Salta al contingut principal

Història d'una merda

Permeteu-me ser escatològic en aquest post, promet no tornar-ho a ser. Però com a mestre, i per deformació professional sempre em venen al cap exemples per a fer comprensible conceptes més abstractes. Metàfores, paràboles o analogies per tal d'explicar-me, encara que les més utilitzades siguen les futbolístiques, jo em basaré en una història real que li ocorregué a un company no fa gaire temps...

"Van entrar a robar a casa, s'endugueren tot el que trobaren i ho deixaren tot escampat, trencat, grapejat. Fins i tot obriren el frigorífic i es feren el sopar a la meua cuina deixant els plats bruts a la taula, a més van cagar a la tassa del meu water i ni tan sols van tindre la decència d'estirar la cadena i van deixar allí la seua merda. Quan vaig cridar la policía em digueren que era gairebé impossible agafar-los, ja que ningú els havia vist. Jo em feia creus, cóm que era impossible si allà estava ple d'empremptes dactilars i de pedjades plenes de fang? Si fins i tot tenien allà una bona merda per analitzar-la i trobar-ne el propietari. El policia amb impassibilitat digué que això sols passava al CSI de la televisió, que en els robatoris corrents no s'utilitzaven eixes tècniques. Aleshores comprengué que encara que haguéren pogut trobar els lladres que entraren en ma casa, jo no era el suficientment important com per a utilitzar tècniques tan cares. Així doncs em quede amb eixa por, eixa inseguritat dins la meua pròpia casa i mentres els lladres segueixen solts,contents i feliços i jo en ma casa tremolant de que poden tornar a entrar quan vulguen."


Doncs bé, al meu País també han entrat a furtar, l'han saquejat i han deixat tota mena d'empremtes i inclús una bona merda per a analitzar que són les escoltes telefòniques intervingudes. Però no analitzaran la merda per tal d'agarrar als lladres, això sols es fa al CSI (casos de terrorisme), en lloc d'això agafaran al funcionari que va tindre la brillant idea d'usar la merda com a prova per comdemnar els lladres i l'inhabilitaran per mala praxis.

Les rates es mengen al gat

Nosaltres ens quedarem amb eixa sensació de por, d'inseguritat i d'injustícia dins del nostre País on els drets dels lladres i corruptes estan per damunt dels nostres, on la merda som nosaltres que no mereixem que s'utilitzen tècniques, que estant a l'abast dels judges, no poden ser usades per fer-nos sentir més segurs. La venjança d'un partit polític està per davant de qualsevol altre aspecte que ens puga beneficiar com a ciutadans. Ara bé, que no toquen l'orgull patriòtic d'uns esportistes que tributen les seues abultades ganàncies a qualsevol paradís fiscal, faltaria més.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Crim de Germania: una lectura transversal des de Moncofa.

Hui, obric el meu blog per a escriure sobre un llibre que acabe de llegir: "Crim de Germania". Certament, s'han donat diverses circumstàncies que m'han dut fins ací. Malgrat la coneixença d'este títol important de la novelística valenciana, l'elecció última d'este llibre ha vingut donada per la recomanació de Núria Cadenes en un acte a la biblioteca de Moncofa, però també pel 5é centenari de l'efemèride de les Germanies a l'antic Regne de València i per la disponibilitat a llegir-lo donada per la meua situació personal actual. Així mateix, " el tindre temps" m'ha portat a fer una lectura transversal del llibre. Alhora que llegia les pàgines de Josep Lozano, n'he fet una recerca prou bàsica en el pla històric del que foren les Germanies i que de manera breu comentaré posteriorment. També de la relació existent entre la història de Moncofa i les Germanies, així com de la nostra comarca i pobles veïns amb importants batalles i monu...

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p...

Temps de crisi, temps d'inversions.

Són temps difícils per a tots i per a tot. Ara mateix estem molt preocupats per la situació de precarietat econòmica general que ens porta misèria laboral i social. No sabem que fer i és normal, doncs són eixos èssers abstractes anomenats "mercats" els que fan i desfan al seu gust i nosaltres no som capaços de vore'ls, de posar-los cara, són èssers intangibles als que no podem dir-los res de res. Doncs sols ens queda confiar en els polítics de torn (vaja acte de fe) que cada volta ens fan més pobres amb retallades de sou, de drets socials, de serveis públics i d'nseguritat laboral, i tot per tal de fer creure als "mercats" que nosaltres els pagarem tots eixos diners que tan amablement ens presten per un "mòdic" interès i que en ningun cas volem fer enutjar a eixa cosina (prima de riesgo) que tenen que sembla tan inestable i que dóna la impressió que tinga la menstruació tots els dies de l'any. Així doncs, per tal de pagar, nosaltres patirem el ...