Passa al contingut principal

Referèndum, sí!

Sóc de l'opinió que la Constitució hauria de ser un document més obert als canvis socials, econòmics i polítics de l'estat espanyol, i no un text que ens lliga i no ens deixa evolucionar. També sóc conscient de la dificultat que vàrem tindre a l'hora de redactar-la durant la transció i que és un document que està consensuat i on tots van cedir un poc per tal de viure en democràcia.
Ara es va a canviar el text per a assegurar el sostre d'endeudament i despesa dels governs. Prohibit endeutar-se. Cal fer dues reflexions sobre aquest tema.
  1. Fent un símil familiar, quina familia pot pagar, per exemple els estudis universitaris, la vivenda, el transport, imposts, vestimenta, menjar, etc sempre i sense demanar mai un prèstec o sense demanar un crèdit? Com els serà possible pagar-ho tot amb la nómina (si es que se'n té) sense tindre que demanar diners? Es a dir que sols podran estudiar, tindre una vivenda, etc els més rics, o els que tenen diners negres. Açò és extrapolable a l'economia d'un país, no podrà endeutar-se per pagar beques als estudiants que no tenen diners, o per a pagar als més desfavorits socials per ajudar-los a superar-se. Crec que no es pot posar un sostre d'endeutament per llei, perquè sempre hi ha casuístiques que necessiten diners i cal traure'ls d'on siga necessari.
  2. No és possible que dos partits es junten (encara que siguen els dos més grans) i decideixen que cal modificar la Constitució perquè tenen majoria absoluta per fer-ho sense contar amb la voluntat expressa del poble mitjançant referèndum. Açò em fa certa por. Imagineu (tampoc és molt imaginar) que el PP trau una majoria absoluta enorme el 20N, i com la té pot canviar la Constitució com li vinga en gana. Penseu quines coses podria fer, a què fa por, eh?
Un referèndum és una despesa que potser no vinga bé fer-la en aquests moments, i que segurament el resultat el sabem tots, ja que el nivell de "borreguisme" és elevat al nostre País i Estat, però estem en democràcia o què?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Escola pública o Escola concertada?

Potser mai t'hages plantejat matricular al teu fill en una escola que no siga pública, o potser sí. Són temps difícils, temps de retallades i temps de crisi, però no sols econòmica, també ideològica. La paraula crisi significa canvi, com tots sabeu, però a voltes no es tracta d'un canvi de ideologia, més bé d'absència d'aquesta. I com deia el meu professor de història (Sr. Ballester) a l'institut: "qui diu no tindre idees polítiques, acaba sempre votant a la dreta". Actualment una gran part de gent de classe mitja-alta porta als seus fills a escoles privades o concertades, o almenys eixa és la meua percepció del casos que conec. Les raons són variades, i segons ells, argumenten que el nivell d'una escola privada no es pot comparar amb una de pública, o que volen que aprenguen en anglès, o que no volen que es barregen amb xiquets romanesos, gitanos, etc. Diuen que és impossible que el nivell acadèmic siga igual quan els mestres hem de dedicar quasi tot ...

Primàries

Havien de ser les eleccions primàries més avançades, en temps i forma, d'Espanya donant lliçons a la resta de partits de com de guais i moderns som a Compromís, però al final no va poder ser. Quotes, cadires, egos... Demà, per fi, començarem a votar per internet als candidats que volem que ens representen a les llistes de la Coalició Compromís per a les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig i el dissapte serà presencialment a les taules electorals que es posaran al llarg del País Valencià D'aquesta manera a Moncofa el col·lectiu de Compromís ha preparat una jornada festiva per convertir el dia 31 de gener en un aplec de militants i simpatitzants valencianistes on gaudirem tots junts d'un clima festiu amb música, paella i cervessa de la terra. També està convidat tot el veinat del poble encare que no estiguen al cens. Per la meua part romandré a la taula de les votacions controlant que tot funcione correctament amb altres companys. Paga la pena resaltar que si ...

Del roig al blau-La transició valenciana.

La història democràtica del País Valencià. El paper decisiu d'UCD i PSOE, Las Provincias i el no voler o saber mirar més enllà ens va portar a ser un territori de segona. No es va aprofitar el moment clau i ara pareix quasi impossible recuperar el terreny perdut. El naixement del blaverisme i un catalanisme mal entès i transformat en arma de doble fulla. Tot açò ens condueix a la crisi d'identitat que encara patim amb els símbols: bandera, himne, el nom de la llengua i fins i tot el nom de la nostra terra. Mira aquest documental fet a la Universitat de València i deixa la teua opinió. Potser entre tots traurem alguna cosa en clar.