Potser mai t'hages plantejat matricular al teu fill en una escola que no siga pública, o potser sí. Són temps difícils, temps de retallades i temps de crisi, però no sols econòmica, també ideològica. La paraula crisi significa canvi, com tots sabeu, però a voltes no es tracta d'un canvi de ideologia, més bé d'absència d'aquesta. I com deia el meu professor de història (Sr. Ballester) a l'institut: "qui diu no tindre idees polítiques, acaba sempre votant a la dreta". Actualment una gran part de gent de classe mitja-alta porta als seus fills a escoles privades o concertades, o almenys eixa és la meua percepció del casos que conec. Les raons són variades, i segons ells, argumenten que el nivell d'una escola privada no es pot comparar amb una de pública, o que volen que aprenguen en anglès, o que no volen que es barregen amb xiquets romanesos, gitanos, etc. Diuen que és impossible que el nivell acadèmic siga igual quan els mestres hem de dedicar quasi tot ...
Potser ha arribat el moment de posar per escrit allò que pense...
Crec que vaig veure aquest vídeo ja fa temps. En tot cas, em sembla que la transició valenciana no s'estén sense els antecedents històrics. I parle des del mateix moment de la conquesta, quan es fa i es construeix un país 'des de dalt', des del poder monàrquic, qui és qui en decideix la creació (feta a mida) per reequilibrar un balanç de poder des del binomi Catalunya-Aragó... passant per la pèrdua real del valencià i les corts (abans de 1707) i per uns projectes d'estatuts d'autonomia -durant la II República- que fan riure...
ResponEliminaSí, supose que analitzant tots estos factors no sols s'entén la transició valenciana,també la falta d'una identitat definida i d'un amor propi per tot allò que ens hauria de resultar nostre. Agraïr el teu comentari i espere tornar a comentar amb tu.
ResponEliminaEl video ens doa tota una lliçó per al futur, cal anar amb molta prudència ja que la societat valenciana estava molt inmadura per a l'autonomia que defensarem fa 35 anys. Encara avui està inmadura. Tot l'esforç de tenir representació de COMPROMÍS a les Corts Valencianes i al Congrés es un exit grandiós i NO PODEM TORNAR A FALLAR. Cal buscar estendre la base social amb molta picardia, la corrupció ens ho posa molt fàcil, i cal mantenir la UNITAT de COMPROMÍS i intentar atreure a mes gent. Què pinta ERPV? El PSAN amb Joan Laporta?, etc. Tan complicat es deixar els personalismes de costat pel be del PAÍS VALENCIÀ? Hem de lluitar per ser una alternativa de govern i això s'ha de gestionar molt be. Què en penseu?
ResponEliminaHem tingut una llarga travesia pel desert tots els valencians que ens sentim d'esquerres i nacionalistes i les hem vist magres. L'oportunitat que tinguérem durant la transició no la tornarem a tindre mai més, almenys als pròxims 50 anys, i d'això s'encarregaran els que ofereixen noves glòries a Espanya mentre es van omplint la butxaca amb els diners de tots nosaltres.
ResponEliminaCompromís és la llum al final del tunel, si serem alternativa de govern, potser amb treball i constància i sabent defendre el fet diferencial de ser valencià, no es per tant picardia, més bé el saber explicar millor allò que no saberen fer a la transició.