions.

Són temps difícils per a tots i per a tot. Ara mateix estem molt preocupats per la situació de precarietat econòmica general que ens porta misèria laboral i social. No sabem que fer i és normal, doncs són eixos èssers abstractes anomenats "mercats" els que fan i desfan al seu gust i nosaltres no som capaços de vore'ls, de posar-los cara, són èssers intangibles als que no podem dir-los res de res. Doncs sols ens queda confiar en els polítics de torn (vaja acte de fe) que cada volta ens fan més pobres amb retallades de sou, de drets socials, de serveis públics i d'nseguritat laboral, i tot per tal de fer creure als "mercats" que nosaltres els pagarem tots eixos diners que tan amablement ens presten per un "mòdic" interès i que en ningun cas volem fer enutjar a eixa cosina (prima de riesgo) que tenen que sembla tan inestable i que dóna la impressió que tinga la menstruació tots els dies de l'any. Així doncs, per tal de pagar, nosaltres patirem el ...