Passa al contingut principal

He pres un compromís.

Feia uns huit mesos que no escrivia res al blog, i de fet encara no sé gaire bé el per què de retornar hui al tall. Potser siga per les vacances, que és el temps on descarregues tensions per tal d'omplir les bateries de cara al proper curs, o perquè ja m'he cansat d'estar cansat. De fet, la raó principal del meu "silenci" al blog ha estat eixa: el cansament. Vore que l'esforç de reflectir per escrit els pensaments i opinions davant d'abusos de poder, polítics lladres i "meninfotisme" general, no serveix realment per a res i que em treuen temps de fer altres coses.
Tanmateix el fet de no escriure no vol dir que haja passat del que m'envolta i haja estat aliè a l'actualitat social i política. Barcenas, Blasco, retallades, desnonaments, supressions de mestres i un llarg etcètera que estem patint fan impossible que la gent compromesa amb la societat i que no ens la "bufa" tot pugam viure com si res no passara. 
Així doncs, a finals del mes de juny vaig prendre una decisió important en la meua vida: m'he adherit a Compromís. Ja feia temps que estava com a simpatitzant, però havia arribat l'hora de donar un pas més. Des del naixement de Compromís (nacionalisme valencià+esquerres+ecologisme) la idea de formar-hi part m'ha ballat pel cap, ja que representa quasi totalment la meua ideologia política i on em trobe reflectit com a ciutadà del País Valencià plenament. Vaig badar un poc a l'hora de decidir-me entre militant del BLOC o Compromís, però em vaig decantar per aquest últim perquè este somni utòpic que es per mi Compromís es mereix tot el recolzament possible per part meua.
De fet veig la Coalició Compromís com l'oportunitat històrica de fer alguna cosa diferent dins de l'espectre polític valencià. Un partit de bases, on les decisions es prenen en assemblea, fins i tot l'elecció del caps de llista, i on tan important és l'opinió d'una persona que acaba d'arribar com ho és la del secretari del partit al nivell que siga, i per a mi això és bàsic per a començar a canviar les coses. 
Dins dels adherits m'he "apuntat" a la sectorial d'educació, doncs la meua formació crec que em capacita, almenys mínimament, per aportar alguna cosa al grup.
Una nova i il·lusionant etapa comença
De la mateixa manera, he entrat a treballar dins del col·lectiu local del BLOC-Compromís a Moncofa, el meu poble des de fa 10 anys, on hi ha moltes coses que canviar i solucionar i de les que espere parlar-vos-en pròximament al blog. Però el que sí vull dir és que m'he trobat amb un grup molt compromès, unit i preocupat pel poble de Moncofa on es treballa de valent baix una pressió enorme dels 2 partits majoritaris (PP i PSOE).
Crec que s'ha de ser coherent amb el que cadascú pensa i actuar en conseqüència i passar per la vida fent el que realment creus sense ofendre a ningú, però sense deixar-se trepitjar i denunciant tot allò que es fa per beneficiar a uns pocs davant d'una societat tan necessitada com la nostra.
Ara espere escriure almenys un article cada mes fins que torne a agarrar l'hàbit, ja que un blog que no s'actualitze cada poc temps no serveix per a res tampoc. Així anirem fent!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p

Circular pels pares d'alumnes

Estimades famílies: L’assemblea de mestres del centre, després d’haver analitzat les mesures per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana, i davant de les retallades que afecten a l’àmbit educatiu, vol manifestar-vos que: Els sectors públic d’ensenyament i sanitat, en contra del que en un principi es va manifestar, pateixen una greu retallada pressupostària, que afectarà directament als usuaris, que no són altres que els ciutadans en general i l’alumnat en particular. De quina manera van a afectar les retallades a la nostra escola pública? De moment, i per al present curs, els centres ja hem patit: •Una rebaixa per que fa a la quantia de les beques de menjador concedides, abans totes cobrien el 100% de les despeses, i en l’actualitat se’n han concedit tres categories: el 100%, el 70% i el 40% del total de les despeses. •Les reduccions de plantilles a les escoles: augmentant les ràtios, fent desaparèixer programes d’educació compensatòria, recolzaments i desdoblaments, acomia

Escola pública o Escola concertada?

Potser mai t'hages plantejat matricular al teu fill en una escola que no siga pública, o potser sí. Són temps difícils, temps de retallades i temps de crisi, però no sols econòmica, també ideològica. La paraula crisi significa canvi, com tots sabeu, però a voltes no es tracta d'un canvi de ideologia, més bé d'absència d'aquesta. I com deia el meu professor de història (Sr. Ballester) a l'institut: "qui diu no tindre idees polítiques, acaba sempre votant a la dreta". Actualment una gran part de gent de classe mitja-alta porta als seus fills a escoles privades o concertades, o almenys eixa és la meua percepció del casos que conec. Les raons són variades, i segons ells, argumenten que el nivell d'una escola privada no es pot comparar amb una de pública, o que volen que aprenguen en anglès, o que no volen que es barregen amb xiquets romanesos, gitanos, etc. Diuen que és impossible que el nivell acadèmic siga igual quan els mestres hem de dedicar quasi tot