Passa al contingut principal

Història d'una merda

Permeteu-me ser escatològic en aquest post, promet no tornar-ho a ser. Però com a mestre, i per deformació professional sempre em venen al cap exemples per a fer comprensible conceptes més abstractes. Metàfores, paràboles o analogies per tal d'explicar-me, encara que les més utilitzades siguen les futbolístiques, jo em basaré en una història real que li ocorregué a un company no fa gaire temps...

"Van entrar a robar a casa, s'endugueren tot el que trobaren i ho deixaren tot escampat, trencat, grapejat. Fins i tot obriren el frigorífic i es feren el sopar a la meua cuina deixant els plats bruts a la taula, a més van cagar a la tassa del meu water i ni tan sols van tindre la decència d'estirar la cadena i van deixar allí la seua merda. Quan vaig cridar la policía em digueren que era gairebé impossible agafar-los, ja que ningú els havia vist. Jo em feia creus, cóm que era impossible si allà estava ple d'empremptes dactilars i de pedjades plenes de fang? Si fins i tot tenien allà una bona merda per analitzar-la i trobar-ne el propietari. El policia amb impassibilitat digué que això sols passava al CSI de la televisió, que en els robatoris corrents no s'utilitzaven eixes tècniques. Aleshores comprengué que encara que haguéren pogut trobar els lladres que entraren en ma casa, jo no era el suficientment important com per a utilitzar tècniques tan cares. Així doncs em quede amb eixa por, eixa inseguritat dins la meua pròpia casa i mentres els lladres segueixen solts,contents i feliços i jo en ma casa tremolant de que poden tornar a entrar quan vulguen."


Doncs bé, al meu País també han entrat a furtar, l'han saquejat i han deixat tota mena d'empremtes i inclús una bona merda per a analitzar que són les escoltes telefòniques intervingudes. Però no analitzaran la merda per tal d'agarrar als lladres, això sols es fa al CSI (casos de terrorisme), en lloc d'això agafaran al funcionari que va tindre la brillant idea d'usar la merda com a prova per comdemnar els lladres i l'inhabilitaran per mala praxis.

Les rates es mengen al gat

Nosaltres ens quedarem amb eixa sensació de por, d'inseguritat i d'injustícia dins del nostre País on els drets dels lladres i corruptes estan per damunt dels nostres, on la merda som nosaltres que no mereixem que s'utilitzen tècniques, que estant a l'abast dels judges, no poden ser usades per fer-nos sentir més segurs. La venjança d'un partit polític està per davant de qualsevol altre aspecte que ens puga beneficiar com a ciutadans. Ara bé, que no toquen l'orgull patriòtic d'uns esportistes que tributen les seues abultades ganàncies a qualsevol paradís fiscal, faltaria més.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p

Circular pels pares d'alumnes

Estimades famílies: L’assemblea de mestres del centre, després d’haver analitzat les mesures per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana, i davant de les retallades que afecten a l’àmbit educatiu, vol manifestar-vos que: Els sectors públic d’ensenyament i sanitat, en contra del que en un principi es va manifestar, pateixen una greu retallada pressupostària, que afectarà directament als usuaris, que no són altres que els ciutadans en general i l’alumnat en particular. De quina manera van a afectar les retallades a la nostra escola pública? De moment, i per al present curs, els centres ja hem patit: •Una rebaixa per que fa a la quantia de les beques de menjador concedides, abans totes cobrien el 100% de les despeses, i en l’actualitat se’n han concedit tres categories: el 100%, el 70% i el 40% del total de les despeses. •Les reduccions de plantilles a les escoles: augmentant les ràtios, fent desaparèixer programes d’educació compensatòria, recolzaments i desdoblaments, acomia

Un altre curs acaba. I ja en són vint.

Ahir va ser l'últim dia del vinté curs que, com a mestre, porte des que vaig aprovar les oposicions allà per l'any 2000, encara al segle passat. No ha estat un curs qualsevol... Certament, el confinament a casa des del 13 de març fins l'acabament del curs realitzant el col·le a casa mitjançant el mòbil, les tauletes i qualsevol dels mitjans tecnològics ha estat una aventura per a la qual no hi estàvem preparats quasi ningú. Tanmateix, la resposta dels alumnes i les famílies ha estat espectacular.  CEIP CIENTÍFIC AVEL·LÍ CORMA (MONCOFA) Ha estat a més la primera promoció d'alumnes que he tutoritzat a Moncofa i això ha resultat molt especial. No ha estat fàcil tampoc desprès de 16 cursos consecutius al 2n cicle de Primària agafar alumnes de primer curs. Però ensenyar a llegir i escriure, començar a construir els conceptes i algorítmes més elementals, les normes més bàsiques de convivència i col·laboració dins de treballs cooperatius... He après en els últims