Passa al contingut principal

Del roig al blau-La transició valenciana.


La història democràtica del País Valencià. El paper decisiu d'UCD i PSOE, Las Provincias i el no voler o saber mirar més enllà ens va portar a ser un territori de segona. No es va aprofitar el moment clau i ara pareix quasi impossible recuperar el terreny perdut. El naixement del blaverisme i un catalanisme mal entès i transformat en arma de doble fulla.
Tot açò ens condueix a la crisi d'identitat que encara patim amb els símbols: bandera, himne, el nom de la llengua i fins i tot el nom de la nostra terra.
Mira aquest documental fet a la Universitat de València i deixa la teua opinió. Potser entre tots traurem alguna cosa en clar.

Comentaris

  1. Crec que vaig veure aquest vídeo ja fa temps. En tot cas, em sembla que la transició valenciana no s'estén sense els antecedents històrics. I parle des del mateix moment de la conquesta, quan es fa i es construeix un país 'des de dalt', des del poder monàrquic, qui és qui en decideix la creació (feta a mida) per reequilibrar un balanç de poder des del binomi Catalunya-Aragó... passant per la pèrdua real del valencià i les corts (abans de 1707) i per uns projectes d'estatuts d'autonomia -durant la II República- que fan riure...

    ResponElimina
  2. Sí, supose que analitzant tots estos factors no sols s'entén la transició valenciana,també la falta d'una identitat definida i d'un amor propi per tot allò que ens hauria de resultar nostre. Agraïr el teu comentari i espere tornar a comentar amb tu.

    ResponElimina
  3. El video ens doa tota una lliçó per al futur, cal anar amb molta prudència ja que la societat valenciana estava molt inmadura per a l'autonomia que defensarem fa 35 anys. Encara avui està inmadura. Tot l'esforç de tenir representació de COMPROMÍS a les Corts Valencianes i al Congrés es un exit grandiós i NO PODEM TORNAR A FALLAR. Cal buscar estendre la base social amb molta picardia, la corrupció ens ho posa molt fàcil, i cal mantenir la UNITAT de COMPROMÍS i intentar atreure a mes gent. Què pinta ERPV? El PSAN amb Joan Laporta?, etc. Tan complicat es deixar els personalismes de costat pel be del PAÍS VALENCIÀ? Hem de lluitar per ser una alternativa de govern i això s'ha de gestionar molt be. Què en penseu?

    ResponElimina
  4. Hem tingut una llarga travesia pel desert tots els valencians que ens sentim d'esquerres i nacionalistes i les hem vist magres. L'oportunitat que tinguérem durant la transició no la tornarem a tindre mai més, almenys als pròxims 50 anys, i d'això s'encarregaran els que ofereixen noves glòries a Espanya mentre es van omplint la butxaca amb els diners de tots nosaltres.
    Compromís és la llum al final del tunel, si serem alternativa de govern, potser amb treball i constància i sabent defendre el fet diferencial de ser valencià, no es per tant picardia, més bé el saber explicar millor allò que no saberen fer a la transició.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p

Circular pels pares d'alumnes

Estimades famílies: L’assemblea de mestres del centre, després d’haver analitzat les mesures per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana, i davant de les retallades que afecten a l’àmbit educatiu, vol manifestar-vos que: Els sectors públic d’ensenyament i sanitat, en contra del que en un principi es va manifestar, pateixen una greu retallada pressupostària, que afectarà directament als usuaris, que no són altres que els ciutadans en general i l’alumnat en particular. De quina manera van a afectar les retallades a la nostra escola pública? De moment, i per al present curs, els centres ja hem patit: •Una rebaixa per que fa a la quantia de les beques de menjador concedides, abans totes cobrien el 100% de les despeses, i en l’actualitat se’n han concedit tres categories: el 100%, el 70% i el 40% del total de les despeses. •Les reduccions de plantilles a les escoles: augmentant les ràtios, fent desaparèixer programes d’educació compensatòria, recolzaments i desdoblaments, acomia

Un altre curs acaba. I ja en són vint.

Ahir va ser l'últim dia del vinté curs que, com a mestre, porte des que vaig aprovar les oposicions allà per l'any 2000, encara al segle passat. No ha estat un curs qualsevol... Certament, el confinament a casa des del 13 de març fins l'acabament del curs realitzant el col·le a casa mitjançant el mòbil, les tauletes i qualsevol dels mitjans tecnològics ha estat una aventura per a la qual no hi estàvem preparats quasi ningú. Tanmateix, la resposta dels alumnes i les famílies ha estat espectacular.  CEIP CIENTÍFIC AVEL·LÍ CORMA (MONCOFA) Ha estat a més la primera promoció d'alumnes que he tutoritzat a Moncofa i això ha resultat molt especial. No ha estat fàcil tampoc desprès de 16 cursos consecutius al 2n cicle de Primària agafar alumnes de primer curs. Però ensenyar a llegir i escriure, començar a construir els conceptes i algorítmes més elementals, les normes més bàsiques de convivència i col·laboració dins de treballs cooperatius... He après en els últims