Passa al contingut principal

Maleïts governants!

Passa el temps, però la crisi continua entroncada dins la nostra societat i tothom tenim la certesa que durarà molt, moltíssim, ja que de cap manera albirem la sortida, més bé tot el contrari. Cada volta ens endinsem més i més amb polítiques que lluny d'avançar cap a la recuperació ens dificulten respirar. El partit que ens governa a l'estat espanyol i al País Valencià no té ni idea d'on ens portaran totes estes retallades, però es que no saben fer res més i van al que és més fàcil, al que no han de pensar gaire i al que els han dit que facen aquells que presumiblement saben la raò del perquè es fa. Són uns miserables que ens arrosseguen cada volta a més profunditat, més enrere i més fosc. Ja fa temps que he perdut l'esperança de que els polítics ens treguen d'esta situació, ells no en saben més i a més són uns cobards incapaços de prendre decisions arriscades i encetar una etapa d'inversions fortes cap a un nou model productiu que faça amainar el gran drama que patim: l'atur. Sense treball no eixirem mai del pou. Si no tenim diners a la butxaca mai reviscolarà el consum intern que és el motor que ha de moure l'engranatge empresarial del país.

Açò era el que realment volia dir Rajoy.

La reforma empresarial, les retallades en educació i en sanitat, el "perdó" fiscal a tots els que es varen enriquir amb diners negres en la bombolla immobiliaria i són en part els gran culpables d'estar com estem, la pujada de tots els impostos directes i indirectes com són entre altres el pagar la gasolina més cara de tota Espanya o la pujada de l'IRPF entre d'altres. Res de tot açò crearà llocs de treball, més bé al contrari i els que governen (que no manen, sols governen) ho saben i ho diuen com aquell que diu que plou, almenys Zapatero eixia amb cara de sufriment i deia que no podia dormir pensant en els milions d'aturats, però aquests van de sobrats i no aclareixen ni una i seguim fent el ridícul per Europa. L'efecte Rajoy no ha durat ni cent dies i així la prima de risc s'ha tornat a disparar i cal tornar a oferir sacrificis als mercats, què patètic Deu meu!
Ara van a retallar deu mil milions més en sanitat i educació a nivell estatal que caldrà afegir a les retallades del Consell, però per l'any pròxim hi haurà més i més fortes. Seguim retrocedint a pas de gegant i per cobrir-se les espatlles van a traure una nova llei que ens impedeixa manifestar-nos de forma espontània o convocant per la xarxa. El que no aconseguiran serà que el proper 15 d'abril tornem a eixir tots al carrer per a dir-los que així no, que no estem d'acord amb perdre tots els avanços socials i que no ens anem a quedar muts davant de les seues mesures preses al dictat dels mercats.
Doncs sí, tot ha empitjorat després del 31 de març, però almenys la gent va adonant-se que el Partit Popular tampoc ens va a treure de la crisi i que necessitem polítques diferents i polítics valents per tal d'avançar cap a l'eixida d'esta maleïda crisi. Ni un pas enrere més!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Escola pública o Escola concertada?

Potser mai t'hages plantejat matricular al teu fill en una escola que no siga pública, o potser sí. Són temps difícils, temps de retallades i temps de crisi, però no sols econòmica, també ideològica. La paraula crisi significa canvi, com tots sabeu, però a voltes no es tracta d'un canvi de ideologia, més bé d'absència d'aquesta. I com deia el meu professor de història (Sr. Ballester) a l'institut: "qui diu no tindre idees polítiques, acaba sempre votant a la dreta". Actualment una gran part de gent de classe mitja-alta porta als seus fills a escoles privades o concertades, o almenys eixa és la meua percepció del casos que conec. Les raons són variades, i segons ells, argumenten que el nivell d'una escola privada no es pot comparar amb una de pública, o que volen que aprenguen en anglès, o que no volen que es barregen amb xiquets romanesos, gitanos, etc. Diuen que és impossible que el nivell acadèmic siga igual quan els mestres hem de dedicar quasi tot ...

Primàries

Havien de ser les eleccions primàries més avançades, en temps i forma, d'Espanya donant lliçons a la resta de partits de com de guais i moderns som a Compromís, però al final no va poder ser. Quotes, cadires, egos... Demà, per fi, començarem a votar per internet als candidats que volem que ens representen a les llistes de la Coalició Compromís per a les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig i el dissapte serà presencialment a les taules electorals que es posaran al llarg del País Valencià D'aquesta manera a Moncofa el col·lectiu de Compromís ha preparat una jornada festiva per convertir el dia 31 de gener en un aplec de militants i simpatitzants valencianistes on gaudirem tots junts d'un clima festiu amb música, paella i cervessa de la terra. També està convidat tot el veinat del poble encare que no estiguen al cens. Per la meua part romandré a la taula de les votacions controlant que tot funcione correctament amb altres companys. Paga la pena resaltar que si ...

Del roig al blau-La transició valenciana.

La història democràtica del País Valencià. El paper decisiu d'UCD i PSOE, Las Provincias i el no voler o saber mirar més enllà ens va portar a ser un territori de segona. No es va aprofitar el moment clau i ara pareix quasi impossible recuperar el terreny perdut. El naixement del blaverisme i un catalanisme mal entès i transformat en arma de doble fulla. Tot açò ens condueix a la crisi d'identitat que encara patim amb els símbols: bandera, himne, el nom de la llengua i fins i tot el nom de la nostra terra. Mira aquest documental fet a la Universitat de València i deixa la teua opinió. Potser entre tots traurem alguna cosa en clar.