Passa al contingut principal

"La gazza ladra"

Pensant sobre Andrea Fabra em va vindre al cap una obertura de Rossini que vaig tocar moltes voltes a la banda de música quan era un xiquet: "La gazza ladra", però clar dins de la meua gran ignorància també es troba el desconeixement de l'italià i pensava que es traduïa com la gossa lladraire (que lladra) i d'ahí l'associació de idees. Però res més lluny de la realitat, ja que resulta que es tradueix como la garsa furtadora o lladre. Resulta paradigmàtic i a la vegada graciòs com li va de perfecte també a la filla del cacic.
La senyora Fabra és l'exemple personificat de com funciona Espanya i el País Valencià on una persona que mai ha treballat de res més que de polític i per ser filla de qui és ha arribat a diputada. Una palmera més de les "decisions" del PP per solucionar la situació actual i on ni ella ni el seu partit aporten res de res a la societat que representen i en teoria haurien de defendre. Potser que no es dirigira als aturats quan va dir allò tan elegant de "muy bien que se jodan", però ja n'és prou de greu que aplaudiren unes mesures denigrants per tots nosaltres i sols per això hauria de ser el cap de turc i fer-la fora del congrés fins que aprenga almenys un poc més de civisme.

Què ens aporta esta gent?

Per altra banda, no és gaire nova la poca simpatia que tenen al PP per les polítiques socials i treballadors públics doncs no constitueixen un negoci, i com ja he dit en algun escrit anterior, pels polítics de dretes tot el que no aporte beneficis econòmics per l'estat i/o les empreses cal eradicar-ho. Així doncs, no heu d'estranyar-vos excessivament de l'alegria dels populars davant de les retallades als drets dels aturats i dels funcionaris.
La pujada de l'IVA, llevar drets a aturats i una quantitat de diners impressionant als funcionaris o fer fora de manera oficial la llei de dependència són mesures que no pal.liaran ni solucionaran esta crisi, simplement és fer-nos cada volta més pobres per a fer a alguns cada volta més rics. Com era d'esperar la prima de risc continua pujant després de l'anunci de noves retallades, es clar ara els mercats volen arreplegar tots eixos diners que l'estat s'estalviarà i pujant la prima de risc cobren més interessos per arreplegar-los. Més del mateix.
L'única eixida d'esta crisi és amb polítiques socials i de creixement i açò que dic jo ara fa molt de temps que venen dient-ho economistes amb premi Nobel, però cadascú escolta el que vol o més l'interessa. La llàstima és que el PSOE no s'entera i no fa un pas endavant. Ara és el moment de presentar un candidat nou que aglutine també altres opcions d'esquerres per formar un govern de coalició, ja que Rajoy està acabat i ha durat inclús menys del que em pensava per la seua gestió nefasta, però bé de tot açò parlarem al pròxim post.
Escoltant la música de Rossini de fons, "La gazza ladra", almenys m'oblide per uns instants que als propers nadals els xiquets seran encara més conscients que estem en crisi i aleshores potser que Andrea Fabra també els diga allò de......


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Escola pública o Escola concertada?

Potser mai t'hages plantejat matricular al teu fill en una escola que no siga pública, o potser sí. Són temps difícils, temps de retallades i temps de crisi, però no sols econòmica, també ideològica. La paraula crisi significa canvi, com tots sabeu, però a voltes no es tracta d'un canvi de ideologia, més bé d'absència d'aquesta. I com deia el meu professor de història (Sr. Ballester) a l'institut: "qui diu no tindre idees polítiques, acaba sempre votant a la dreta". Actualment una gran part de gent de classe mitja-alta porta als seus fills a escoles privades o concertades, o almenys eixa és la meua percepció del casos que conec. Les raons són variades, i segons ells, argumenten que el nivell d'una escola privada no es pot comparar amb una de pública, o que volen que aprenguen en anglès, o que no volen que es barregen amb xiquets romanesos, gitanos, etc. Diuen que és impossible que el nivell acadèmic siga igual quan els mestres hem de dedicar quasi tot ...

Primàries

Havien de ser les eleccions primàries més avançades, en temps i forma, d'Espanya donant lliçons a la resta de partits de com de guais i moderns som a Compromís, però al final no va poder ser. Quotes, cadires, egos... Demà, per fi, començarem a votar per internet als candidats que volem que ens representen a les llistes de la Coalició Compromís per a les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig i el dissapte serà presencialment a les taules electorals que es posaran al llarg del País Valencià D'aquesta manera a Moncofa el col·lectiu de Compromís ha preparat una jornada festiva per convertir el dia 31 de gener en un aplec de militants i simpatitzants valencianistes on gaudirem tots junts d'un clima festiu amb música, paella i cervessa de la terra. També està convidat tot el veinat del poble encare que no estiguen al cens. Per la meua part romandré a la taula de les votacions controlant que tot funcione correctament amb altres companys. Paga la pena resaltar que si ...

Del roig al blau-La transició valenciana.

La història democràtica del País Valencià. El paper decisiu d'UCD i PSOE, Las Provincias i el no voler o saber mirar més enllà ens va portar a ser un territori de segona. No es va aprofitar el moment clau i ara pareix quasi impossible recuperar el terreny perdut. El naixement del blaverisme i un catalanisme mal entès i transformat en arma de doble fulla. Tot açò ens condueix a la crisi d'identitat que encara patim amb els símbols: bandera, himne, el nom de la llengua i fins i tot el nom de la nostra terra. Mira aquest documental fet a la Universitat de València i deixa la teua opinió. Potser entre tots traurem alguna cosa en clar.