La nostra Bancaixa, la Bankia de tots

Quin valencià no ha tingut algun tipus de relació amb Bancaixa? Ja siga amb estalvis, nòmina o amb algun amic o conegut treballant a les seues oficines tots hem tingut algo a veure amb la principal entitat financera del País Valencià. No només ha estat una relació amb els ciutadans, també amb una gran part de les associacions culturals, socials i sobretot polítiques. Ací és precisament on va començar a morir la nostra Bancaixa. La presència de càrrecs polítics en les juntes dels bancs i caixes d'estalvi, la creença d'impunitat davant dels abusos (que potser no siga sols una creença) i l'afany d'enriquiment per part de polítics sense escrúpols.

Sóc conscient de les meues limitacions per tal d'analitzar totes les causes de la fallida de Bancaixa i no seré tant pretensiós d'intentar-ho, però crec que ningú de vosaltres em negarà la fatídica influència del trinomi política-banquers-promotors en l'actual situació de l'entitat. Potser les tres parts del trinomi poden arribar a confondre's perquè tots tres han fet funcions i atribucions de l'altre. Tots tres són responsables d'on hem arribat i de cóm estem ara mateix, però nosaltres no podem demanar explicacions als promotors que s'han folrat amb la bombolla immobiliària i als anys de vaques grosses, però si que podem i cal demanar responsabilitats penals als banquers que han gestionat malament els nostres diners com és el cas de Rato i Olivas, i més encara quan hem de pagar-los nosaltres el fet d'haver malbaratat uns diners que també eren nostres i que ara no podem disposar d'ells. Doble enganyifa avalada pel govern de torn que continua tapant-los amb l'excusa de que això és el més adequat que podem fer ara mateix pel bé d'Espanya. Doncs bé, per mi no és el millor, ja que continuaré pagant amb impostos i retallades al meu sou la mala gestió d'uns banquers-polítics incompetents.

La relació dels polítics i governants amb Bancaixa, però també amb la CAM, Banc de València i Caixes Rurals, és la que més mal ens ha produït i d'una o altra forma la més fàcil que haguérem pogut resoldre amb el nostre vot, però la majoria guanya i vol que els que han arruïnat la nostra terra i les nostres institucions financeres ens segueixen governant, el perquè no vull pensar-ho ara encara que tinc les meues teories. Els presidents de la Generalitat Valenciana Zaplana, Olivas i Camps han utilitzat les institucions financeres, i també les que no ho són, per tal de dur a terme projectes faraònics i fastuosos que poc o gens ens beneficiaven, o almenys a mi gens m'han aportat. Han dilapidat els estalvis i l'estabilitat econòmica dels valencians per tal de dur a terme els seus somnis de grandesa. Tres personatges que han acabat de manera lamentable fora de la vida política. Camps als tribunals i Zaplana fora del seu partit i cobrant quantitats milionàries d'empreses que potser li devien alguna cosa. Però el més paradigmàtic ha estat José Luís Olivas  "el breu"que des que va deixar la presidència de la Generalitat ha estat el president de Bancaixa.
Amb la fusió de Bancaixa i CajaMadrid , i d'altres menys rellevants econòmicament, es va crear Bankia. Una errada de la que ara ningú vol ser responsable, però que ha portat els mals valencians al conjunt d'Espanya. Ara cada espanyolet pagarem una porció per tal d'intentar "sanejar" el banc del Partit Popular. Almenys ara no ho pagarem tot els valencians perquè la merda creada pel PP valencià ja esguita per tot arreu. És una manera de tornar-los lo d'Almansa...