Salta al contingut principal

Anem tirant!

Si preguntes a qualsevol amic que parle valencià com li va les coses, una resposta molt típica i amb moltes possiblitats de ser contestada és "anem tirant". Potser sols és una expressió sense res més que afegir, però si bé ho penses pot ser una manifestació que posa de manifest el "mesinfotisme" que tenim instal.lat els valencians als nostre ADN. "Anem tirant", és a dir, què hem de fer? tot està massa clar i només ens queda seguir la corrent del statu quo imperant a la nostra terra des de fa ja tant de temps.
I és cert. Ací al País Valencià ens han invadit, conquerit i humiliat un fum de vegades al llarg de la història. Ens ho han furtat tot, ens han manat fins i tot com hem de parlar i inclús actuar, això sí, podem seguir fent festa i tirant traques, faltaria més!
Jo des del meu blog vull proposar-vos que canvieu el típic "anem tirant" per "anem fent". Sols és una paraula, però és el principi per a poder canviar les coses. És un canvi de mentalitat a positiu, a voler, a tindre ganes de que la situació siga diferent, siga millor....

Comentaris

  1. Anònim29 de febrer del 2012, a les 13:37

    Jo també vullc anar fent, i no tirar tant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Raül Borràs29 de febrer del 2012, a les 13:51

      És important que cada volta sigam més i més els que ens unim per anar fent, el nostre País està en runes i queda molt per fer. Cadascú des del seu àmbit i possibilitat ha d'anar sumant per tal de millorar.
      Gràcies per participar al meu blog i poder reflexionar conjuntament. Fins aviat!

      Elimina
  2. Anònim29 de febrer del 2012, a les 16:32

    De res.Gràcies a tu per compartir els teus pensaments. Adeu. Noe.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Crim de Germania: una lectura transversal des de Moncofa.

Hui, obric el meu blog per a escriure sobre un llibre que acabe de llegir: "Crim de Germania". Certament, s'han donat diverses circumstàncies que m'han dut fins ací. Malgrat la coneixença d'este títol important de la novelística valenciana, l'elecció última d'este llibre ha vingut donada per la recomanació de Núria Cadenes en un acte a la biblioteca de Moncofa, però també pel 5é centenari de l'efemèride de les Germanies a l'antic Regne de València i per la disponibilitat a llegir-lo donada per la meua situació personal actual. Així mateix, " el tindre temps" m'ha portat a fer una lectura transversal del llibre. Alhora que llegia les pàgines de Josep Lozano, n'he fet una recerca prou bàsica en el pla històric del que foren les Germanies i que de manera breu comentaré posteriorment. També de la relació existent entre la història de Moncofa i les Germanies, així com de la nostra comarca i pobles veïns amb importants batalles i monu...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Temps de crisi, temps d'inversions.

Són temps difícils per a tots i per a tot. Ara mateix estem molt preocupats per la situació de precarietat econòmica general que ens porta misèria laboral i social. No sabem que fer i és normal, doncs són eixos èssers abstractes anomenats "mercats" els que fan i desfan al seu gust i nosaltres no som capaços de vore'ls, de posar-los cara, són èssers intangibles als que no podem dir-los res de res. Doncs sols ens queda confiar en els polítics de torn (vaja acte de fe) que cada volta ens fan més pobres amb retallades de sou, de drets socials, de serveis públics i d'nseguritat laboral, i tot per tal de fer creure als "mercats" que nosaltres els pagarem tots eixos diners que tan amablement ens presten per un "mòdic" interès i que en ningun cas volem fer enutjar a eixa cosina (prima de riesgo) que tenen que sembla tan inestable i que dóna la impressió que tinga la menstruació tots els dies de l'any. Així doncs, per tal de pagar, nosaltres patirem el ...
2 comentaris
Més informació