Passa al contingut principal

El bilingüísme impedeix aprendre valencià


Vivint al nostre País Valencià és totalment "normal" trobar-nos amb senyalitzacions del tipus "venta de billetes-venda de billets" o "dirección Castellón-direcció Castelló" a les estacions de renfe. També a la xarxa de carreteres el típic "peaje/peatge" o a estacionaments a edificis oficials "no aparcar-no aparcar", no sabent en aquest darrer cas quin és el que està en cada llengua. A aquest tipus de biligüísme se'l ve a anomenar idiota o imbècil (així ho diu Ferran Suay) i amb molta raò, doncs per partida doble fa idiotes als lectors i als governants o responsables de la seua escriptura.
Per altra banda el bilingüísme no serveix en cap cas per ajudar a aprendre ninguna de les dues llengües, perquè cada parlant llig en el seu idioma sense tindre la necessitat d'aprendre l'altre. Aquesta situació perjudica seriosament a la llengua minoritzada, el valencià en el nostre cas, doncs la gent que ve de fora del País Valencià veu que no fa falta ni entendre, ni parlar la llengua autòctona. De fet, al nostre Estatut d'Autonomia queda recollit com a dret i obligació el entendre i parlar el castellà, però sols com a dret el parlar i/o entendre el valencià. A la Constitució Espanyola també està reflectit de la mateixa manera. Queda patent la voluntat dels governants valencians actuals de deixar-ho com està quan en els darrers 20 anys no han canviat ni una coma. A més supose que no voldran perjudicar els seus fills, als que porten a col·legis privats o concertats on no aprenen res o quasi res de llengua valenciana.
En la meua opinió, el Govern valencià que ixca al mes de maig de les urnes hauria de plantejar-se  de forma seriosa l'ús del valencià com a llengua única de l'administració facilitant sols la versió castellana sota demanda expressa del interessat. També el retorn d'una RTVV de qualitat, plural, en valencià i viable econòmicament, com també ajudes a iniciatives privades per crear premsa escrita, ràdio i materials audiovisuals en llengua valenciana.
L'escola pública és pràcticament l'últim racó on amagar-se que li queda a la nostra llengua valenciana, però els que la defensen parlant castellà i neguen la unitat valencià-català (també parlant en castellà, clar) ho saben bé i volen anhiquilar-la per complet amb el trilingüísme que és una mentida per augmentar les hores en castellà, i sobretot reduïr les de valencià. Tinc una gran esperança de vore un canvi substancial amb els nous governs valencians a partit de les properes eleccions autonòmiques.
En resum, el bilingüísme al País Valencià és la forma triada pel Partit Popular per situar el valencià sempre com a llengua minoritzada, reduïda a àmbits informals com a màxim i tractant als seus parlant com a ciutadans de segona. Però el pitjor de tot és que ja no sols usa aquest model el PP, també d'altres que prometeren defensar el valencià...


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p

Circular pels pares d'alumnes

Estimades famílies: L’assemblea de mestres del centre, després d’haver analitzat les mesures per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana, i davant de les retallades que afecten a l’àmbit educatiu, vol manifestar-vos que: Els sectors públic d’ensenyament i sanitat, en contra del que en un principi es va manifestar, pateixen una greu retallada pressupostària, que afectarà directament als usuaris, que no són altres que els ciutadans en general i l’alumnat en particular. De quina manera van a afectar les retallades a la nostra escola pública? De moment, i per al present curs, els centres ja hem patit: •Una rebaixa per que fa a la quantia de les beques de menjador concedides, abans totes cobrien el 100% de les despeses, i en l’actualitat se’n han concedit tres categories: el 100%, el 70% i el 40% del total de les despeses. •Les reduccions de plantilles a les escoles: augmentant les ràtios, fent desaparèixer programes d’educació compensatòria, recolzaments i desdoblaments, acomia

Escola pública o Escola concertada?

Potser mai t'hages plantejat matricular al teu fill en una escola que no siga pública, o potser sí. Són temps difícils, temps de retallades i temps de crisi, però no sols econòmica, també ideològica. La paraula crisi significa canvi, com tots sabeu, però a voltes no es tracta d'un canvi de ideologia, més bé d'absència d'aquesta. I com deia el meu professor de història (Sr. Ballester) a l'institut: "qui diu no tindre idees polítiques, acaba sempre votant a la dreta". Actualment una gran part de gent de classe mitja-alta porta als seus fills a escoles privades o concertades, o almenys eixa és la meua percepció del casos que conec. Les raons són variades, i segons ells, argumenten que el nivell d'una escola privada no es pot comparar amb una de pública, o que volen que aprenguen en anglès, o que no volen que es barregen amb xiquets romanesos, gitanos, etc. Diuen que és impossible que el nivell acadèmic siga igual quan els mestres hem de dedicar quasi tot