Salta al contingut principal

Comencem un nou curs escolar

Demà començarem un nou curs escolar després d'un ben guanyat descans estiuenc. No sé si realment he aconseguit desconectar al llarg d'estes vacances, ja que l'anterior curs va ser d'una intensitat impressionant i les notícies que han anat sorgint resulten poc tranquilitzadores per dir-ho d'alguna manera suau. Tinc la desagradable sensació que este curs que encetem serà encara pitjor i no sols perquè passaré de 20 a 30 alumnes a la meua classe encara que la consellera Català diga que les ràtios no han canviat, la pressió sobre els mestres va en augment i encara no hem començat. Malgrat que hem suprimit material escolar i hem ajudat a establir un banc de llibres als centres els pares que ara s'enfronten a la compra dels libres de text tiren foc per la boca contra nosaltres sense pensar ni en això, ni amb la pujada brutal de l'IVA feta pel Govern. Amb aquesta línia s'esplaia la consellera dient que "les protestes dels docents perjudiquen a tota una generació de xiquets" i ací jo dic que el govern del Partit Popular al País Valencià al llarg d'estos anys perjudica greument a vàries generacions de valencians als quals ha deixat arruïnats i sense feina per dir-ne sols les conseqüències més greus. Un partit polític que ha augmentat el número d'alumnes per aula, despatxat a mestres, que té les aules d'informàtica desateses i ha arruïnat tots els bancs valencians amb els seus projectes faraònics hipotecant el nostre futur i depenent de l'ajuda que ens puguen donar des de Madrid no pot tirar la culpa al professorat de res.
Vist el panorama que tenim i que promet empitjorar caldrà lligar-se les espardenyes i amb més força que mai lluitar per tirar endavant als meus alumnes com he intentat fer al llarg dels dotze cursos que porte a l'espatlla, però amb més energia si cap, ja que no sols estan els xiquets doncs caldrà lluitar també contra els entrebancs que va posant l'administració i vull continuar formant-me com he fet sense parar des del primer dia que sóc mestre i que actualment no m´ho valora ningú.
Serà un curs diferent a Betxí. L'escola pública ha estat el centre d'educació infantil i primària mes castigat per les supressions a tota la província de Castelló amb diferència, han obligat a abandonar el seu destí definitiu a mestres que els ha costat molt arribar a treballar al seu poble o d'altres que després de 10 anys al centre tenien una relació amb l'entorn extraordinària fent un treball arrelat al poble i amb una professionalitat insuperable. No sols els enyorarem els que ens hem quedat, l'educació dels xiquets i xiquetes de Betxí queda minvada en qualitat de forma irremeiable. A més caldrà afegir l'augment de les ràtios a moltes aules fins el màxim establit per llei i que probablement es supere al llarg del curs si hi ha alguna nova matrícula.
Quina paradoxa vore com resultem ser l'escola més castigada de la província i que al mateix poble tinguem una escola concertada que separa per sexes al seu alumnat i rep una subvenció de 1,6 milions d'€ anualment.
Sí, serà un curs escolar intens com no pot ser d'altra manera en aquesta conjuntura que patim. Almenys, pareix ser que tindrem l'oportunitat de gaudir la festa per la llengua aquest any a Betxí, la qual cosa ofereix una oportunitat única per a que ajuntament, equip directiu i Ampa es facen ressò  i mostren el seu descontent davant de l'administració, doncs que jo conega ningú d'aquests ha fet res per impedir la situació on ha arribat la nostra escola.
Vull acabar este escrit tal i com ho farà demà el meu director al finalitzar el claustre: "vos desitge a tots un bon curs escolar" i també encoratginant-vos que no pareu de defensar l'escola pública davant dels atacs i retallades que seguirem patint al llarg del curs 2012-2013.

Comentaris

  1. Hola!

    Sóc Elena(*Vivianna, ja saps on)

    Acabo de veure el teu blog i m'ha agradat molt.
    Molt interessant i, encara que només he vist -de moment- les entrades de l'últim mes, comparteixo totalment la teva forma de pensar.

    Si et ve de gust apropa't a veure el meu, encara que fa molt que no ho actualitzo...

    http://misaladelecturayescritura.blogspot.com.es

    Una abraçada ^^

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Crim de Germania: una lectura transversal des de Moncofa.

Hui, obric el meu blog per a escriure sobre un llibre que acabe de llegir: "Crim de Germania". Certament, s'han donat diverses circumstàncies que m'han dut fins ací. Malgrat la coneixença d'este títol important de la novelística valenciana, l'elecció última d'este llibre ha vingut donada per la recomanació de Núria Cadenes en un acte a la biblioteca de Moncofa, però també pel 5é centenari de l'efemèride de les Germanies a l'antic Regne de València i per la disponibilitat a llegir-lo donada per la meua situació personal actual. Així mateix, " el tindre temps" m'ha portat a fer una lectura transversal del llibre. Alhora que llegia les pàgines de Josep Lozano, n'he fet una recerca prou bàsica en el pla històric del que foren les Germanies i que de manera breu comentaré posteriorment. També de la relació existent entre la història de Moncofa i les Germanies, així com de la nostra comarca i pobles veïns amb importants batalles i monu...

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p...

Temps de crisi, temps d'inversions.

Són temps difícils per a tots i per a tot. Ara mateix estem molt preocupats per la situació de precarietat econòmica general que ens porta misèria laboral i social. No sabem que fer i és normal, doncs són eixos èssers abstractes anomenats "mercats" els que fan i desfan al seu gust i nosaltres no som capaços de vore'ls, de posar-los cara, són èssers intangibles als que no podem dir-los res de res. Doncs sols ens queda confiar en els polítics de torn (vaja acte de fe) que cada volta ens fan més pobres amb retallades de sou, de drets socials, de serveis públics i d'nseguritat laboral, i tot per tal de fer creure als "mercats" que nosaltres els pagarem tots eixos diners que tan amablement ens presten per un "mòdic" interès i que en ningun cas volem fer enutjar a eixa cosina (prima de riesgo) que tenen que sembla tan inestable i que dóna la impressió que tinga la menstruació tots els dies de l'any. Així doncs, per tal de pagar, nosaltres patirem el ...