Passa al contingut principal

He pres un compromís.

Feia uns huit mesos que no escrivia res al blog, i de fet encara no sé gaire bé el per què de retornar hui al tall. Potser siga per les vacances, que és el temps on descarregues tensions per tal d'omplir les bateries de cara al proper curs, o perquè ja m'he cansat d'estar cansat. De fet, la raó principal del meu "silenci" al blog ha estat eixa: el cansament. Vore que l'esforç de reflectir per escrit els pensaments i opinions davant d'abusos de poder, polítics lladres i "meninfotisme" general, no serveix realment per a res i que em treuen temps de fer altres coses.
Tanmateix el fet de no escriure no vol dir que haja passat del que m'envolta i haja estat aliè a l'actualitat social i política. Barcenas, Blasco, retallades, desnonaments, supressions de mestres i un llarg etcètera que estem patint fan impossible que la gent compromesa amb la societat i que no ens la "bufa" tot pugam viure com si res no passara. 
Així doncs, a finals del mes de juny vaig prendre una decisió important en la meua vida: m'he adherit a Compromís. Ja feia temps que estava com a simpatitzant, però havia arribat l'hora de donar un pas més. Des del naixement de Compromís (nacionalisme valencià+esquerres+ecologisme) la idea de formar-hi part m'ha ballat pel cap, ja que representa quasi totalment la meua ideologia política i on em trobe reflectit com a ciutadà del País Valencià plenament. Vaig badar un poc a l'hora de decidir-me entre militant del BLOC o Compromís, però em vaig decantar per aquest últim perquè este somni utòpic que es per mi Compromís es mereix tot el recolzament possible per part meua.
De fet veig la Coalició Compromís com l'oportunitat històrica de fer alguna cosa diferent dins de l'espectre polític valencià. Un partit de bases, on les decisions es prenen en assemblea, fins i tot l'elecció del caps de llista, i on tan important és l'opinió d'una persona que acaba d'arribar com ho és la del secretari del partit al nivell que siga, i per a mi això és bàsic per a començar a canviar les coses. 
Dins dels adherits m'he "apuntat" a la sectorial d'educació, doncs la meua formació crec que em capacita, almenys mínimament, per aportar alguna cosa al grup.
Una nova i il·lusionant etapa comença
De la mateixa manera, he entrat a treballar dins del col·lectiu local del BLOC-Compromís a Moncofa, el meu poble des de fa 10 anys, on hi ha moltes coses que canviar i solucionar i de les que espere parlar-vos-en pròximament al blog. Però el que sí vull dir és que m'he trobat amb un grup molt compromès, unit i preocupat pel poble de Moncofa on es treballa de valent baix una pressió enorme dels 2 partits majoritaris (PP i PSOE).
Crec que s'ha de ser coherent amb el que cadascú pensa i actuar en conseqüència i passar per la vida fent el que realment creus sense ofendre a ningú, però sense deixar-se trepitjar i denunciant tot allò que es fa per beneficiar a uns pocs davant d'una societat tan necessitada com la nostra.
Ara espere escriure almenys un article cada mes fins que torne a agarrar l'hàbit, ja que un blog que no s'actualitze cada poc temps no serveix per a res tampoc. Així anirem fent!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Escola pública o Escola concertada?

Potser mai t'hages plantejat matricular al teu fill en una escola que no siga pública, o potser sí. Són temps difícils, temps de retallades i temps de crisi, però no sols econòmica, també ideològica. La paraula crisi significa canvi, com tots sabeu, però a voltes no es tracta d'un canvi de ideologia, més bé d'absència d'aquesta. I com deia el meu professor de història (Sr. Ballester) a l'institut: "qui diu no tindre idees polítiques, acaba sempre votant a la dreta". Actualment una gran part de gent de classe mitja-alta porta als seus fills a escoles privades o concertades, o almenys eixa és la meua percepció del casos que conec. Les raons són variades, i segons ells, argumenten que el nivell d'una escola privada no es pot comparar amb una de pública, o que volen que aprenguen en anglès, o que no volen que es barregen amb xiquets romanesos, gitanos, etc. Diuen que és impossible que el nivell acadèmic siga igual quan els mestres hem de dedicar quasi tot ...

Primàries

Havien de ser les eleccions primàries més avançades, en temps i forma, d'Espanya donant lliçons a la resta de partits de com de guais i moderns som a Compromís, però al final no va poder ser. Quotes, cadires, egos... Demà, per fi, començarem a votar per internet als candidats que volem que ens representen a les llistes de la Coalició Compromís per a les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig i el dissapte serà presencialment a les taules electorals que es posaran al llarg del País Valencià D'aquesta manera a Moncofa el col·lectiu de Compromís ha preparat una jornada festiva per convertir el dia 31 de gener en un aplec de militants i simpatitzants valencianistes on gaudirem tots junts d'un clima festiu amb música, paella i cervessa de la terra. També està convidat tot el veinat del poble encare que no estiguen al cens. Per la meua part romandré a la taula de les votacions controlant que tot funcione correctament amb altres companys. Paga la pena resaltar que si ...

Del roig al blau-La transició valenciana.

La història democràtica del País Valencià. El paper decisiu d'UCD i PSOE, Las Provincias i el no voler o saber mirar més enllà ens va portar a ser un territori de segona. No es va aprofitar el moment clau i ara pareix quasi impossible recuperar el terreny perdut. El naixement del blaverisme i un catalanisme mal entès i transformat en arma de doble fulla. Tot açò ens condueix a la crisi d'identitat que encara patim amb els símbols: bandera, himne, el nom de la llengua i fins i tot el nom de la nostra terra. Mira aquest documental fet a la Universitat de València i deixa la teua opinió. Potser entre tots traurem alguna cosa en clar.