Salta al contingut principal

Una llavor nova germina dins la societat valenciana


Orgullosos de ser valencians!
Tot aquest fenomen social que ha esdevingut arrel de les esgarrifoses càrregues policials contra els estudiants de l'IES Lluís Vives i que ha pres el nom de "Primavera Valenciana" ha esperonat a milers de persones  a eixir al carrer i cridar que ja està bé de d'abusar del poder polític manipulant i agredint als joves del País Valencià. Esta repressió violenta ordenada per la delegada del govern del Partit Popular Paula Sanchez de León i el seu "sheriff" ha estat el resort que ha tret del "meninfotisme" molts valencians reviscolant l'esperit crític de molta gent que romania ensopida i és precisament eixa la raò per la qual el terme de "Primavera Valenciana" que encunyaren els germans Chulià Peris i Pau Alabajos ha descrit de manera exacta esta renaixença de l'esperit valencià més autèntic, valent i inconformista.
Malgrat la nitidesa dels missatges llançats pels manifestants, la caverna mediàtica de la TDT Party i la premsa escrita i adscrita al Partit Popular ha volgut manipular d'una manera increïble dient que el terme o hastag al Twitter va ser creat de manera premeditada per Compromís, del que afirma que és un partit d'extrema esquerra, per a ser plataforma d'unes movilitzacions promogudes per Enric Morera. Sona tant forçada la història que sols podria vindre d'una ment tan retorçuda com la d'estos coents, engominats i casposos de la dreta més rància d'Europa.
El Govern Valencià d'Alberto Fabra ha volgut aprofitar les protestes del sector educatiu llençant tota la ràbia continguda de la gent contra el professorat omplint a este col.lectiu de injúries sobre la seua validesa, honradesa i professionalitat aprofitant la immensa quantitat de mitjans de comunicació que té al seu abast. Ara el llibre d'estil del PP ha marcat un nou mantra: No existeixen retallades en educació, sols en els sous dels professors i són temporals. I és clar que no hi ha mentida més gran que una veritat a mitges, i si a més serveix per a desprestigiar més encara al grup de treballadors de l'ensenyament públic, doncs dos pardals d'un sol tir. Que pregunten a les Escoles Infantils, Col.legis Públics, Instituts, Escoles de Persones Adultes, Universitats, Gabinets Psicopedagògics, Escoles i bandes de música, etc. D'esta forma la població valenciana sabrà que està passant de debò.
Per si no hi haguera prou amb les pallisses dels policies als estudiants quan aquests estan reclamant una educació digna i amb tota la repercussió estatal i internacional de l'assumpte, surt un altre escàndol de corrupció política dins del Govern Valencià. Alts càrrecs del PP han tornat a posar la ma en la caixa dels diners públics, i esta vegada per a furtar-li'ls als més pobres, a les ONG's dins de la Cooperació Internacional. Ha hagut cessaments, però Rafael Blasco encara no ha dimitit. Vergonya cavallers, vergonya!
Però estem en febrer, fa fred al carrer i a les aules i sols ens el llevem de damunt amb bastonades dels antiavalots; aleshores la primavera no ha arribat encara al País Valencià. Però arribarà, ja que el temps passa inexorablement i els valencians ja no esperem solament la primavera per a cremar  les falles, posar-nos els saragüells i tirar petards. Una llavor nova germina dins la societat valenciana i els veritables enemics del País valencià ho saben, estan temerosos, es posen nerviosos i trauen les porres.






Comentaris

  1. Perdona que et moleste, pero Josep Canos ha tornat a borrar un comentari meu, i com et vaig preguntar una volta si a tu et podia donar algun tipus d'explicació, ja que a mi no me la dona, directament borra l'opinió, et pregunte si en el seu dia te la va donar, o simplement davant d'un fet tan poc demócrata i contra la llibertat d'expressió, no et va contestar. Hem sap mal ficar-ho açí, si vols borra'l, pero no sabia com enviar-te aquesta pregunta ja que he buscat el correu i no l'he vist; espere que a tu, per ser de la mateixa ideologia que tu, encara que ho dude per la seua part, et conteste.

    ResponElimina
  2. Perdó, no te he dit d'on l'ha borrat, ha sigut del blog del Bloc Moncofa en la "noticia" de la Creu Roja.

    ResponElimina
  3. Hola Albert. Ja li vaig preguntar a Canós que havia passat amb els teus missatges l'altra vegada, però mai em contestà al repecte. Per altra banda dir-te que no conec personalment a Josep, sols de vista i per alguns comentaris via internet al seu blog.
    Potser hauries de parlar amb ell personalment i exposar-li les teues queixes, serà el millor crec jo.
    No crec que ni tu ni ell tingueu cap proble en parlar-ne cara a cara.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Crim de Germania: una lectura transversal des de Moncofa.

Hui, obric el meu blog per a escriure sobre un llibre que acabe de llegir: "Crim de Germania". Certament, s'han donat diverses circumstàncies que m'han dut fins ací. Malgrat la coneixença d'este títol important de la novelística valenciana, l'elecció última d'este llibre ha vingut donada per la recomanació de Núria Cadenes en un acte a la biblioteca de Moncofa, però també pel 5é centenari de l'efemèride de les Germanies a l'antic Regne de València i per la disponibilitat a llegir-lo donada per la meua situació personal actual. Així mateix, " el tindre temps" m'ha portat a fer una lectura transversal del llibre. Alhora que llegia les pàgines de Josep Lozano, n'he fet una recerca prou bàsica en el pla històric del que foren les Germanies i que de manera breu comentaré posteriorment. També de la relació existent entre la història de Moncofa i les Germanies, així com de la nostra comarca i pobles veïns amb importants batalles i monu...

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p...

Temps de crisi, temps d'inversions.

Són temps difícils per a tots i per a tot. Ara mateix estem molt preocupats per la situació de precarietat econòmica general que ens porta misèria laboral i social. No sabem que fer i és normal, doncs són eixos èssers abstractes anomenats "mercats" els que fan i desfan al seu gust i nosaltres no som capaços de vore'ls, de posar-los cara, són èssers intangibles als que no podem dir-los res de res. Doncs sols ens queda confiar en els polítics de torn (vaja acte de fe) que cada volta ens fan més pobres amb retallades de sou, de drets socials, de serveis públics i d'nseguritat laboral, i tot per tal de fer creure als "mercats" que nosaltres els pagarem tots eixos diners que tan amablement ens presten per un "mòdic" interès i que en ningun cas volem fer enutjar a eixa cosina (prima de riesgo) que tenen que sembla tan inestable i que dóna la impressió que tinga la menstruació tots els dies de l'any. Així doncs, per tal de pagar, nosaltres patirem el ...