Passa al contingut principal

Referèndum, sí!

Sóc de l'opinió que la Constitució hauria de ser un document més obert als canvis socials, econòmics i polítics de l'estat espanyol, i no un text que ens lliga i no ens deixa evolucionar. També sóc conscient de la dificultat que vàrem tindre a l'hora de redactar-la durant la transció i que és un document que està consensuat i on tots van cedir un poc per tal de viure en democràcia.
Ara es va a canviar el text per a assegurar el sostre d'endeudament i despesa dels governs. Prohibit endeutar-se. Cal fer dues reflexions sobre aquest tema.
  1. Fent un símil familiar, quina familia pot pagar, per exemple els estudis universitaris, la vivenda, el transport, imposts, vestimenta, menjar, etc sempre i sense demanar mai un prèstec o sense demanar un crèdit? Com els serà possible pagar-ho tot amb la nómina (si es que se'n té) sense tindre que demanar diners? Es a dir que sols podran estudiar, tindre una vivenda, etc els més rics, o els que tenen diners negres. Açò és extrapolable a l'economia d'un país, no podrà endeutar-se per pagar beques als estudiants que no tenen diners, o per a pagar als més desfavorits socials per ajudar-los a superar-se. Crec que no es pot posar un sostre d'endeutament per llei, perquè sempre hi ha casuístiques que necessiten diners i cal traure'ls d'on siga necessari.
  2. No és possible que dos partits es junten (encara que siguen els dos més grans) i decideixen que cal modificar la Constitució perquè tenen majoria absoluta per fer-ho sense contar amb la voluntat expressa del poble mitjançant referèndum. Açò em fa certa por. Imagineu (tampoc és molt imaginar) que el PP trau una majoria absoluta enorme el 20N, i com la té pot canviar la Constitució com li vinga en gana. Penseu quines coses podria fer, a què fa por, eh?
Un referèndum és una despesa que potser no vinga bé fer-la en aquests moments, i que segurament el resultat el sabem tots, ja que el nivell de "borreguisme" és elevat al nostre País i Estat, però estem en democràcia o què?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Circular pels pares d'alumnes

Estimades famílies: L’assemblea de mestres del centre, després d’haver analitzat les mesures per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana, i davant de les retallades que afecten a l’àmbit educatiu, vol manifestar-vos que: Els sectors públic d’ensenyament i sanitat, en contra del que en un principi es va manifestar, pateixen una greu retallada pressupostària, que afectarà directament als usuaris, que no són altres que els ciutadans en general i l’alumnat en particular. De quina manera van a afectar les retallades a la nostra escola pública? De moment, i per al present curs, els centres ja hem patit: •Una rebaixa per que fa a la quantia de les beques de menjador concedides, abans totes cobrien el 100% de les despeses, i en l’actualitat se’n han concedit tres categories: el 100%, el 70% i el 40% del total de les despeses. •Les reduccions de plantilles a les escoles: augmentant les ràtios, fent desaparèixer programes d’educació compensatòria, recolzaments i desdoblaments, acomia...

Escola pública o Escola concertada?

Potser mai t'hages plantejat matricular al teu fill en una escola que no siga pública, o potser sí. Són temps difícils, temps de retallades i temps de crisi, però no sols econòmica, també ideològica. La paraula crisi significa canvi, com tots sabeu, però a voltes no es tracta d'un canvi de ideologia, més bé d'absència d'aquesta. I com deia el meu professor de història (Sr. Ballester) a l'institut: "qui diu no tindre idees polítiques, acaba sempre votant a la dreta". Actualment una gran part de gent de classe mitja-alta porta als seus fills a escoles privades o concertades, o almenys eixa és la meua percepció del casos que conec. Les raons són variades, i segons ells, argumenten que el nivell d'una escola privada no es pot comparar amb una de pública, o que volen que aprenguen en anglès, o que no volen que es barregen amb xiquets romanesos, gitanos, etc. Diuen que és impossible que el nivell acadèmic siga igual quan els mestres hem de dedicar quasi tot ...

Un altre curs acaba. I ja en són vint.

Ahir va ser l'últim dia del vinté curs que, com a mestre, porte des que vaig aprovar les oposicions allà per l'any 2000, encara al segle passat. No ha estat un curs qualsevol... Certament, el confinament a casa des del 13 de març fins l'acabament del curs realitzant el col·le a casa mitjançant el mòbil, les tauletes i qualsevol dels mitjans tecnològics ha estat una aventura per a la qual no hi estàvem preparats quasi ningú. Tanmateix, la resposta dels alumnes i les famílies ha estat espectacular.  CEIP CIENTÍFIC AVEL·LÍ CORMA (MONCOFA) Ha estat a més la primera promoció d'alumnes que he tutoritzat a Moncofa i això ha resultat molt especial. No ha estat fàcil tampoc desprès de 16 cursos consecutius al 2n cicle de Primària agafar alumnes de primer curs. Però ensenyar a llegir i escriure, començar a construir els conceptes i algorítmes més elementals, les normes més bàsiques de convivència i col·laboració dins de treballs cooperatius... He après en els últims ...