Salta al contingut principal

He pres un compromís.

Feia uns huit mesos que no escrivia res al blog, i de fet encara no sé gaire bé el per què de retornar hui al tall. Potser siga per les vacances, que és el temps on descarregues tensions per tal d'omplir les bateries de cara al proper curs, o perquè ja m'he cansat d'estar cansat. De fet, la raó principal del meu "silenci" al blog ha estat eixa: el cansament. Vore que l'esforç de reflectir per escrit els pensaments i opinions davant d'abusos de poder, polítics lladres i "meninfotisme" general, no serveix realment per a res i que em treuen temps de fer altres coses.
Tanmateix el fet de no escriure no vol dir que haja passat del que m'envolta i haja estat aliè a l'actualitat social i política. Barcenas, Blasco, retallades, desnonaments, supressions de mestres i un llarg etcètera que estem patint fan impossible que la gent compromesa amb la societat i que no ens la "bufa" tot pugam viure com si res no passara. 
Així doncs, a finals del mes de juny vaig prendre una decisió important en la meua vida: m'he adherit a Compromís. Ja feia temps que estava com a simpatitzant, però havia arribat l'hora de donar un pas més. Des del naixement de Compromís (nacionalisme valencià+esquerres+ecologisme) la idea de formar-hi part m'ha ballat pel cap, ja que representa quasi totalment la meua ideologia política i on em trobe reflectit com a ciutadà del País Valencià plenament. Vaig badar un poc a l'hora de decidir-me entre militant del BLOC o Compromís, però em vaig decantar per aquest últim perquè este somni utòpic que es per mi Compromís es mereix tot el recolzament possible per part meua.
De fet veig la Coalició Compromís com l'oportunitat històrica de fer alguna cosa diferent dins de l'espectre polític valencià. Un partit de bases, on les decisions es prenen en assemblea, fins i tot l'elecció del caps de llista, i on tan important és l'opinió d'una persona que acaba d'arribar com ho és la del secretari del partit al nivell que siga, i per a mi això és bàsic per a començar a canviar les coses. 
Dins dels adherits m'he "apuntat" a la sectorial d'educació, doncs la meua formació crec que em capacita, almenys mínimament, per aportar alguna cosa al grup.
Una nova i il·lusionant etapa comença
De la mateixa manera, he entrat a treballar dins del col·lectiu local del BLOC-Compromís a Moncofa, el meu poble des de fa 10 anys, on hi ha moltes coses que canviar i solucionar i de les que espere parlar-vos-en pròximament al blog. Però el que sí vull dir és que m'he trobat amb un grup molt compromès, unit i preocupat pel poble de Moncofa on es treballa de valent baix una pressió enorme dels 2 partits majoritaris (PP i PSOE).
Crec que s'ha de ser coherent amb el que cadascú pensa i actuar en conseqüència i passar per la vida fent el que realment creus sense ofendre a ningú, però sense deixar-se trepitjar i denunciant tot allò que es fa per beneficiar a uns pocs davant d'una societat tan necessitada com la nostra.
Ara espere escriure almenys un article cada mes fins que torne a agarrar l'hàbit, ja que un blog que no s'actualitze cada poc temps no serveix per a res tampoc. Així anirem fent!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Crim de Germania: una lectura transversal des de Moncofa.

Hui, obric el meu blog per a escriure sobre un llibre que acabe de llegir: "Crim de Germania". Certament, s'han donat diverses circumstàncies que m'han dut fins ací. Malgrat la coneixença d'este títol important de la novelística valenciana, l'elecció última d'este llibre ha vingut donada per la recomanació de Núria Cadenes en un acte a la biblioteca de Moncofa, però també pel 5é centenari de l'efemèride de les Germanies a l'antic Regne de València i per la disponibilitat a llegir-lo donada per la meua situació personal actual. Així mateix, " el tindre temps" m'ha portat a fer una lectura transversal del llibre. Alhora que llegia les pàgines de Josep Lozano, n'he fet una recerca prou bàsica en el pla històric del que foren les Germanies i que de manera breu comentaré posteriorment. També de la relació existent entre la història de Moncofa i les Germanies, així com de la nostra comarca i pobles veïns amb importants batalles i monu...

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p...

Temps de crisi, temps d'inversions.

Són temps difícils per a tots i per a tot. Ara mateix estem molt preocupats per la situació de precarietat econòmica general que ens porta misèria laboral i social. No sabem que fer i és normal, doncs són eixos èssers abstractes anomenats "mercats" els que fan i desfan al seu gust i nosaltres no som capaços de vore'ls, de posar-los cara, són èssers intangibles als que no podem dir-los res de res. Doncs sols ens queda confiar en els polítics de torn (vaja acte de fe) que cada volta ens fan més pobres amb retallades de sou, de drets socials, de serveis públics i d'nseguritat laboral, i tot per tal de fer creure als "mercats" que nosaltres els pagarem tots eixos diners que tan amablement ens presten per un "mòdic" interès i que en ningun cas volem fer enutjar a eixa cosina (prima de riesgo) que tenen que sembla tan inestable i que dóna la impressió que tinga la menstruació tots els dies de l'any. Així doncs, per tal de pagar, nosaltres patirem el ...