Salta al contingut principal

Maleïts governants!

Passa el temps, però la crisi continua entroncada dins la nostra societat i tothom tenim la certesa que durarà molt, moltíssim, ja que de cap manera albirem la sortida, més bé tot el contrari. Cada volta ens endinsem més i més amb polítiques que lluny d'avançar cap a la recuperació ens dificulten respirar. El partit que ens governa a l'estat espanyol i al País Valencià no té ni idea d'on ens portaran totes estes retallades, però es que no saben fer res més i van al que és més fàcil, al que no han de pensar gaire i al que els han dit que facen aquells que presumiblement saben la raò del perquè es fa. Són uns miserables que ens arrosseguen cada volta a més profunditat, més enrere i més fosc. Ja fa temps que he perdut l'esperança de que els polítics ens treguen d'esta situació, ells no en saben més i a més són uns cobards incapaços de prendre decisions arriscades i encetar una etapa d'inversions fortes cap a un nou model productiu que faça amainar el gran drama que patim: l'atur. Sense treball no eixirem mai del pou. Si no tenim diners a la butxaca mai reviscolarà el consum intern que és el motor que ha de moure l'engranatge empresarial del país.

Açò era el que realment volia dir Rajoy.

La reforma empresarial, les retallades en educació i en sanitat, el "perdó" fiscal a tots els que es varen enriquir amb diners negres en la bombolla immobiliaria i són en part els gran culpables d'estar com estem, la pujada de tots els impostos directes i indirectes com són entre altres el pagar la gasolina més cara de tota Espanya o la pujada de l'IRPF entre d'altres. Res de tot açò crearà llocs de treball, més bé al contrari i els que governen (que no manen, sols governen) ho saben i ho diuen com aquell que diu que plou, almenys Zapatero eixia amb cara de sufriment i deia que no podia dormir pensant en els milions d'aturats, però aquests van de sobrats i no aclareixen ni una i seguim fent el ridícul per Europa. L'efecte Rajoy no ha durat ni cent dies i així la prima de risc s'ha tornat a disparar i cal tornar a oferir sacrificis als mercats, què patètic Deu meu!
Ara van a retallar deu mil milions més en sanitat i educació a nivell estatal que caldrà afegir a les retallades del Consell, però per l'any pròxim hi haurà més i més fortes. Seguim retrocedint a pas de gegant i per cobrir-se les espatlles van a traure una nova llei que ens impedeixa manifestar-nos de forma espontània o convocant per la xarxa. El que no aconseguiran serà que el proper 15 d'abril tornem a eixir tots al carrer per a dir-los que així no, que no estem d'acord amb perdre tots els avanços socials i que no ens anem a quedar muts davant de les seues mesures preses al dictat dels mercats.
Doncs sí, tot ha empitjorat després del 31 de març, però almenys la gent va adonant-se que el Partit Popular tampoc ens va a treure de la crisi i que necessitem polítques diferents i polítics valents per tal d'avançar cap a l'eixida d'esta maleïda crisi. Ni un pas enrere més!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Crim de Germania: una lectura transversal des de Moncofa.

Hui, obric el meu blog per a escriure sobre un llibre que acabe de llegir: "Crim de Germania". Certament, s'han donat diverses circumstàncies que m'han dut fins ací. Malgrat la coneixença d'este títol important de la novelística valenciana, l'elecció última d'este llibre ha vingut donada per la recomanació de Núria Cadenes en un acte a la biblioteca de Moncofa, però també pel 5é centenari de l'efemèride de les Germanies a l'antic Regne de València i per la disponibilitat a llegir-lo donada per la meua situació personal actual. Així mateix, " el tindre temps" m'ha portat a fer una lectura transversal del llibre. Alhora que llegia les pàgines de Josep Lozano, n'he fet una recerca prou bàsica en el pla històric del que foren les Germanies i que de manera breu comentaré posteriorment. També de la relació existent entre la història de Moncofa i les Germanies, així com de la nostra comarca i pobles veïns amb importants batalles i monu...

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p...

Temps de crisi, temps d'inversions.

Són temps difícils per a tots i per a tot. Ara mateix estem molt preocupats per la situació de precarietat econòmica general que ens porta misèria laboral i social. No sabem que fer i és normal, doncs són eixos èssers abstractes anomenats "mercats" els que fan i desfan al seu gust i nosaltres no som capaços de vore'ls, de posar-los cara, són èssers intangibles als que no podem dir-los res de res. Doncs sols ens queda confiar en els polítics de torn (vaja acte de fe) que cada volta ens fan més pobres amb retallades de sou, de drets socials, de serveis públics i d'nseguritat laboral, i tot per tal de fer creure als "mercats" que nosaltres els pagarem tots eixos diners que tan amablement ens presten per un "mòdic" interès i que en ningun cas volem fer enutjar a eixa cosina (prima de riesgo) que tenen que sembla tan inestable i que dóna la impressió que tinga la menstruació tots els dies de l'any. Així doncs, per tal de pagar, nosaltres patirem el ...