Salta al contingut principal

Més respecte i menys retallades

Ara que està acabant-se el curs escolar 2011-2012 i tots hauríem d'estar mirant d'acabar el temari i els llibres, preparant quasi els festivals de fi de curs i els exàmens finals, estem pendents dels set dies de vaga convocats pels sindicats de l'ensenyament per a la segona quinzena de maig. També ens preocupa a la societat educativa l'impagament del primer termini de l'any 2012 pel funcionament dels centres i dels menjadors escolars des de fa moltíssim temps. De fet, fa tant de temps que no es paguen les beques de menjador i/o subvencions que segurament els menjadors van a tancar (juny i setembre confirmat ja).
Sí, estic preocupat. Pel meu salari altament retallat, per les meues condicions laborals greument afectades i per l'absència de perspectives futures millors ni a curt, ni a mitjà termini.

Però encara em preocupa molt més el futur dels alumnes. L'augment de ràtios per classe, la falta d'inversions a l'escola pública i el retall també de professorat portarà una reducció de la qualitat de l'ensenyament important i afectarà de manera directa i irreversible a tot l'alumnat amb més dificultats d'aprenentatge. Ací cal dir que estes retallades potser no aumenten el número de fracàs escolar, perquè al meu parer no és directament proporcional, ja que crec que l'abandonament de l'escola està molt més lligat a la família i a la societat que al que fa l'escola i l'administració i per això estes retallades afectaran poc al número (potser inclús es redueixa un poc als propers anys). Però per altra banda afonarà als més necessitats, ja que no hi haurà temps, ni espai, ni recursos, ni professorat per a atendre'ls de manera adequada i açò és política social també, eixa que el Partit Popular no sap ni de quin color és.
Preocupació no és la paraula més adient per expressar els sentiments davant de l'atac permanent i l'acaçament indiscriminat cap als mestres i professors per part de l'administració valenciana amb Císcar i Català al capdavant. Estem patint insults, faltes de respecte permanents i linxaments diaris a la premsa afí al partit que ens governa per tal de desprestigiar-nos més encara. Això dóna vots, veritat senyors de PP?

Obviament estem pagant el haver volgut fer entendre als pares que açò no és sols una qüestió de sous dels mestres, el voler fer saber a les famílies que el que volen de debó es acabar amb l'escola pública de qualitat i es que volen seguir enganyat a la gent com han estat fent tants anys per Canal 9, però ara ja no poden amagar més merda baix de les catifes perquè ja fan muntanya. Que tothom sàpiga que són ells els culpables de tot el que ens està passant al País Valencià per irresponsables, malversadors i falsos. La paraula és fàstic, és tristor i ràbia per expressar el que sent. Cal que tothom sàpiga que el 27% dels mestres NO ESTEM DE BAIXA, això és mentida, com també ho és que som els que menys hores fem d'Europa amb els alumnes, i tantes altres falsetats dites de forma intencionada i sabent que són incertes per tal de desprestigiar-nos.
Per tot això jo faré vaga el dia 16 de maig contra esta gent responsable de l'educació al País Valencià, jo vull més respecte i un futur millor. Potser no faça les sis dies de vaga, ja que ho veig una barbaritat insoportable i una errada profunda dels sindicats. I per cert, trobe més important fer vaga el dia 16 de maig que el 22 de maig per totes les raons que vos he dit abans, però això no significa que no crega que també cal fer-la. Som els mestres pitjors tractas i més retallats d'Espanya, si he de triar, cal fer-li les vagues al Consell.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Crim de Germania: una lectura transversal des de Moncofa.

Hui, obric el meu blog per a escriure sobre un llibre que acabe de llegir: "Crim de Germania". Certament, s'han donat diverses circumstàncies que m'han dut fins ací. Malgrat la coneixença d'este títol important de la novelística valenciana, l'elecció última d'este llibre ha vingut donada per la recomanació de Núria Cadenes en un acte a la biblioteca de Moncofa, però també pel 5é centenari de l'efemèride de les Germanies a l'antic Regne de València i per la disponibilitat a llegir-lo donada per la meua situació personal actual. Així mateix, " el tindre temps" m'ha portat a fer una lectura transversal del llibre. Alhora que llegia les pàgines de Josep Lozano, n'he fet una recerca prou bàsica en el pla històric del que foren les Germanies i que de manera breu comentaré posteriorment. També de la relació existent entre la història de Moncofa i les Germanies, així com de la nostra comarca i pobles veïns amb importants batalles i monu...

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p...

Temps de crisi, temps d'inversions.

Són temps difícils per a tots i per a tot. Ara mateix estem molt preocupats per la situació de precarietat econòmica general que ens porta misèria laboral i social. No sabem que fer i és normal, doncs són eixos èssers abstractes anomenats "mercats" els que fan i desfan al seu gust i nosaltres no som capaços de vore'ls, de posar-los cara, són èssers intangibles als que no podem dir-los res de res. Doncs sols ens queda confiar en els polítics de torn (vaja acte de fe) que cada volta ens fan més pobres amb retallades de sou, de drets socials, de serveis públics i d'nseguritat laboral, i tot per tal de fer creure als "mercats" que nosaltres els pagarem tots eixos diners que tan amablement ens presten per un "mòdic" interès i que en ningun cas volem fer enutjar a eixa cosina (prima de riesgo) que tenen que sembla tan inestable i que dóna la impressió que tinga la menstruació tots els dies de l'any. Així doncs, per tal de pagar, nosaltres patirem el ...