Un altre curs acaba. I ja en són vint.

Ahir va ser l'últim dia del vinté curs que, com a mestre, porte des que vaig aprovar les oposicions allà per l'any 2000, encara al segle passat. No ha estat un curs qualsevol...

Certament, el confinament a casa des del 13 de març fins l'acabament del curs realitzant el col·le a casa mitjançant el mòbil, les tauletes i qualsevol dels mitjans tecnològics ha estat una aventura per a la qual no hi estàvem preparats quasi ningú. Tanmateix, la resposta dels alumnes i les famílies ha estat espectacular. 

CEIP CIENTÍFIC AVEL·LÍ CORMA (MONCOFA)

Ha estat a més la primera promoció d'alumnes que he tutoritzat a Moncofa i això ha resultat molt especial. No ha estat fàcil tampoc desprès de 16 cursos consecutius al 2n cicle de Primària agafar alumnes de primer curs. Però ensenyar a llegir i escriure, començar a construir els conceptes i algorítmes més elementals, les normes més bàsiques de convivència i col·laboració dins de treballs cooperatius... He après en els últims dos anys més que els meus propis alumnes, encara que ells ni s'ho pensen. I en part, m'ho han ensenyat ells i elles.

Aquest vinté any de la meua docència ha estat especial també per altres raons que no vaig a escriure públicament, però que que han estat molt significatives en la meua tasca professional. Són vivències, descobriments i propostes que et fan plantejar-te l'estima per la teua professió i els valors que has anat forjant al llarg de tota una vida professional. El temps no passa debades.

Recorde haver llegit les etapes en la vida professional dels docents de Michael Huberman i de moment continue en eixa recerca continuada, en un replantejament en el sentit positiu de la pràctica docent i aprofitar l'experiència i els aprenentatges per ser millor mestre.

També el tindre fills en edat escolar et fa reconectar-te amb la teua infantesa i empatitzar amb els alumnes, conèixer els programes o dibuixos animats o interessos i modes. Però sobre tot, els tindre fills et remou l'escala de valors i et fa vore la pràctica docent des d'un altre punt de vista. 

Si torne els ulls enrere trobe escoles, pobles, companys, alumnes, famílies, llibres, anècdotes, alegries, tristeses... Una gran motxilla.

Ara, hauré de començar a pensar ja en els pròxims vint anys com a mestre que em queden per davant. I, com que sempre m'ha agradat més aprendre que ensenyar, estic segur que continuaré sent un aprenent de mestre, però també un mestre pels meus alumnes.