Passa al contingut principal

Vaga general... Sí.

A la majoria de les escoles públiques del País Valencià estem en peu de guerra contra les retallades del Consell. El seu menyspreu cap a la nostra tasca educativa, el fer-nos responsable de la seua mala gestió i balafiament de recursos  i el enfrontar-nos a tota la societat pel fet que estàvem ajuntant-nos i demanant-los responsabilitats justament a ells. Quina barbaritat! Com se'ns  pot passar pel cap semblat ocurrència? 
Doncs bé, sí, ho han aconseguit. Amb tot el seu aparell de propaganda periodística han tirat a tota la societat en contra nostra. Fins i tot la meua mare em diu que com som capaços de no portar als xiquets a vore les falles, que no tindre calefacció els pares ho poden suportar, però no anar a vore les falles? Quina colla de malfeiners són els mestres! (això no ho digué ella per caritat humana cap al fill).
Al Consell Escolar els pares estan en contra de les mesures de pressió dissenyades pel professorat (no fer activitats fora del centre o excursions de caire lúdic). Els importa poc el que es faça dins l'aula mentre els cuidem a la canalla, però cal portar-los d'excursió, que ja han tragat prou en no disfressar-los per Carnestoltes. Encara no teniu clar quina és la principal raó del fracàs escolar al País Valencià? Jo sí, però ja vos parlaré d'això en un altre post.
Jo faig la vaga, i tu?
Per altra banda trobem un altre grup de pares que han recolzat i entés des del principi que açò també va amb ells i sobretot amb els seus fills i filles. Saben que la manca de inversió d'ara portarà conseqüències futures i una preparació pitjor per les generacions vinents. És esta una de les principals raons per la qual els professors no podem romandre a les aules el 29M com si res d'açò anés amb nosaltres.
Obviament hi ha moltes més raons per fer la vaga general, ja que aquesta reforma laboral del govern de Rajoy ens farà més pobres, crearà més atur, més inseguretat laboral i dona més mànega ampla a l'hora d'acomiadar als treballadors. Raons que potser no ens afecten directament ara als professors funcionaris de carrera, però sí als nostres companys interins i als futurs mestres. A més, açò és una primera pedra i una senyal del que passarà en un futur pròxim amb un estatut del funcionariat on s'arreplegarà l'acomiadament de treballadors tinguen o no oposició. Tot és justificable per tal de seguir retallant per pagar la ineptitud dels polítics davant d'esta crisi.
Vaga general, doncs sí. Ens juguem molt i jo personalment vull ser coherent amb mi mateix i encara que Conselleria s'estalvie els 100€ que em trauran per fer demà vaga, paga la pena. Almenys que me'ls lleven perquè jo vull i no per decret llei per tal de pagar les despeses produides pels grans esdeveniments fets sense cap mena de planificació seriosa i sols per fardar.

Comentaris

  1. Els sindicats ens han posat entre l'espasa i la paret. Deurien haver consultat als treballadors abans de fer una vaga general, que per a ells és un dia de festa i l'única manera que troben de justificar els sous. Moralment ens sentim obligats a fer-la, però amb totes les retallades que ens han fet a nivell de sou, deurien haver buscat altres maneres més ingenioses de protestar. A més Conselleria segur està aplaudint-nos amb el que s'estalviarà.

    En educació estem protestant des de fa ja mesos i no s'ha tingut que recòrrer a cap vaga, i ens han sentit igualment.

    ResponElimina
  2. Bàsicament estic d'acord amb tu. De fet ens han sentit tant des de Conselleria que ara estan fent una venjança cruel amb els mestres, i no precissament per retallades del sou (que també)si no tirant-nos per terra i humiliant-nos. el pitjor de tot és que estan aconseguint que ens radicalitzem més en contra d'ells i les seus mesures populistes i anti-educatives.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Escola pública o Escola concertada?

Potser mai t'hages plantejat matricular al teu fill en una escola que no siga pública, o potser sí. Són temps difícils, temps de retallades i temps de crisi, però no sols econòmica, també ideològica. La paraula crisi significa canvi, com tots sabeu, però a voltes no es tracta d'un canvi de ideologia, més bé d'absència d'aquesta. I com deia el meu professor de història (Sr. Ballester) a l'institut: "qui diu no tindre idees polítiques, acaba sempre votant a la dreta". Actualment una gran part de gent de classe mitja-alta porta als seus fills a escoles privades o concertades, o almenys eixa és la meua percepció del casos que conec. Les raons són variades, i segons ells, argumenten que el nivell d'una escola privada no es pot comparar amb una de pública, o que volen que aprenguen en anglès, o que no volen que es barregen amb xiquets romanesos, gitanos, etc. Diuen que és impossible que el nivell acadèmic siga igual quan els mestres hem de dedicar quasi tot ...

Primàries

Havien de ser les eleccions primàries més avançades, en temps i forma, d'Espanya donant lliçons a la resta de partits de com de guais i moderns som a Compromís, però al final no va poder ser. Quotes, cadires, egos... Demà, per fi, començarem a votar per internet als candidats que volem que ens representen a les llistes de la Coalició Compromís per a les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig i el dissapte serà presencialment a les taules electorals que es posaran al llarg del País Valencià D'aquesta manera a Moncofa el col·lectiu de Compromís ha preparat una jornada festiva per convertir el dia 31 de gener en un aplec de militants i simpatitzants valencianistes on gaudirem tots junts d'un clima festiu amb música, paella i cervessa de la terra. També està convidat tot el veinat del poble encare que no estiguen al cens. Per la meua part romandré a la taula de les votacions controlant que tot funcione correctament amb altres companys. Paga la pena resaltar que si ...

Del roig al blau-La transició valenciana.

La història democràtica del País Valencià. El paper decisiu d'UCD i PSOE, Las Provincias i el no voler o saber mirar més enllà ens va portar a ser un territori de segona. No es va aprofitar el moment clau i ara pareix quasi impossible recuperar el terreny perdut. El naixement del blaverisme i un catalanisme mal entès i transformat en arma de doble fulla. Tot açò ens condueix a la crisi d'identitat que encara patim amb els símbols: bandera, himne, el nom de la llengua i fins i tot el nom de la nostra terra. Mira aquest documental fet a la Universitat de València i deixa la teua opinió. Potser entre tots traurem alguna cosa en clar.