Passa al contingut principal

Escola pública o Escola concertada?

Potser mai t'hages plantejat matricular al teu fill en una escola que no siga pública, o potser sí. Són temps difícils, temps de retallades i temps de crisi, però no sols econòmica, també ideològica. La paraula crisi significa canvi, com tots sabeu, però a voltes no es tracta d'un canvi de ideologia, més bé d'absència d'aquesta. I com deia el meu professor de història (Sr. Ballester) a l'institut: "qui diu no tindre idees polítiques, acaba sempre votant a la dreta".
Actualment una gran part de gent de classe mitja-alta porta als seus fills a escoles privades o concertades, o almenys eixa és la meua percepció del casos que conec. Les raons són variades, i segons ells, argumenten que el nivell d'una escola privada no es pot comparar amb una de pública, o que volen que aprenguen en anglès, o que no volen que es barregen amb xiquets romanesos, gitanos, etc. Diuen que és impossible que el nivell acadèmic siga igual quan els mestres hem de dedicar quasi tot el temps a ensenyar a llegir i escriure als nouvinguts, o a estar resolent problemes de disciplina i que hi ha molts mal exemples o models dins de les escoles públiques. La veritat és que tot açò no em sorprendria si sols vingués de persones votants del PP, però no és així. També gent que s'autodenomina "progre" porta als seus fills a eixes escoles utilitzant els mateixos arguments. No es d'estranyar que Espanya siga completament blava o que el País Valencià siga governada per la dreta més rància des de temps ja immemorials.
Per una altra banda podria ser que fora jo el que no comprenc res de res i hauria d'assumir com a veritat inalienable que l'escola pública és un lloc on sols hi ha que sobreviure sense tindre cap aspiració més que intentar que els alumnes aprenguen a llegir i escriure i a que no es maten entre ells al temps d'esbarjo, un lloc on ensenyar-los quatre coses als fills del pobres utilitzant un guix, una pissarra ( no digital, obviament), paper i llapis. Doncs no. Jo em rebele davant això i dic que l'escola pública i valenciana és la millor opció per a un xiquet o xiqueta del País Valencià.
A les nostres escoles estan els millors professionals de l'ensenyament, els que tenen un currículum més brillant, les millors qualificacions universitaries amb una formació superior a la requerida (hi ha molts llicenciats), i sobretot han passat unes oposicions que cap dels mestres de les escoles concertades o privades han aconseguit superar per la raò que siga.
 És en l'escola pública on millor es veu l'educació en valors, el respecte pels que són diferents a ú mateix, l'acceptació de la diversitat en tots els aspectes de la vida, la resolució dels problemes quotidians des d'una perspectiva social i no empresarial. Ací formem persones humanes.
No podem oblidar que els centres públics són els únics on els xiquets poden ser educats dins del seu propi context de barri o de poble, i mantenir uns vincles amb els amics de la infància, amb les seues festes i la seua cultura autòctona i sobretot amb la seua llengua materna. I sí, també aprenen anglés i castellà. Faltaria més.
Això sí, ací no es pot presumir gaire de recursos materials, ni de que el meu fill va a classe amb el fill de Fulano o Mengano o que allí tothom arreplega als fills amb BMW o Mercedes. També els he sentit treure el pit dient que allí sí que hi ha disciplina, o que sí que fan els deures, o que sí que estudien, etc. Es a dir que estan content de que els facen allí la feina que hauríen de fer ells a casa.
Baix el meu punt de vista el major tresor que tenim a les escoles públiques és que és l'únic lloc on els pares poden gaudir profundament amb l'educació dels seus fills, participar activament , veure'ls creixer de manera integral, adonar-se'n dia  rere dia com el seu fill aprén a ser persona i el que li costa. La col.laboració mestres-família en la construcció de l'aprenentatge dels xiquets és algo que enriqueix  i que de ninguna manera està present a les escoles concertades o privades.
Per tot açò crec que a l'hora de triar algú que t'ajude a educar els teus fills has de tindre en compte fins a quin grau vols que altres intervinguen en eixe procès, ja que la satisfacció d'educar el teu fill o filla no sols depén dels diners que tingues per a que un altre ho faça per tu, si no també has de pensar com voldries que foren quan siguen grans i a qui vols que es pareguen i quins valors t'agradaria que tingueren.


Comentaris

  1. M'han encantat les teves paraules. Jo vaig anar a l'escola concertada i ara que m'ha tocat escollir la del meu fill he decidit que anirà a la pública, per totes les raons que tu exposes i perquè em nego a que faci religió des dels 3 anys. Una abraçada. Neus

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una bona decisió, però des del moment que gastes temps fent aquestos plantejaments és perquè t'interessa molt l'educació del teu fill i això és un punt de partida bàsic. Gràcies per participar al bloc!

      Elimina
  2. No estic gens d'acord "public o concertat , esquerres o dretes..., no es escola pública o concertada, si no escola de qualitat, tot i que no es pot tenir la certesa de tot, sempre hi haurà escoles publiques bones i concertades dolentes i viceversa, estudiants bons i dolents, professors bons i dolents...etc etc...

    Però...

    Escola concertada: Més qualitat d'idiomes, projectes més definits i sobretot "diferents" es digui decroly, sadako o qualsevol altre, no tot es religiós o de dretes.

    Feu una prova: Aneu a las 10 concertades no religioses i feu una entrevista com a pares, després una entrevista a las 10 públiques més properes del vostre barri.

    No tot es blanc o negre.
    "Baix el meu punt de vista el major tresor que tenim a les escoles públiques és que és l'únic lloc on els pares poden gaudir profundament amb l'educació dels seus fills, participar activament , veure'ls creixer de manera integral, adonar-se'n dia rere dia com el seu fill aprén a ser persona i el que li costa"

    Aixó no té cap ni peus, d'ependrà de l'escola i dels pares , no del públic o privat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Primer de res agraïr-te la teua participacíó al blog.

      Després podríem parlar llargament sobre el tema,
      estarem d'acord en més coses de les que penses. Obviament tot depén des del punt de vista d'on es mire. El paper de les famílies és bàsic en l'educació dels fills. La seua implicació en el procés, el passar llarg temps amb els nens i nenes, la transmissió de valors,etc. La majoria de gent que duu els fills a escoles privades-concertades té diners i poc de temps per a passar amb els fills. Açò és generalitzar i obviament tota generalització és injusta.
      Allò de les entrevistesem pareix bé, però l'escola no és un negoci, les altre sí. Les concertades i privades busquen altres coses i es lleven del damunt als alumnes "complicats"...
      Hi ha molts tipus d'escoles concertades i privades i tens tot el dret de portar els teus fills allà on vulgues i pagar per això, solament tu sabràs les teues raons del perquè ho fas i jo les respectaré, però sempre defensaré una escola pública, de qualitat i en valencià (o català).

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Primàries

Havien de ser les eleccions primàries més avançades, en temps i forma, d'Espanya donant lliçons a la resta de partits de com de guais i moderns som a Compromís, però al final no va poder ser. Quotes, cadires, egos... Demà, per fi, començarem a votar per internet als candidats que volem que ens representen a les llistes de la Coalició Compromís per a les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig i el dissapte serà presencialment a les taules electorals que es posaran al llarg del País Valencià D'aquesta manera a Moncofa el col·lectiu de Compromís ha preparat una jornada festiva per convertir el dia 31 de gener en un aplec de militants i simpatitzants valencianistes on gaudirem tots junts d'un clima festiu amb música, paella i cervessa de la terra. També està convidat tot el veinat del poble encare que no estiguen al cens. Per la meua part romandré a la taula de les votacions controlant que tot funcione correctament amb altres companys. Paga la pena resaltar que si ...

Del roig al blau-La transició valenciana.

La història democràtica del País Valencià. El paper decisiu d'UCD i PSOE, Las Provincias i el no voler o saber mirar més enllà ens va portar a ser un territori de segona. No es va aprofitar el moment clau i ara pareix quasi impossible recuperar el terreny perdut. El naixement del blaverisme i un catalanisme mal entès i transformat en arma de doble fulla. Tot açò ens condueix a la crisi d'identitat que encara patim amb els símbols: bandera, himne, el nom de la llengua i fins i tot el nom de la nostra terra. Mira aquest documental fet a la Universitat de València i deixa la teua opinió. Potser entre tots traurem alguna cosa en clar.