Passa al contingut principal

Història d'una merda

Permeteu-me ser escatològic en aquest post, promet no tornar-ho a ser. Però com a mestre, i per deformació professional sempre em venen al cap exemples per a fer comprensible conceptes més abstractes. Metàfores, paràboles o analogies per tal d'explicar-me, encara que les més utilitzades siguen les futbolístiques, jo em basaré en una història real que li ocorregué a un company no fa gaire temps...

"Van entrar a robar a casa, s'endugueren tot el que trobaren i ho deixaren tot escampat, trencat, grapejat. Fins i tot obriren el frigorífic i es feren el sopar a la meua cuina deixant els plats bruts a la taula, a més van cagar a la tassa del meu water i ni tan sols van tindre la decència d'estirar la cadena i van deixar allí la seua merda. Quan vaig cridar la policía em digueren que era gairebé impossible agafar-los, ja que ningú els havia vist. Jo em feia creus, cóm que era impossible si allà estava ple d'empremptes dactilars i de pedjades plenes de fang? Si fins i tot tenien allà una bona merda per analitzar-la i trobar-ne el propietari. El policia amb impassibilitat digué que això sols passava al CSI de la televisió, que en els robatoris corrents no s'utilitzaven eixes tècniques. Aleshores comprengué que encara que haguéren pogut trobar els lladres que entraren en ma casa, jo no era el suficientment important com per a utilitzar tècniques tan cares. Així doncs em quede amb eixa por, eixa inseguritat dins la meua pròpia casa i mentres els lladres segueixen solts,contents i feliços i jo en ma casa tremolant de que poden tornar a entrar quan vulguen."


Doncs bé, al meu País també han entrat a furtar, l'han saquejat i han deixat tota mena d'empremtes i inclús una bona merda per a analitzar que són les escoltes telefòniques intervingudes. Però no analitzaran la merda per tal d'agarrar als lladres, això sols es fa al CSI (casos de terrorisme), en lloc d'això agafaran al funcionari que va tindre la brillant idea d'usar la merda com a prova per comdemnar els lladres i l'inhabilitaran per mala praxis.

Les rates es mengen al gat

Nosaltres ens quedarem amb eixa sensació de por, d'inseguritat i d'injustícia dins del nostre País on els drets dels lladres i corruptes estan per damunt dels nostres, on la merda som nosaltres que no mereixem que s'utilitzen tècniques, que estant a l'abast dels judges, no poden ser usades per fer-nos sentir més segurs. La venjança d'un partit polític està per davant de qualsevol altre aspecte que ens puga beneficiar com a ciutadans. Ara bé, que no toquen l'orgull patriòtic d'uns esportistes que tributen les seues abultades ganàncies a qualsevol paradís fiscal, faltaria més.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Escola pública o Escola concertada?

Potser mai t'hages plantejat matricular al teu fill en una escola que no siga pública, o potser sí. Són temps difícils, temps de retallades i temps de crisi, però no sols econòmica, també ideològica. La paraula crisi significa canvi, com tots sabeu, però a voltes no es tracta d'un canvi de ideologia, més bé d'absència d'aquesta. I com deia el meu professor de història (Sr. Ballester) a l'institut: "qui diu no tindre idees polítiques, acaba sempre votant a la dreta". Actualment una gran part de gent de classe mitja-alta porta als seus fills a escoles privades o concertades, o almenys eixa és la meua percepció del casos que conec. Les raons són variades, i segons ells, argumenten que el nivell d'una escola privada no es pot comparar amb una de pública, o que volen que aprenguen en anglès, o que no volen que es barregen amb xiquets romanesos, gitanos, etc. Diuen que és impossible que el nivell acadèmic siga igual quan els mestres hem de dedicar quasi tot ...

Primàries

Havien de ser les eleccions primàries més avançades, en temps i forma, d'Espanya donant lliçons a la resta de partits de com de guais i moderns som a Compromís, però al final no va poder ser. Quotes, cadires, egos... Demà, per fi, començarem a votar per internet als candidats que volem que ens representen a les llistes de la Coalició Compromís per a les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig i el dissapte serà presencialment a les taules electorals que es posaran al llarg del País Valencià D'aquesta manera a Moncofa el col·lectiu de Compromís ha preparat una jornada festiva per convertir el dia 31 de gener en un aplec de militants i simpatitzants valencianistes on gaudirem tots junts d'un clima festiu amb música, paella i cervessa de la terra. També està convidat tot el veinat del poble encare que no estiguen al cens. Per la meua part romandré a la taula de les votacions controlant que tot funcione correctament amb altres companys. Paga la pena resaltar que si ...

Del roig al blau-La transició valenciana.

La història democràtica del País Valencià. El paper decisiu d'UCD i PSOE, Las Provincias i el no voler o saber mirar més enllà ens va portar a ser un territori de segona. No es va aprofitar el moment clau i ara pareix quasi impossible recuperar el terreny perdut. El naixement del blaverisme i un catalanisme mal entès i transformat en arma de doble fulla. Tot açò ens condueix a la crisi d'identitat que encara patim amb els símbols: bandera, himne, el nom de la llengua i fins i tot el nom de la nostra terra. Mira aquest documental fet a la Universitat de València i deixa la teua opinió. Potser entre tots traurem alguna cosa en clar.