Passa al contingut principal

El Partit més "popular"

Quan parlem persones de diverses ideologies polítiques a nivell dels diferents tipus d'eleccions arribem a un tipus d'acord al dir que les eleccions municipals són diferents. Són especials perquè gestionant un xicotet poble hi ha menys possibilitat de deixar l'empremta ideològica i és en eixe punt on dóna quasi el mateix que governe el PSOE o el PP perquè el que realment importa és la persona. Dit açò, anem a pams.
Quan en un poble governa PP o PSOE importa la persona des del punt de vista de que si vol promocionar-se dins del partit (ja que són partits que governen al País Valencià i a Espanya)  hauran de vendre el seu punt de vista als interessos del partit posant-los per davant del interessos del poble o fent vore que volen el millor pel poble però realment fan el que des de dalt volen que es faça. Ahí és on entra la persona, el saber dir prou i per ací no passe, i òbviament les seues habilitats personals i de gestió, ja que l'honradesa la donem per suposada com la valentia als "toreros".
Per altra banda, si el partit que governa és un de minoritari com Compromís, EU o un partit independent té molt més marge de maniobra per a prendre les decisions pròpies, però per altra banda veu reduïda la possibilitat d'aconseguir beneficis o ajudes de l'administració superior ja que allí mai manaran els seus. Això mateix passa al PSPV ara mateix als pobles on governa i per eixa raó té doble dificultat per governar un poble més menut.
On es veu realment eixa ideologia política és a les administracions superiors com són la provincial, l'autonòmica i sobretot l'estatal. A nivell d'Espanya es veu clarament amb la nova llei educativa LOMQE on Wert està tornant al franquisme, on potència les escoles concertades per damunt de les públiques, on imposa la llengua espanyola per damunt de l'autòctona, etc. També ho veiem a la "nova" RTVE que torna a parèixer el NO-DO. És la dreta vella, espanyola i casposa, la que es veu a Intereconomia, la que ha eixit de les urnes enganyant-nos i fent tot el contrari que deia en el seu programa electoral enganyant amb el IVA, amb els aturats, als jubilats que els diu que es pujarà la pensió a nivell del IPC i ara diu que puja, però menys quan en realitat estan cobrant menys tenint en compte els impostos i IRPF.
Ara vull centrar-me a nivell de País Valencià. Ara vull dir com el PP de València és el partit més "popular" i es basa en el popularisme per a fer política. Façana, "boato" i "glamour", res més. Quines coses hi ha més populars i que els fa guanyar vots que posar-se amb els mestres dient que són uns malfeiners i els responsables del fracàs escolar o anar en contra del immigrants i culpar-los de tots el mals? Però encara hi van més allà per arreplegar vots, i per aixó fomenten l'anticatalanisme fent ús d'una catalanofòbia injustificada que els ha donat tant bon resultat des dels anys huitanta, i per eixa raó subvencionen els bous al carrer i a les places i paguen berenarots a les diferents associacions i així diuen que estan donant suport a la cultura, és això subvencionar la cultura? Bous i berenars? Però tot açò es queda curt i són meres ximpleries si ens fixem en les grans obres faraòniques d'arquitectes americans de prestigi mundial que es queden buides per dins i després no saben com gastar-les (ni pagar-les), però vaja si queden boniques! I encara no he dit res de la Formula 1 o la Copa Amèrica... Tot cara a la galeria, fer-ho vore. Realitat de cartró-pedra, del material que es fan les falles i com aquestes llueixen una setmana per a pagar-les durant tot un any. Llàstima que tot açò ho estarem pagant durant més d'una vida.
Cal exigir als polítics que governen per al bé de les persones i no per guanyar les properes eleccions perquè fer una política valenta no és retallar l'estat de benestar, mes bé es enfrontar-se als mercats que especulen amb ell.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Escola pública o Escola concertada?

Potser mai t'hages plantejat matricular al teu fill en una escola que no siga pública, o potser sí. Són temps difícils, temps de retallades i temps de crisi, però no sols econòmica, també ideològica. La paraula crisi significa canvi, com tots sabeu, però a voltes no es tracta d'un canvi de ideologia, més bé d'absència d'aquesta. I com deia el meu professor de història (Sr. Ballester) a l'institut: "qui diu no tindre idees polítiques, acaba sempre votant a la dreta". Actualment una gran part de gent de classe mitja-alta porta als seus fills a escoles privades o concertades, o almenys eixa és la meua percepció del casos que conec. Les raons són variades, i segons ells, argumenten que el nivell d'una escola privada no es pot comparar amb una de pública, o que volen que aprenguen en anglès, o que no volen que es barregen amb xiquets romanesos, gitanos, etc. Diuen que és impossible que el nivell acadèmic siga igual quan els mestres hem de dedicar quasi tot ...

Primàries

Havien de ser les eleccions primàries més avançades, en temps i forma, d'Espanya donant lliçons a la resta de partits de com de guais i moderns som a Compromís, però al final no va poder ser. Quotes, cadires, egos... Demà, per fi, començarem a votar per internet als candidats que volem que ens representen a les llistes de la Coalició Compromís per a les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig i el dissapte serà presencialment a les taules electorals que es posaran al llarg del País Valencià D'aquesta manera a Moncofa el col·lectiu de Compromís ha preparat una jornada festiva per convertir el dia 31 de gener en un aplec de militants i simpatitzants valencianistes on gaudirem tots junts d'un clima festiu amb música, paella i cervessa de la terra. També està convidat tot el veinat del poble encare que no estiguen al cens. Per la meua part romandré a la taula de les votacions controlant que tot funcione correctament amb altres companys. Paga la pena resaltar que si ...

Del roig al blau-La transició valenciana.

La història democràtica del País Valencià. El paper decisiu d'UCD i PSOE, Las Provincias i el no voler o saber mirar més enllà ens va portar a ser un territori de segona. No es va aprofitar el moment clau i ara pareix quasi impossible recuperar el terreny perdut. El naixement del blaverisme i un catalanisme mal entès i transformat en arma de doble fulla. Tot açò ens condueix a la crisi d'identitat que encara patim amb els símbols: bandera, himne, el nom de la llengua i fins i tot el nom de la nostra terra. Mira aquest documental fet a la Universitat de València i deixa la teua opinió. Potser entre tots traurem alguna cosa en clar.