Passa al contingut principal

Polítiques de dretes? Gran incongruència.

Jo crec que la gent d'esquerres som molt més crítica i compromesa en general, i molt més en concret a l'hora de votar.
La veritat és que per a mi l'única forma política que existeix és la social, i totes les altres han d'anar de la mà d'esta. La manera d'entendre la política per part de la dreta és, com a molt, purament la dels mercats, aquella que té per objectiu fer diners siga com siga, mentres que tot el demés és una molesta càrrega. Ajudar als desocupats, als pobres, als immigrant, la educació i la sanitat pública, o més bé tot allò que siga públic, no entra en els seus plans primordials, més bé es fa per callar boques i no és propi d'ells, doncs tot el que és públic no serveix per a fer negoci i per eixa raò estan privatitzant a tota màquina per a donar-li a guanyar a algun conegut i de passada desprestigiar als mestres i professors de l'escola pública, o llevant-li recursos a la sanitat pública per fer creixer les llistes d'espera i així afavorir el cada volta més poderòs sector privat de la sanitat i de l'ensenyament. Ara que invertir més en educació és donar-li més diners a les escoles concertades, sense en cap cas igualar les ratios en alumnes immigrants o amb dificultats educatives especials amb l'escola pública. El mateix podem dir en el cas de la nostra joia de la corona que és la sanitat, on els tractaments més cars es fan a la pública i els que tenen més marge de benefici es trasladen al sector privat per a que guanyen bona cosa de diners.
 La crisi que vivim es una oportunitat única per la dreta de fer tot allò que és inherent a la seua manera de fer i entendre el que ells creuen que ha de ser la política, al més pur estil nord-americà. Privatitzar educació i sanitat és un negoci brutal i pot conventir-se en el nou model econòmic del PP ara que tindran majoria absoluta. Desprès de la Llei del sol que va començar a unflar la bambolla immobiliaria i que va ser (i continua sent-ho per alguns) el milacre Sant José Mª Aznar, ara faran una llei de privatitzacio de tots aquells serveis públics que no funcionen amb "beneficis", i que ells ja fan allà on governen el possible per a que siga així. Però poden continuar per Loteries del Estat, Inem, aeroports i qualsevol cosa pública que ens quede. Passarà doncs com amb la gasolina que mai recupera el preu anterior als continuats augments de preu, i tot el perdrem durant els pròxims quatre anys i el que va costar tant de guanyar desapareixerà per a més gloria dels mercats.
Una persona d'esquerres té un ventall de possibilitats a l'hora de votar que el mantenen dins de la seua coherència ideològica progressista i social. Encara que no és el mateix votar PSOE, EU, Iniciativa, EQUO, BLOC, no et sents traïr a tu mateix com si votares al PP o inclús UPyD. El sentit crític ens fa poder triar a quina d'estes formacions polítiques donem el nostre suport en cada moment i canviar el vot si s'escau a les pròximes eleccions per tal de sancionar mesures amb les que no hem estat gens d'acord.  La gent del PP està més alliçonada i no canvia mai de vot. Això obri el debat del vot útil i els mitjans de comunicació polititzats Ja parlarem sobre això...


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p

Circular pels pares d'alumnes

Estimades famílies: L’assemblea de mestres del centre, després d’haver analitzat les mesures per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana, i davant de les retallades que afecten a l’àmbit educatiu, vol manifestar-vos que: Els sectors públic d’ensenyament i sanitat, en contra del que en un principi es va manifestar, pateixen una greu retallada pressupostària, que afectarà directament als usuaris, que no són altres que els ciutadans en general i l’alumnat en particular. De quina manera van a afectar les retallades a la nostra escola pública? De moment, i per al present curs, els centres ja hem patit: •Una rebaixa per que fa a la quantia de les beques de menjador concedides, abans totes cobrien el 100% de les despeses, i en l’actualitat se’n han concedit tres categories: el 100%, el 70% i el 40% del total de les despeses. •Les reduccions de plantilles a les escoles: augmentant les ràtios, fent desaparèixer programes d’educació compensatòria, recolzaments i desdoblaments, acomia

Escola pública o Escola concertada?

Potser mai t'hages plantejat matricular al teu fill en una escola que no siga pública, o potser sí. Són temps difícils, temps de retallades i temps de crisi, però no sols econòmica, també ideològica. La paraula crisi significa canvi, com tots sabeu, però a voltes no es tracta d'un canvi de ideologia, més bé d'absència d'aquesta. I com deia el meu professor de història (Sr. Ballester) a l'institut: "qui diu no tindre idees polítiques, acaba sempre votant a la dreta". Actualment una gran part de gent de classe mitja-alta porta als seus fills a escoles privades o concertades, o almenys eixa és la meua percepció del casos que conec. Les raons són variades, i segons ells, argumenten que el nivell d'una escola privada no es pot comparar amb una de pública, o que volen que aprenguen en anglès, o que no volen que es barregen amb xiquets romanesos, gitanos, etc. Diuen que és impossible que el nivell acadèmic siga igual quan els mestres hem de dedicar quasi tot