Passa al contingut principal

Compromís des de Més Compromís

El pas des de Gent de Compromís a Més Compromís per la impossibilitat d'una militància completa.

Fa més de 8 anys vaig prendre la decisió de militar en Compromís. Vaig estar barrejant l'opció de Bloc o Compromís, però la il·lusió generada pel canvi representat per una coalició verda, valencianista i d'esquerres que aixoplugava tanta gent compromesa i desitjosa d'un canvi al País Valencià em va fer decidir-me per Compromís. Malgrat tot, allò que se'ns plantejava com una "cooperativa política" en realitat va resultar finalment una altra cosa. 
Ara, Més Compromís.
Recorde les primeres reunions a València al Centre Cultural Octubre, a la Societat Coral El Micalet o alguna volta a l'anterior seu de Compromís al carrer de Guillem de Castro, també en Alzira o altres poblacions. Allí vaig entendre el que mai se'ns va explicar a ningú: no érem militants de cap partit polític; no teníem els mateixos drets; tampoc podíem organitzar-nos com a quarta pota de la coalició, malgrat que eixa no fou mai la idea, doncs volíem ser Compromís i res més... Això sí, pagar la quota religiosament i més cara que el militants dels partits sí. Estàvem vetats a la vida orgànica de la coalició, desactivat el Consell General de Compromís i sense cap ànim per part dels que manen per donar una solució. Gent de Compromís es va disoldre i per a molts "militants directes de Compromís" sols va quedar un gran buit. 
Tanmateix, sense una Comarcal de Compromís a la Plana Baixa que ens vinculara a un projecte polític comú i sent l'únic regidor de Compromís a l'Ajuntament de Moncofa, la defensa del projecte valencianista d'esquerres davant d'una majoria absoluta de dretes es feia complicada. L'absència d'un "partit" que et recolze i en molts casos la unidireccionalitat del sentiment de pertanyença que mai m'hagués imaginat al 2013 quan començà la meua militància en el valencianisme polític tampoc ajudava gaire.  
"Baixa al carrer i participa"
Però no tot han estat punts negatius. També he trobat gent que han fet de tot aquest viatge una experiència enriquidora. Primerament els companys i companyes d'Iniciativa i Bloc que des de totes les Institucions, pobles i de manera individual sempre m'han ajudat en la meua tasca política municipal. Seguidament el col·lectiu de Compromís per Moncofa sorgit de les eleccions locals de 2019, on quasi tots érem adherides i adherits, hem treballat per fer un projecte des de l'oposició que siga capaç de confrontar un PP amb majoria absoluta i que es convertisca en alternativa de govern municipal. Des de l'executiva local hem estat capaços de treballar en equip de forma assembleària i col·laborativa. Finalment, la voluntat ferma del Bloc per eixamplar la seua base amb l'aposta d'aixoplugar la Gent de Compromís i ampliar el seu discurs cap a les demandes socials, sense perdre el nacionalisme valencià que ens fa únics, ha tornat a il·lusionar-me en un projecte comú. Crec que l'aparició de Més Compromís, com precisament el seu nom indica, busca allò que tanta gent desitjàvem des de 2013 que és la construcció del projecte Compromís on cabem tots i totes amb els mateixos drets i obligacions com a militants en tots els sentits. També vull destacar en este capítol a dues persones que han tingut un paper important, i en positiu, en l'aparició de Més Compromís a la Plana Baixa i que han volgut que els adherits sumem de manera decidida al projecte, en lloc d'estar de simples espectadors: Laia Vilanova i Quique Castelló, bon treball!

Compromís per Moncofa
És per tant, la suma de tots aquestos motius perquè he pres la decisió de fer el pas cap a Més Compromís, des d'on viuré el meu Compromís de forma completa amb una militància cap endins on participar de la vida del partit que ara hi forme part, a més de la militància cap a fora que ja porte practicant des de 2013 amb gran dedicació d'hores i esforços. A més, com que ja no vaig sol en aquest projecte municipalista anomenat Compromís per Moncofa, tota l'executiva local hem fet el pas de manera conjunta per aconseguir que el col·lectiu i per extensió el poble de Moncofa tinga molta més visibilitat en la Comarcal i en el conjunt del País Valencià. Noèlia, Vero, Patri, Magda, Dídac, Manolo i jo ara som Més.
 

















Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p

Circular pels pares d'alumnes

Estimades famílies: L’assemblea de mestres del centre, després d’haver analitzat les mesures per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana, i davant de les retallades que afecten a l’àmbit educatiu, vol manifestar-vos que: Els sectors públic d’ensenyament i sanitat, en contra del que en un principi es va manifestar, pateixen una greu retallada pressupostària, que afectarà directament als usuaris, que no són altres que els ciutadans en general i l’alumnat en particular. De quina manera van a afectar les retallades a la nostra escola pública? De moment, i per al present curs, els centres ja hem patit: •Una rebaixa per que fa a la quantia de les beques de menjador concedides, abans totes cobrien el 100% de les despeses, i en l’actualitat se’n han concedit tres categories: el 100%, el 70% i el 40% del total de les despeses. •Les reduccions de plantilles a les escoles: augmentant les ràtios, fent desaparèixer programes d’educació compensatòria, recolzaments i desdoblaments, acomia

Escola pública o Escola concertada?

Potser mai t'hages plantejat matricular al teu fill en una escola que no siga pública, o potser sí. Són temps difícils, temps de retallades i temps de crisi, però no sols econòmica, també ideològica. La paraula crisi significa canvi, com tots sabeu, però a voltes no es tracta d'un canvi de ideologia, més bé d'absència d'aquesta. I com deia el meu professor de història (Sr. Ballester) a l'institut: "qui diu no tindre idees polítiques, acaba sempre votant a la dreta". Actualment una gran part de gent de classe mitja-alta porta als seus fills a escoles privades o concertades, o almenys eixa és la meua percepció del casos que conec. Les raons són variades, i segons ells, argumenten que el nivell d'una escola privada no es pot comparar amb una de pública, o que volen que aprenguen en anglès, o que no volen que es barregen amb xiquets romanesos, gitanos, etc. Diuen que és impossible que el nivell acadèmic siga igual quan els mestres hem de dedicar quasi tot