"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com "Fatxa". El seu autor és Jason Stanley. 

Portada del llibre

Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes.

Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels prestigiosos periòdics The New York Times, The Washingtong Post o The Boston Review.  Stanley és descendent directe de refugiats jueus de l'Alemanya nazi. Per tant, es tracta d'una persona molt autoritzada des de diversos àmbits.

Stanley analitza de manera detallada els factors que defineixen les polítiques feixistes i les reflexa en actuacions concretes i molt recents a Estats Units, Turquia, Hongria, Myanmar, França, Rússia o l'Índia. A més les relaciona amb fet i discursos històrics de famosos líders nazis/feixistes des de Hitler i el seu "Mein Kampf", destacats membres del seu partit Nazionalsocialista; de Mussolini a Italia;  Milošević a Sèrbia; i d'altres líders feixistes al llarg de la història. 

Contraportada del llibre

Anteriorment nomenava la rellevància d'aquest assaig, almenys per a mi. De fet, es un llibre per a llegir amb un llapis o subratllador a prop perquè hi ha tantes idees, fets quotidians o referències històriques que al llegir-les te n'adones que cal rellegir-les i parar esment. Hi ha paràgrafs que mereixen ser subratllats o, fins  i tot, fotografiats i compartits pel mòbil amb alguns amics. Certament, mai haguera escrit esta entrada al blog si el llibre no hagués estat tot un descobriment que hi val la pena compartir amb vosaltres.

Així doncs, jo portava la idea de refenciar-vos molt breument els factors que Stanley planteja com a claus del feixisme per a classificar la població entre "nosaltres" i "ells". Ho faré arreplegant algunes línies subratllades i idees importants de cada capítol del llibre com a exemple:

• Passat mític: rebutgen la visió de la història generalment acceptada per tothom i creen al seu lloc un passat que done suport al seu projecte present. Ens posa exemples de Benito Mussolini, el Duce feixista italià, i de Ruanda amb el Huto Power,  Donald Trump als Estats Units o Víctor Orban a Hongria.
• Propaganda: tergiversen el llenguatge dels ideals amb la propaganda i reescriuen la concepció de la realitat compartida per la població. Pregonar acusacions falses de corrupció al mateix temps que són uns corruptes. Ens explica l'atac del president nord-americà Richard Nixon contra els afroamericans o com Hitler va arribar al poder mitjançant unes eleccions democràtiques malgrat que ja va avisar al seu llibre "Mein Kampf" el rebuig a la democràcia i el control absolut del lider. 
• Antiintel·lectualisme: l'atac visceral a les universitats i centres educatius, al professorat, al discurs elaborat i la repetició de les consignes fàcils, la no valoració dels experts en temes importants, la burla davant del llenguatge elaborat. Només hauria de romandre el "poder i la identitat de tribu". L'educació i la capacitat de crítica i de pensament diferenciat és una gran amenaça pel feixisme.
• Irrealitat: on les teories de la conspiració i les Fake news (notícies falsejades) prevaleixen sobre el debat racional que es substituït per la por i la ira. A més les mentides dels feixistes no tenen conseqüències negatives i arriba a anul·lar la informació real i la desfigura. En este capítol parla de com el Nazisme va fomentar el seu antisemitisme i el posterior holocaust en mentides creades sobre la naturalesa dels jueus. També de les eleccions estatunidenques de 2016 amb un Donald Trump usant falses conspiracions contra la candidata Hilary Clinton, els musulmans o els refugiats.
• Jerarquia i angoixa sexual: el racisme exacerbat on classifiquen les races i les vides humanes, amb el "nosaltres" i "ells" busquen dividir i estratificar. Busquen que veges els "altres" amb por. També la cultura patriarcal que domina i protegeix enfront del feminisme i tambe dels grups LGTBi. I per suposat el nacionalisme dominant que busca mantindre els seus drets sobre els que no formen part del "grup dominant", eixos no són dels "d'ells". En este punt parla dels nacionalismes oprimits que busquen la igualtat i el mantindre la seua cultura i llengua davant dels nacionalistes opressors que volen imposar-se i aniquilar la diferència i que moltes voltes usen el victimisme per imposar-se amb falses realitats.
• Victimisme: la discriminació irreal dels blancs davant els afroamaricans als EUA fou explotat per Donald Trump i altres presidents nord-americans anteriors. Stanley afirma que la difusió d'un passat mític i jerarquitzat genera expectatives massa ambicioses que, quan es veuen frustrades, donen lloc al victimisme. Per explicar-lo posa molt exemples al llarg de la història.
• L'ordre públic: "la política de l'ordre públic atrau el consens general i ens identifica en nosaltres com a ciutadans honrats i a ells, per contra, com a delinqüents que, amb el seu comportament, representen una amenaça existencial per a la virilitat de la nació".
• La defensa del món rural: el feixisme des de sempre ha vist la vida a les ciutats com una amenaça per ser cosmopolites i amb gran diversitat de tot tipus. Ja Adolf Hitler al seu llibre "Mein Kampf" feia una crítica dels ciutadans de les ciutats com "focus de barreja racial i bastardia" i que vivien sense produir en contraposició a la vida rural on els valors i idees eren més uniformes i sense immigració, ni diferent religió i sense estudis (almenys a principis del SXX). També parla dels resultats recents de l'extremadreta a ciutats grans ben diferents a zones rurals com hem pogut vore també a les últimes eleccions a Espanya. 
• Arbeit macht frei: en l'últim capítol del llibre parla de l'atac constant del feixisme cap als sindicats per la seua capacitat d'igualar als treballadors sense jerarquizar-los sense tindre en compte la raça, el sexe o l'origen social. Al mateix temps, conta com el feixisme sempre ha tractat a "ells" com a mandrosos i aprofitats del sistema que no eren mereixedors dels drets de pertányer a la "nació elegida". El titol del capítol fa referencia al cartell que estava a les portes de molts camps de concentració nazi i que es tradueix com "el treball vos farà lliures" en referencià a què els que estaven allí eren uns mandrosos que no feien cap treball físic mai (jueus) i que els treballs forçats als camps els faria "lliures".

Realment, no volia extendre'm tant en este article de ressenya sobre "Fatxa", però ara ja teniu un xicotet resum del que podeu trobar en este magnífic assaig de Jason Stanley que vos recomane fermament.

Per a ser demòcrata, cal ser clarament antifeixista, però no sempre és fàcil trobar les pràctiques feixistes en les polítiques actuals ben embolcallades pel populisme d'eslògan fàcil i bandereta. Siguem crítics i previnguts. Llegim història i sobretot i davant el dubte situat enfront i pren consciència del que està passant ja a casa nostra.