Passa al contingut principal

El Partit més "popular"

Quan parlem persones de diverses ideologies polítiques a nivell dels diferents tipus d'eleccions arribem a un tipus d'acord al dir que les eleccions municipals són diferents. Són especials perquè gestionant un xicotet poble hi ha menys possibilitat de deixar l'empremta ideològica i és en eixe punt on dóna quasi el mateix que governe el PSOE o el PP perquè el que realment importa és la persona. Dit açò, anem a pams.
Quan en un poble governa PP o PSOE importa la persona des del punt de vista de que si vol promocionar-se dins del partit (ja que són partits que governen al País Valencià i a Espanya)  hauran de vendre el seu punt de vista als interessos del partit posant-los per davant del interessos del poble o fent vore que volen el millor pel poble però realment fan el que des de dalt volen que es faça. Ahí és on entra la persona, el saber dir prou i per ací no passe, i òbviament les seues habilitats personals i de gestió, ja que l'honradesa la donem per suposada com la valentia als "toreros".
Per altra banda, si el partit que governa és un de minoritari com Compromís, EU o un partit independent té molt més marge de maniobra per a prendre les decisions pròpies, però per altra banda veu reduïda la possibilitat d'aconseguir beneficis o ajudes de l'administració superior ja que allí mai manaran els seus. Això mateix passa al PSPV ara mateix als pobles on governa i per eixa raó té doble dificultat per governar un poble més menut.
On es veu realment eixa ideologia política és a les administracions superiors com són la provincial, l'autonòmica i sobretot l'estatal. A nivell d'Espanya es veu clarament amb la nova llei educativa LOMQE on Wert està tornant al franquisme, on potència les escoles concertades per damunt de les públiques, on imposa la llengua espanyola per damunt de l'autòctona, etc. També ho veiem a la "nova" RTVE que torna a parèixer el NO-DO. És la dreta vella, espanyola i casposa, la que es veu a Intereconomia, la que ha eixit de les urnes enganyant-nos i fent tot el contrari que deia en el seu programa electoral enganyant amb el IVA, amb els aturats, als jubilats que els diu que es pujarà la pensió a nivell del IPC i ara diu que puja, però menys quan en realitat estan cobrant menys tenint en compte els impostos i IRPF.
Ara vull centrar-me a nivell de País Valencià. Ara vull dir com el PP de València és el partit més "popular" i es basa en el popularisme per a fer política. Façana, "boato" i "glamour", res més. Quines coses hi ha més populars i que els fa guanyar vots que posar-se amb els mestres dient que són uns malfeiners i els responsables del fracàs escolar o anar en contra del immigrants i culpar-los de tots el mals? Però encara hi van més allà per arreplegar vots, i per aixó fomenten l'anticatalanisme fent ús d'una catalanofòbia injustificada que els ha donat tant bon resultat des dels anys huitanta, i per eixa raó subvencionen els bous al carrer i a les places i paguen berenarots a les diferents associacions i així diuen que estan donant suport a la cultura, és això subvencionar la cultura? Bous i berenars? Però tot açò es queda curt i són meres ximpleries si ens fixem en les grans obres faraòniques d'arquitectes americans de prestigi mundial que es queden buides per dins i després no saben com gastar-les (ni pagar-les), però vaja si queden boniques! I encara no he dit res de la Formula 1 o la Copa Amèrica... Tot cara a la galeria, fer-ho vore. Realitat de cartró-pedra, del material que es fan les falles i com aquestes llueixen una setmana per a pagar-les durant tot un any. Llàstima que tot açò ho estarem pagant durant més d'una vida.
Cal exigir als polítics que governen per al bé de les persones i no per guanyar les properes eleccions perquè fer una política valenta no és retallar l'estat de benestar, mes bé es enfrontar-se als mercats que especulen amb ell.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p

Circular pels pares d'alumnes

Estimades famílies: L’assemblea de mestres del centre, després d’haver analitzat les mesures per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana, i davant de les retallades que afecten a l’àmbit educatiu, vol manifestar-vos que: Els sectors públic d’ensenyament i sanitat, en contra del que en un principi es va manifestar, pateixen una greu retallada pressupostària, que afectarà directament als usuaris, que no són altres que els ciutadans en general i l’alumnat en particular. De quina manera van a afectar les retallades a la nostra escola pública? De moment, i per al present curs, els centres ja hem patit: •Una rebaixa per que fa a la quantia de les beques de menjador concedides, abans totes cobrien el 100% de les despeses, i en l’actualitat se’n han concedit tres categories: el 100%, el 70% i el 40% del total de les despeses. •Les reduccions de plantilles a les escoles: augmentant les ràtios, fent desaparèixer programes d’educació compensatòria, recolzaments i desdoblaments, acomia

Un altre curs acaba. I ja en són vint.

Ahir va ser l'últim dia del vinté curs que, com a mestre, porte des que vaig aprovar les oposicions allà per l'any 2000, encara al segle passat. No ha estat un curs qualsevol... Certament, el confinament a casa des del 13 de març fins l'acabament del curs realitzant el col·le a casa mitjançant el mòbil, les tauletes i qualsevol dels mitjans tecnològics ha estat una aventura per a la qual no hi estàvem preparats quasi ningú. Tanmateix, la resposta dels alumnes i les famílies ha estat espectacular.  CEIP CIENTÍFIC AVEL·LÍ CORMA (MONCOFA) Ha estat a més la primera promoció d'alumnes que he tutoritzat a Moncofa i això ha resultat molt especial. No ha estat fàcil tampoc desprès de 16 cursos consecutius al 2n cicle de Primària agafar alumnes de primer curs. Però ensenyar a llegir i escriure, començar a construir els conceptes i algorítmes més elementals, les normes més bàsiques de convivència i col·laboració dins de treballs cooperatius... He après en els últims