Salta al contingut principal

Polítiques de dretes? Gran incongruència.

Jo crec que la gent d'esquerres som molt més crítica i compromesa en general, i molt més en concret a l'hora de votar.
La veritat és que per a mi l'única forma política que existeix és la social, i totes les altres han d'anar de la mà d'esta. La manera d'entendre la política per part de la dreta és, com a molt, purament la dels mercats, aquella que té per objectiu fer diners siga com siga, mentres que tot el demés és una molesta càrrega. Ajudar als desocupats, als pobres, als immigrant, la educació i la sanitat pública, o més bé tot allò que siga públic, no entra en els seus plans primordials, més bé es fa per callar boques i no és propi d'ells, doncs tot el que és públic no serveix per a fer negoci i per eixa raò estan privatitzant a tota màquina per a donar-li a guanyar a algun conegut i de passada desprestigiar als mestres i professors de l'escola pública, o llevant-li recursos a la sanitat pública per fer creixer les llistes d'espera i així afavorir el cada volta més poderòs sector privat de la sanitat i de l'ensenyament. Ara que invertir més en educació és donar-li més diners a les escoles concertades, sense en cap cas igualar les ratios en alumnes immigrants o amb dificultats educatives especials amb l'escola pública. El mateix podem dir en el cas de la nostra joia de la corona que és la sanitat, on els tractaments més cars es fan a la pública i els que tenen més marge de benefici es trasladen al sector privat per a que guanyen bona cosa de diners.
 La crisi que vivim es una oportunitat única per la dreta de fer tot allò que és inherent a la seua manera de fer i entendre el que ells creuen que ha de ser la política, al més pur estil nord-americà. Privatitzar educació i sanitat és un negoci brutal i pot conventir-se en el nou model econòmic del PP ara que tindran majoria absoluta. Desprès de la Llei del sol que va començar a unflar la bambolla immobiliaria i que va ser (i continua sent-ho per alguns) el milacre Sant José Mª Aznar, ara faran una llei de privatitzacio de tots aquells serveis públics que no funcionen amb "beneficis", i que ells ja fan allà on governen el possible per a que siga així. Però poden continuar per Loteries del Estat, Inem, aeroports i qualsevol cosa pública que ens quede. Passarà doncs com amb la gasolina que mai recupera el preu anterior als continuats augments de preu, i tot el perdrem durant els pròxims quatre anys i el que va costar tant de guanyar desapareixerà per a més gloria dels mercats.
Una persona d'esquerres té un ventall de possibilitats a l'hora de votar que el mantenen dins de la seua coherència ideològica progressista i social. Encara que no és el mateix votar PSOE, EU, Iniciativa, EQUO, BLOC, no et sents traïr a tu mateix com si votares al PP o inclús UPyD. El sentit crític ens fa poder triar a quina d'estes formacions polítiques donem el nostre suport en cada moment i canviar el vot si s'escau a les pròximes eleccions per tal de sancionar mesures amb les que no hem estat gens d'acord.  La gent del PP està més alliçonada i no canvia mai de vot. Això obri el debat del vot útil i els mitjans de comunicació polititzats Ja parlarem sobre això...


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Crim de Germania: una lectura transversal des de Moncofa.

Hui, obric el meu blog per a escriure sobre un llibre que acabe de llegir: "Crim de Germania". Certament, s'han donat diverses circumstàncies que m'han dut fins ací. Malgrat la coneixença d'este títol important de la novelística valenciana, l'elecció última d'este llibre ha vingut donada per la recomanació de Núria Cadenes en un acte a la biblioteca de Moncofa, però també pel 5é centenari de l'efemèride de les Germanies a l'antic Regne de València i per la disponibilitat a llegir-lo donada per la meua situació personal actual. Així mateix, " el tindre temps" m'ha portat a fer una lectura transversal del llibre. Alhora que llegia les pàgines de Josep Lozano, n'he fet una recerca prou bàsica en el pla històric del que foren les Germanies i que de manera breu comentaré posteriorment. També de la relació existent entre la història de Moncofa i les Germanies, així com de la nostra comarca i pobles veïns amb importants batalles i monu...

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p...

Temps de crisi, temps d'inversions.

Són temps difícils per a tots i per a tot. Ara mateix estem molt preocupats per la situació de precarietat econòmica general que ens porta misèria laboral i social. No sabem que fer i és normal, doncs són eixos èssers abstractes anomenats "mercats" els que fan i desfan al seu gust i nosaltres no som capaços de vore'ls, de posar-los cara, són èssers intangibles als que no podem dir-los res de res. Doncs sols ens queda confiar en els polítics de torn (vaja acte de fe) que cada volta ens fan més pobres amb retallades de sou, de drets socials, de serveis públics i d'nseguritat laboral, i tot per tal de fer creure als "mercats" que nosaltres els pagarem tots eixos diners que tan amablement ens presten per un "mòdic" interès i que en ningun cas volem fer enutjar a eixa cosina (prima de riesgo) que tenen que sembla tan inestable i que dóna la impressió que tinga la menstruació tots els dies de l'any. Així doncs, per tal de pagar, nosaltres patirem el ...