Passa al contingut principal

Demagògia barata

Al llarg de les darreres dies i setmanes estem acudint a l'enfonsament dels pilars bàsics que sustentaven la nostra creença en una societat justa, digna i democràtica. Obviament estem vivint temps turbulents immersos en una situació surrealista d'una crisi que engoleix tots els drets socials i  laborals aconseguits al llarg d'anys i anys.
La trama Gürtel ha guanyat els dos primers judicis que han tingut lloc a València i a Madrid. No és prou que siguen declarats No culpables dos dels elements necessaris per a que Gürtel robara les arques públiques valencianes, a més el jutge que va començar a investigar aquestes "irregularitats" ha estat comdemnat per escoltes il.legals als advocats de la defensa dels lladres. Amdos casos han guanyat els dolents, els que volia el PP que guanyaren, o no?
Ací al País Valencià se'ns va quedar cara de pòker quan vàrem escoltar la notícia de que la "justícia" declarava No culpables al molt poc honorable Camps i Ricki Costa per "Cohecho impropio"(suborn impropi), mentres que Campos i Betoret s'havien autoinculpat dels mateixos delictes abans del judici i van tornar inclús alguns dels trages que van rebre de la trama Gürtel.
Més demagògia barata.
Però el Partit Popular no tenia suficient amb això, i va dirigir els tentacles cap al judge que va osar senyalar-los de corruptes, que va voler fer justícia amb les victimes del franquisme i que els membres d'este partit van sentir com si foren ells els que varen matar a dites victimes i han fet tot el possible per evitar-ho i ara estan contents i feliços i potser estiguen brindant amb cava, almenys se'ls nota en la cara (la d'Esperanza Aguirre és d'una felicitat infinita). Bé, ho han aconseguit també. Els corruptes estan lliures de tota culpa (que no de sospita), mentres el judge que volia fer justicia ha quedat apartat de l'adjudicatura i inhabilitat per onze anys. L'han destruït.
Tots coneixem les causes a les que s'enfronta Baltasar Garzón, qui formava l'acusació també ho sabiem, un grup feixista, una trama de corruptes i d'altres bones persones. Ara el judge està comdemnat i els corruptes buscant la redemció dins del seu partit, on no volen ni vore'ls perquè saben que són Sí culpables. La gent d'esquerres no defensem tant a Garzón pel fet de ser jutge, més bé pel que representa dins d'un país sacsejat per polítics corruptes, poderosos i sense escrúpols que tenen la justícia lligada de mans i peus. I els que alcem la veu en contra d'estos abusos som ratllats de demagogs, de fer demagògia barata, és a dir de mentir sabent que mentim de manera infame per enganyar la gent. Parlem des de la indignació i per a que ens senten tots aquells als que els arbres estan tapant-los el bosc.
Açò més que la Italia de Berlusconi ja pareix el Chicago d'Al Capone i Els Intocables del PP.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p

Circular pels pares d'alumnes

Estimades famílies: L’assemblea de mestres del centre, després d’haver analitzat les mesures per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana, i davant de les retallades que afecten a l’àmbit educatiu, vol manifestar-vos que: Els sectors públic d’ensenyament i sanitat, en contra del que en un principi es va manifestar, pateixen una greu retallada pressupostària, que afectarà directament als usuaris, que no són altres que els ciutadans en general i l’alumnat en particular. De quina manera van a afectar les retallades a la nostra escola pública? De moment, i per al present curs, els centres ja hem patit: •Una rebaixa per que fa a la quantia de les beques de menjador concedides, abans totes cobrien el 100% de les despeses, i en l’actualitat se’n han concedit tres categories: el 100%, el 70% i el 40% del total de les despeses. •Les reduccions de plantilles a les escoles: augmentant les ràtios, fent desaparèixer programes d’educació compensatòria, recolzaments i desdoblaments, acomia

Un altre curs acaba. I ja en són vint.

Ahir va ser l'últim dia del vinté curs que, com a mestre, porte des que vaig aprovar les oposicions allà per l'any 2000, encara al segle passat. No ha estat un curs qualsevol... Certament, el confinament a casa des del 13 de març fins l'acabament del curs realitzant el col·le a casa mitjançant el mòbil, les tauletes i qualsevol dels mitjans tecnològics ha estat una aventura per a la qual no hi estàvem preparats quasi ningú. Tanmateix, la resposta dels alumnes i les famílies ha estat espectacular.  CEIP CIENTÍFIC AVEL·LÍ CORMA (MONCOFA) Ha estat a més la primera promoció d'alumnes que he tutoritzat a Moncofa i això ha resultat molt especial. No ha estat fàcil tampoc desprès de 16 cursos consecutius al 2n cicle de Primària agafar alumnes de primer curs. Però ensenyar a llegir i escriure, començar a construir els conceptes i algorítmes més elementals, les normes més bàsiques de convivència i col·laboració dins de treballs cooperatius... He après en els últims