Passa al contingut principal

Anem tirant!

Si preguntes a qualsevol amic que parle valencià com li va les coses, una resposta molt típica i amb moltes possiblitats de ser contestada és "anem tirant". Potser sols és una expressió sense res més que afegir, però si bé ho penses pot ser una manifestació que posa de manifest el "mesinfotisme" que tenim instal.lat els valencians als nostre ADN. "Anem tirant", és a dir, què hem de fer? tot està massa clar i només ens queda seguir la corrent del statu quo imperant a la nostra terra des de fa ja tant de temps.
I és cert. Ací al País Valencià ens han invadit, conquerit i humiliat un fum de vegades al llarg de la història. Ens ho han furtat tot, ens han manat fins i tot com hem de parlar i inclús actuar, això sí, podem seguir fent festa i tirant traques, faltaria més!
Jo des del meu blog vull proposar-vos que canvieu el típic "anem tirant" per "anem fent". Sols és una paraula, però és el principi per a poder canviar les coses. És un canvi de mentalitat a positiu, a voler, a tindre ganes de que la situació siga diferent, siga millor....

Comentaris

  1. Anònim29 de febrer del 2012, a les 13:37

    Jo també vullc anar fent, i no tirar tant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Raül Borràs29 de febrer del 2012, a les 13:51

      És important que cada volta sigam més i més els que ens unim per anar fent, el nostre País està en runes i queda molt per fer. Cadascú des del seu àmbit i possibilitat ha d'anar sumant per tal de millorar.
      Gràcies per participar al meu blog i poder reflexionar conjuntament. Fins aviat!

      Elimina
  2. Anònim29 de febrer del 2012, a les 16:32

    De res.Gràcies a tu per compartir els teus pensaments. Adeu. Noe.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Escola pública o Escola concertada?

Potser mai t'hages plantejat matricular al teu fill en una escola que no siga pública, o potser sí. Són temps difícils, temps de retallades i temps de crisi, però no sols econòmica, també ideològica. La paraula crisi significa canvi, com tots sabeu, però a voltes no es tracta d'un canvi de ideologia, més bé d'absència d'aquesta. I com deia el meu professor de història (Sr. Ballester) a l'institut: "qui diu no tindre idees polítiques, acaba sempre votant a la dreta". Actualment una gran part de gent de classe mitja-alta porta als seus fills a escoles privades o concertades, o almenys eixa és la meua percepció del casos que conec. Les raons són variades, i segons ells, argumenten que el nivell d'una escola privada no es pot comparar amb una de pública, o que volen que aprenguen en anglès, o que no volen que es barregen amb xiquets romanesos, gitanos, etc. Diuen que és impossible que el nivell acadèmic siga igual quan els mestres hem de dedicar quasi tot ...
4 comentaris
Més informació

Primàries

Havien de ser les eleccions primàries més avançades, en temps i forma, d'Espanya donant lliçons a la resta de partits de com de guais i moderns som a Compromís, però al final no va poder ser. Quotes, cadires, egos... Demà, per fi, començarem a votar per internet als candidats que volem que ens representen a les llistes de la Coalició Compromís per a les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig i el dissapte serà presencialment a les taules electorals que es posaran al llarg del País Valencià D'aquesta manera a Moncofa el col·lectiu de Compromís ha preparat una jornada festiva per convertir el dia 31 de gener en un aplec de militants i simpatitzants valencianistes on gaudirem tots junts d'un clima festiu amb música, paella i cervessa de la terra. També està convidat tot el veinat del poble encare que no estiguen al cens. Per la meua part romandré a la taula de les votacions controlant que tot funcione correctament amb altres companys. Paga la pena resaltar que si ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Del roig al blau-La transició valenciana.

La història democràtica del País Valencià. El paper decisiu d'UCD i PSOE, Las Provincias i el no voler o saber mirar més enllà ens va portar a ser un territori de segona. No es va aprofitar el moment clau i ara pareix quasi impossible recuperar el terreny perdut. El naixement del blaverisme i un catalanisme mal entès i transformat en arma de doble fulla. Tot açò ens condueix a la crisi d'identitat que encara patim amb els símbols: bandera, himne, el nom de la llengua i fins i tot el nom de la nostra terra. Mira aquest documental fet a la Universitat de València i deixa la teua opinió. Potser entre tots traurem alguna cosa en clar.
4 comentaris
Més informació