Recorde una conversa amb un molt bon amic socialiste poc després de guanyar Zapatero les darreres eleccions front a Rajoy (este senyor és etern) i ambdos coincidíem a dir que almenys tindria quatre anys per tractar de millorar la situació que començava a esdevenir complicada, davant d'altra gent que pensava, que quina llàstima no hagués guanyat les eleccions el PP per a vore com s'aclaraven, ja que així el socialisme s'haguera assegurat el triomf al 2012 i varies legislatures més, ja que la batacada dels conservadors imaginavem seria considerable. Sí, allò era política-ficció o filosofia de bar, però no havíem desviat gaire el tir.
Al llarg de la legislatura que ara ha acabat hem vist al PP i a D.Mariano Rajoy rascar-se la panxa, fregant-se les mans cada volta que eixia una dada catastròfica sobre l'atur, la prima de risc, la vivenda, o qualsevol cosa, ja que tot ha anat de mal en pitjor, fora o no per culpa de Zapatero. Ara li toca recollir els fruits de l'arbre que no ha regat, ni abonat, però que ha deixat morir lentament amb el corresponent suplici de tots i sobretot dels 5 milions de persones que no tenen feina. Però també dels altres que encara tenint-la ens han anat empijorant les condicions laborals, fiscals i de tota mena. Gràcies Mariano.
Zapatero diuen que passarà per ser el pitjor president d'Espanya al llarg de la seua història democràtica, jo no sóc d'eixa opinió. La segona legislatura d'Aznar fou molt pitjor. En el que sí coincidirem tots és que ZP ha estat el president que ha governat l'Estat en la més nefasta época que ens ha tocat viure des de la fi del Franquisme, però dubte seriosament que Rajoy ho haguera fet milor, de totes formes ara té l'oportunitat de demostrar-ho.
No sóc un defensor del zapaterisme, ja que este home també ha comés errades d'una gran importàcia a nivell econòmic. La més forta per mi va estar donar-li a cada espanyol per via IRPF els 400€, li feren o no falta i sense fer res per aconseguir-ho. La gent del PP li critica ferotgement el Plan E (quan ells han copiat el malograt plan Confiança del malograt Camps), jo crec que si a una persona que està a l'atur li paguen per treballar millorant els nostres pobles de coses que necessiten no és tirar els diners, el que passa és que la crisi fa pareixer roïn qualsevol mesura, ja que semba que serà infinita i ho devora tot. El fet de negar la crisi al principi també ha estat una equivocació greu i el xec bebé tampoc era proporcional a les necessitats, i haguera sigut molt millor donar ajudes fiscal a les families potenciant la natalitat com es fa als païssos més desenvolupats.
L'actual campanya electoral està resultant insustancial i sense ningun tipus de solucions (potser no en saben o no hi ha cap), com el pseudo-debat a 2 entre Rubalcaba i Rajoy (sí que és etern, sí). Un debat televisiu on el representant Popular va montar un castell en l'aire basant-ho tot en una hipotètica millora del mercat laboral i on la gent comence a trobar feina, sense dir com, ni en quin sector. De la mateixa manera nomenava el crèdit dels bancs com si estos anaren a donar-lo al partir del 20 de novembre com si els sobraren els diners. Rubalcaba per la seua banda feia el que podia, lluitava i buscava el forat per on fer-li més mal al Rajoy (sanitat i educació pública, diners pels aturats de llarga duració, IVA, etc), però ni així fou capaç de treure'l de polleguera, ja que sols tenia que aguantar com un pal, i així i tot la majoria dels enquestats digueren que va guanyar el de la barba més blanca. I jo em pregunte, va guanyar què?
L'única victoria possible per Rubalcaba és que el PP no aconsegueixa la majoria absoluta, la qual cosa la té quasi impossible el PSOE vistes les enquestes, i potser siga millor així, ja que crec que Rajoy serà el primer president d'Espanya des de la transició que no guanyarà 2 voltes seguides, encara que ja ha estat l'únic en perdre'n dues. Encara que pel nostre bé esperem siga el salvador de la patria.
Si ens hem quiexat de que el PSOE era un partit d'esquerres fent polítiques de dretes, no vull ni pensar com serà un partit de dreta fent polítiques de dreta, retallant on li molesta i tenint excuses per invertir en les empreses privades dels seus amics, ja siguen empreses de l'àmbit sanitari, educatiu o agropecuari, ara tot s'hi val. Però temps al temps, també té l'avantatge de que com tot està tant fotut li deixarem fer moltes coses, però així i tot sera la legislatura amb més vagues generals de totes. Sort per l'etern Rajoy, sense idees la sort és l'única cosa que ens pot salvar. Llàstima de sistema electoral bipartidiste.... però d'això ja parlarem.
Al llarg de la legislatura que ara ha acabat hem vist al PP i a D.Mariano Rajoy rascar-se la panxa, fregant-se les mans cada volta que eixia una dada catastròfica sobre l'atur, la prima de risc, la vivenda, o qualsevol cosa, ja que tot ha anat de mal en pitjor, fora o no per culpa de Zapatero. Ara li toca recollir els fruits de l'arbre que no ha regat, ni abonat, però que ha deixat morir lentament amb el corresponent suplici de tots i sobretot dels 5 milions de persones que no tenen feina. Però també dels altres que encara tenint-la ens han anat empijorant les condicions laborals, fiscals i de tota mena. Gràcies Mariano.
Zapatero diuen que passarà per ser el pitjor president d'Espanya al llarg de la seua història democràtica, jo no sóc d'eixa opinió. La segona legislatura d'Aznar fou molt pitjor. En el que sí coincidirem tots és que ZP ha estat el president que ha governat l'Estat en la més nefasta época que ens ha tocat viure des de la fi del Franquisme, però dubte seriosament que Rajoy ho haguera fet milor, de totes formes ara té l'oportunitat de demostrar-ho.
No sóc un defensor del zapaterisme, ja que este home també ha comés errades d'una gran importàcia a nivell econòmic. La més forta per mi va estar donar-li a cada espanyol per via IRPF els 400€, li feren o no falta i sense fer res per aconseguir-ho. La gent del PP li critica ferotgement el Plan E (quan ells han copiat el malograt plan Confiança del malograt Camps), jo crec que si a una persona que està a l'atur li paguen per treballar millorant els nostres pobles de coses que necessiten no és tirar els diners, el que passa és que la crisi fa pareixer roïn qualsevol mesura, ja que semba que serà infinita i ho devora tot. El fet de negar la crisi al principi també ha estat una equivocació greu i el xec bebé tampoc era proporcional a les necessitats, i haguera sigut molt millor donar ajudes fiscal a les families potenciant la natalitat com es fa als païssos més desenvolupats.
L'actual campanya electoral està resultant insustancial i sense ningun tipus de solucions (potser no en saben o no hi ha cap), com el pseudo-debat a 2 entre Rubalcaba i Rajoy (sí que és etern, sí). Un debat televisiu on el representant Popular va montar un castell en l'aire basant-ho tot en una hipotètica millora del mercat laboral i on la gent comence a trobar feina, sense dir com, ni en quin sector. De la mateixa manera nomenava el crèdit dels bancs com si estos anaren a donar-lo al partir del 20 de novembre com si els sobraren els diners. Rubalcaba per la seua banda feia el que podia, lluitava i buscava el forat per on fer-li més mal al Rajoy (sanitat i educació pública, diners pels aturats de llarga duració, IVA, etc), però ni així fou capaç de treure'l de polleguera, ja que sols tenia que aguantar com un pal, i així i tot la majoria dels enquestats digueren que va guanyar el de la barba més blanca. I jo em pregunte, va guanyar què?
L'única victoria possible per Rubalcaba és que el PP no aconsegueixa la majoria absoluta, la qual cosa la té quasi impossible el PSOE vistes les enquestes, i potser siga millor així, ja que crec que Rajoy serà el primer president d'Espanya des de la transició que no guanyarà 2 voltes seguides, encara que ja ha estat l'únic en perdre'n dues. Encara que pel nostre bé esperem siga el salvador de la patria.
Si ens hem quiexat de que el PSOE era un partit d'esquerres fent polítiques de dretes, no vull ni pensar com serà un partit de dreta fent polítiques de dreta, retallant on li molesta i tenint excuses per invertir en les empreses privades dels seus amics, ja siguen empreses de l'àmbit sanitari, educatiu o agropecuari, ara tot s'hi val. Però temps al temps, també té l'avantatge de que com tot està tant fotut li deixarem fer moltes coses, però així i tot sera la legislatura amb més vagues generals de totes. Sort per l'etern Rajoy, sense idees la sort és l'única cosa que ens pot salvar. Llàstima de sistema electoral bipartidiste.... però d'això ja parlarem.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada