El bilingüísme impedeix aprendre valencià

Vivint al nostre País Valencià és totalment "normal" trobar-nos amb senyalitzacions del tipus "venta de billetes-venda de billets" o "dirección Castellón-direcció Castelló" a les estacions de renfe. També a la xarxa de carreteres el típic "peaje/peatge" o a estacionaments a edificis oficials "no aparcar-no aparcar", no sabent en aquest darrer cas quin és el que està en cada llengua. A aquest tipus de biligüísme se'l ve a anomenar idiota o imbècil (així ho diu Ferran Suay) i amb molta raò, doncs per partida doble fa idiotes als lectors i als governants o responsables de la seua escriptura.

Per altra banda el bilingüísme no serveix en cap cas per ajudar a aprendre ninguna de les dues llengües, perquè cada parlant llig en el seu idioma sense tindre la necessitat d'aprendre l'altre. Aquesta situació perjudica seriosament a la llengua minoritzada, el valencià en el nostre cas, doncs la gent que ve de fora del País Valencià veu que no fa falta ni entendre, ni parlar la llengua autòctona. De fet, al nostre Estatut d'Autonomia queda recollit com a dret i obligació el entendre i parlar el castellà, però sols com a dret el parlar i/o entendre el valencià. A la Constitució Espanyola també està reflectit de la mateixa manera. Queda patent la voluntat dels governants valencians actuals de deixar-ho com està quan en els darrers 20 anys no han canviat ni una coma. A més supose que no voldran perjudicar els seus fills, als que porten a col·legis privats o concertats on no aprenen res o quasi res de llengua valenciana.
En la meua opinió, el Govern valencià que ixca al mes de maig de les urnes hauria de plantejar-se  de forma seriosa l'ús del valencià com a llengua única de l'administració facilitant sols la versió castellana sota demanda expressa del interessat. També el retorn d'una RTVV de qualitat, plural, en valencià i viable econòmicament, com també ajudes a iniciatives privades per crear premsa escrita, ràdio i materials audiovisuals en llengua valenciana.
L'escola pública és pràcticament l'últim racó on amagar-se que li queda a la nostra llengua valenciana, però els que la defensen parlant castellà i neguen la unitat valencià-català (també parlant en castellà, clar) ho saben bé i volen anhiquilar-la per complet amb el trilingüísme que és una mentida per augmentar les hores en castellà, i sobretot reduïr les de valencià. Tinc una gran esperança de vore un canvi substancial amb els nous governs valencians a partit de les properes eleccions autonòmiques.
En resum, el bilingüísme al País Valencià és la forma triada pel Partit Popular per situar el valencià sempre com a llengua minoritzada, reduïda a àmbits informals com a màxim i tractant als seus parlant com a ciutadans de segona. Però el pitjor de tot és que ja no sols usa aquest model el PP, també d'altres que prometeren defensar el valencià...