Crim de Germania: una lectura transversal des de Moncofa.

Hui, obric el meu blog per a escriure sobre un llibre que acabe de llegir: "Crim de Germania". Certament, s'han donat diverses circumstàncies que m'han dut fins ací. Malgrat la coneixença d'este títol important de la novelística valenciana, l'elecció última d'este llibre ha vingut donada per la recomanació de Núria Cadenes en un acte a la biblioteca de Moncofa, però també pel 5é centenari de l'efemèride de les Germanies a l'antic Regne de València i per la disponibilitat a llegir-lo donada per la meua situació personal actual.

Així mateix, "el tindre temps" m'ha portat a fer una lectura transversal del llibre. Alhora que llegia les pàgines de Josep Lozano, n'he fet una recerca prou bàsica en el pla històric del que foren les Germanies i que de manera breu comentaré posteriorment. També de la relació existent entre la història de Moncofa i les Germanies, així com de la nostra comarca i pobles veïns amb importants batalles i monuments desconeguts que tenim a tocar de casa nostra.

En el referent al llibre, cal dir que ha estat un dels títols que marquen el camí dels novelistes valencians als anys 70 del segle passat per arribar al bon moment actual dels nostres escriptors en llengua valenciana. Un llbre que té ara tota la vigència i que amb la revisió i ampliació feta al 1995 agafa tot el seu esplendor. També vull admetre que és un llibre per a llegir coneixent, o volent conèixer, què són les Germanies i que per tant, pels alumnes de la ESO pot resultar complicat. També cal dir que no és la típica novel·la històrica, més bé és un recull d'històries amb un mateix fil conductor que ens trasllada a l'època de manera física i social. Cal destacar l'homofòbia i el racisme dels agermanats, així com la seua ànsia de llibertat i de defensa de la seua identitat valenciana. Són llums i ombres d'una revolució que arreplega l'autor del llibre amb mestratge i lluïdesa. 

Personalment he disfrutat amb la seua lectura que ha resultat com un descobriment que m'ha obert altres portes i noves curiositats lligades al meu poble, la meua comarca i al meu País. 

LES GERMANIES A LES NOSTRES TERRES

Monument de la Victòria (Almenara)

La guerra de les Germanies al Regne de València (S. XVI) entre la noblesa i les classes populars (artesans, llauradors, mercaders, artistes...)  ha estat sempre un tema silenciat. En certa manera, tota la història de la Corona d'Aragó que ens és pròpia ha estat amagada, ja no sols durant el Franquisme, també en época democràtica. En el meu cas personal, jo coneixia la història de Doña Urraca, Fernando III "el santo", el Cid i Don Pelayo, però mai havia sentit parlar de Jaume I, Pere "el cerimoniós", Martí "l'humà" o el paper de Sant Vicent Ferrer al compromís de Casp durant la meua estança escolar.

Durant la lectura de Crim de Germanies he hagut de deixar el llibre per dedicar-me a fer recerca històrica dels fets que allà s'assenyalen. D'entrada, la revolta agermanada té entre els seus antecedents la necessitat del rei Ferran "el catòlic" d'armar els ciutadans davant dels atacs dels pirates barbarescos a totes les viles marítimes del Regne de València. Aquest fet serà el primer que relaciona la història de Moncofa amb les Germanies.

Torre de guaita Caiguda (Moncofa)

La nostra torre de guaita de "Beniesma" que és símbol del nostre escut i bandera moncofina i que ens avisava dels atacs pirates és també part d'esta història. Cal dir en este punt que la torre que ara coneixem no estava construïda, però sí que hi hauria probablement una altra que feia eixes funcions i que molt probablement ocupara el lloc de l'actual ermita de Santa Maria Magdalena segons els estudis de l'investigador Vicente Forcada Martí. Tanmateix, este descobriment, que personalment desconeixia, es mereix un article a banda que espere escriure pròximament. També "la peste", el paper de la família noble dels Centelles que regia estes terres de Nules i Moncofa en aquella època i que va fer que Moncofa no formara part dels Agermanats i fóra fidel als nobles i a la realesa. Caldria també parlar-ne del paper dels moriscos que estaven en un règim quasi d'esclavisme treballant pels nobles ( d'ahí el racisme dels agermanats cap a d'ells i que ens conecta amb certs sentiment que encara hui dia són molt presents i igual d'injustos) i que foren soldats del bandol dels mascarats i que malgrat tot foren expulsats a l'any 1609 també pel port de Moncofa.

Encara que semble difícil de creure, en Almenara, a escassos quilómetres de nosaltres hi ha un monument que va manar alçar la reina Germana de Foix per a celebrar la seua victòria davant dels agermanats en un batalla on participaren milers i milers de soldats i que va ser un punt d'inflexió en el desenllaç del conflicte armat entre la noblesa i el poble. Després de la batalla d'Almenara, les tropes dels nobles que van resultar guanyadores es resguardaren en els recintes amurallats de Nules i Borriana, la qual cosa significa que els exèrcits  passaren per Moncofa que està entremig d'Almenara i estos pobles. 

També trobem referències en Crim de Germania a l'atac pirata perpetrat pel famòs pirata barbaresc "Barba-rossa" a la població de Xilxes en 1518 i que segurament fondejaria davant de les restes de l'actual torre caiguda per la zona d'aiguada habitual dels pirates quan atacaven esta zona i la raó perquè construiren la torre en eixe lloc en concret. De la mateixa manera, al llibre de Josep Lozano també apareix la Vall d'Uixó amb el seu alfaquí musulmà Seddeix (personatge fictici?) que reflecteix clarament que la població de la Vall d'Uixó al S.XVI era morisca principalment. De fet, rere l'expulsió morisca es va produir una despoblació de la Vall, que obligaria a realitzar-hi una repoblació amb gents procedents del Maestrat de Montesa. També la participació del Duc de Sogorb en la batalla d'Almenara té una relació directa amb este poble de la Plana.

Còmic de Vicent Baydal

Siga com siga,  actualment i des d'algunes de les institucions públiques valencianes s'està realitzant un treball de record d'esta part de la nostra història que en gran part va marcar el nostre futur i que explica el nostre present. Tanmateix, cal dir que existeixen també tesis doctorals, com la de MºJesús Francés Mira sobre El Crim de Germania o la revista valenciana de filologia amb el dossier El Record de les Germanies amb el suport de l'institució Alfons el Magnànim que fou publicada per l'efeméride del 5é centenari. Totes aquestes publicacions han intentat donar-li la rellevància que li correspon a este moment històric clau que s'avança al que va ocórrer a la Revolució Francesa segles desprès i d'altres moments clau de la història universal en la lluita del poble contra els poders establerts.