Passa al contingut principal

Referèndum, sí!

Sóc de l'opinió que la Constitució hauria de ser un document més obert als canvis socials, econòmics i polítics de l'estat espanyol, i no un text que ens lliga i no ens deixa evolucionar. També sóc conscient de la dificultat que vàrem tindre a l'hora de redactar-la durant la transció i que és un document que està consensuat i on tots van cedir un poc per tal de viure en democràcia.
Ara es va a canviar el text per a assegurar el sostre d'endeudament i despesa dels governs. Prohibit endeutar-se. Cal fer dues reflexions sobre aquest tema.
  1. Fent un símil familiar, quina familia pot pagar, per exemple els estudis universitaris, la vivenda, el transport, imposts, vestimenta, menjar, etc sempre i sense demanar mai un prèstec o sense demanar un crèdit? Com els serà possible pagar-ho tot amb la nómina (si es que se'n té) sense tindre que demanar diners? Es a dir que sols podran estudiar, tindre una vivenda, etc els més rics, o els que tenen diners negres. Açò és extrapolable a l'economia d'un país, no podrà endeutar-se per pagar beques als estudiants que no tenen diners, o per a pagar als més desfavorits socials per ajudar-los a superar-se. Crec que no es pot posar un sostre d'endeutament per llei, perquè sempre hi ha casuístiques que necessiten diners i cal traure'ls d'on siga necessari.
  2. No és possible que dos partits es junten (encara que siguen els dos més grans) i decideixen que cal modificar la Constitució perquè tenen majoria absoluta per fer-ho sense contar amb la voluntat expressa del poble mitjançant referèndum. Açò em fa certa por. Imagineu (tampoc és molt imaginar) que el PP trau una majoria absoluta enorme el 20N, i com la té pot canviar la Constitució com li vinga en gana. Penseu quines coses podria fer, a què fa por, eh?
Un referèndum és una despesa que potser no vinga bé fer-la en aquests moments, i que segurament el resultat el sabem tots, ja que el nivell de "borreguisme" és elevat al nostre País i Estat, però estem en democràcia o què?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p

Circular pels pares d'alumnes

Estimades famílies: L’assemblea de mestres del centre, després d’haver analitzat les mesures per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana, i davant de les retallades que afecten a l’àmbit educatiu, vol manifestar-vos que: Els sectors públic d’ensenyament i sanitat, en contra del que en un principi es va manifestar, pateixen una greu retallada pressupostària, que afectarà directament als usuaris, que no són altres que els ciutadans en general i l’alumnat en particular. De quina manera van a afectar les retallades a la nostra escola pública? De moment, i per al present curs, els centres ja hem patit: •Una rebaixa per que fa a la quantia de les beques de menjador concedides, abans totes cobrien el 100% de les despeses, i en l’actualitat se’n han concedit tres categories: el 100%, el 70% i el 40% del total de les despeses. •Les reduccions de plantilles a les escoles: augmentant les ràtios, fent desaparèixer programes d’educació compensatòria, recolzaments i desdoblaments, acomia

Un altre curs acaba. I ja en són vint.

Ahir va ser l'últim dia del vinté curs que, com a mestre, porte des que vaig aprovar les oposicions allà per l'any 2000, encara al segle passat. No ha estat un curs qualsevol... Certament, el confinament a casa des del 13 de març fins l'acabament del curs realitzant el col·le a casa mitjançant el mòbil, les tauletes i qualsevol dels mitjans tecnològics ha estat una aventura per a la qual no hi estàvem preparats quasi ningú. Tanmateix, la resposta dels alumnes i les famílies ha estat espectacular.  CEIP CIENTÍFIC AVEL·LÍ CORMA (MONCOFA) Ha estat a més la primera promoció d'alumnes que he tutoritzat a Moncofa i això ha resultat molt especial. No ha estat fàcil tampoc desprès de 16 cursos consecutius al 2n cicle de Primària agafar alumnes de primer curs. Però ensenyar a llegir i escriure, començar a construir els conceptes i algorítmes més elementals, les normes més bàsiques de convivència i col·laboració dins de treballs cooperatius... He après en els últims