Temps de crisi, temps d'inversions.

Són temps difícils per a tots i per a tot. Ara mateix estem molt preocupats per la situació de precarietat econòmica general que ens porta misèria laboral i social. No sabem que fer i és normal, doncs són eixos èssers abstractes anomenats "mercats" els que fan i desfan al seu gust i nosaltres no som capaços de vore'ls, de posar-los cara, són èssers intangibles als que no podem dir-los res de res. Doncs sols ens queda confiar en els polítics de torn (vaja acte de fe) que cada volta ens fan més pobres amb retallades de sou, de drets socials, de serveis públics i d'nseguritat laboral, i tot per tal de fer creure als "mercats" que nosaltres els pagarem tots eixos diners que tan amablement ens presten per un "mòdic" interès i que en ningun cas volem fer enutjar a eixa cosina (prima de riesgo) que tenen que sembla tan inestable i que dóna la impressió que tinga la menstruació tots els dies de l'any. Així doncs, per tal de pagar, nosaltres patirem el que faça falta per a que els més rics del planeta cada volta siguen més rics i nosaltres més pobres amb el vist i plau dels nostres polítics als que no se'ls ocurreix cap idea millor per eixir d'esta situació.

Aleshores pareix ser que estem indefensos, que no depén de nosaltres solucionar esta crisi i que sols ens queda patir-la, callant inclús quan seguim veient  casos com EMARSA al País Valencià que ens encenen la sang...en fi, més del mateix.

Jo ric quan recorde allò que deia Rubalcaba de que eixirem tots a la vegada de la crisi o no eixirem. Els temps de crisi són temps d'oportunitat per aquells que realment tenen idees bones, per aquells que més esforç posen i on la qualitat i el saber fer s'imposarà a la quantitat i al fer per fer. I creieu que tots treballem igual? Què posem el mateix per superar la situació? Què tots som igual d'espavilats per tal de vore i saber quines són les vies adequades per trobar l'eixida? No clar que no. Tot açò que aplique a les persones és extrapolable als diferents territoris de l'estat espanyol i tots els membres de la Unió Europea. Vos sona allò de l'Europa de les dues velocitats?

Per tot açò vos anime a no caure en la inacció davant d'esta situació. A nivell personal és l'hora de formar-se, de reinventar-se, d'aprendre coses noves per a ser el més competitiu possible, de no rendir-se, d'imaginar solucions diferents als altres, de ser originals. Per altra banda a nivell social cal no deixar que els polítics es troben còmodes, ells igual mengen cada dia, feu-los saber que esteu ahi, que patiu, que no tot és retallar, que potser cal invertir també i apostar per solucions diferents i noves perquè sols pagant als mercats per la seua benevolència no eixirem mai d'ací, ja que açò és pa per hui i fam per a demà.

Sobre les inversions locals, les seues prioritats a l'hora de colocar els escassos recursos i les factures impagades per ajuntaments i Generalitat també hi ha molt que dir, però serà en una altra ocasió.