Passa al contingut principal

Més respecte i menys retallades

Ara que està acabant-se el curs escolar 2011-2012 i tots hauríem d'estar mirant d'acabar el temari i els llibres, preparant quasi els festivals de fi de curs i els exàmens finals, estem pendents dels set dies de vaga convocats pels sindicats de l'ensenyament per a la segona quinzena de maig. També ens preocupa a la societat educativa l'impagament del primer termini de l'any 2012 pel funcionament dels centres i dels menjadors escolars des de fa moltíssim temps. De fet, fa tant de temps que no es paguen les beques de menjador i/o subvencions que segurament els menjadors van a tancar (juny i setembre confirmat ja).
Sí, estic preocupat. Pel meu salari altament retallat, per les meues condicions laborals greument afectades i per l'absència de perspectives futures millors ni a curt, ni a mitjà termini.

Però encara em preocupa molt més el futur dels alumnes. L'augment de ràtios per classe, la falta d'inversions a l'escola pública i el retall també de professorat portarà una reducció de la qualitat de l'ensenyament important i afectarà de manera directa i irreversible a tot l'alumnat amb més dificultats d'aprenentatge. Ací cal dir que estes retallades potser no aumenten el número de fracàs escolar, perquè al meu parer no és directament proporcional, ja que crec que l'abandonament de l'escola està molt més lligat a la família i a la societat que al que fa l'escola i l'administració i per això estes retallades afectaran poc al número (potser inclús es redueixa un poc als propers anys). Però per altra banda afonarà als més necessitats, ja que no hi haurà temps, ni espai, ni recursos, ni professorat per a atendre'ls de manera adequada i açò és política social també, eixa que el Partit Popular no sap ni de quin color és.
Preocupació no és la paraula més adient per expressar els sentiments davant de l'atac permanent i l'acaçament indiscriminat cap als mestres i professors per part de l'administració valenciana amb Císcar i Català al capdavant. Estem patint insults, faltes de respecte permanents i linxaments diaris a la premsa afí al partit que ens governa per tal de desprestigiar-nos més encara. Això dóna vots, veritat senyors de PP?

Obviament estem pagant el haver volgut fer entendre als pares que açò no és sols una qüestió de sous dels mestres, el voler fer saber a les famílies que el que volen de debó es acabar amb l'escola pública de qualitat i es que volen seguir enganyat a la gent com han estat fent tants anys per Canal 9, però ara ja no poden amagar més merda baix de les catifes perquè ja fan muntanya. Que tothom sàpiga que són ells els culpables de tot el que ens està passant al País Valencià per irresponsables, malversadors i falsos. La paraula és fàstic, és tristor i ràbia per expressar el que sent. Cal que tothom sàpiga que el 27% dels mestres NO ESTEM DE BAIXA, això és mentida, com també ho és que som els que menys hores fem d'Europa amb els alumnes, i tantes altres falsetats dites de forma intencionada i sabent que són incertes per tal de desprestigiar-nos.
Per tot això jo faré vaga el dia 16 de maig contra esta gent responsable de l'educació al País Valencià, jo vull més respecte i un futur millor. Potser no faça les sis dies de vaga, ja que ho veig una barbaritat insoportable i una errada profunda dels sindicats. I per cert, trobe més important fer vaga el dia 16 de maig que el 22 de maig per totes les raons que vos he dit abans, però això no significa que no crega que també cal fer-la. Som els mestres pitjors tractas i més retallats d'Espanya, si he de triar, cal fer-li les vagues al Consell.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Escola pública o Escola concertada?

Potser mai t'hages plantejat matricular al teu fill en una escola que no siga pública, o potser sí. Són temps difícils, temps de retallades i temps de crisi, però no sols econòmica, també ideològica. La paraula crisi significa canvi, com tots sabeu, però a voltes no es tracta d'un canvi de ideologia, més bé d'absència d'aquesta. I com deia el meu professor de història (Sr. Ballester) a l'institut: "qui diu no tindre idees polítiques, acaba sempre votant a la dreta". Actualment una gran part de gent de classe mitja-alta porta als seus fills a escoles privades o concertades, o almenys eixa és la meua percepció del casos que conec. Les raons són variades, i segons ells, argumenten que el nivell d'una escola privada no es pot comparar amb una de pública, o que volen que aprenguen en anglès, o que no volen que es barregen amb xiquets romanesos, gitanos, etc. Diuen que és impossible que el nivell acadèmic siga igual quan els mestres hem de dedicar quasi tot ...

Primàries

Havien de ser les eleccions primàries més avançades, en temps i forma, d'Espanya donant lliçons a la resta de partits de com de guais i moderns som a Compromís, però al final no va poder ser. Quotes, cadires, egos... Demà, per fi, començarem a votar per internet als candidats que volem que ens representen a les llistes de la Coalició Compromís per a les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig i el dissapte serà presencialment a les taules electorals que es posaran al llarg del País Valencià D'aquesta manera a Moncofa el col·lectiu de Compromís ha preparat una jornada festiva per convertir el dia 31 de gener en un aplec de militants i simpatitzants valencianistes on gaudirem tots junts d'un clima festiu amb música, paella i cervessa de la terra. També està convidat tot el veinat del poble encare que no estiguen al cens. Per la meua part romandré a la taula de les votacions controlant que tot funcione correctament amb altres companys. Paga la pena resaltar que si ...

Del roig al blau-La transició valenciana.

La història democràtica del País Valencià. El paper decisiu d'UCD i PSOE, Las Provincias i el no voler o saber mirar més enllà ens va portar a ser un territori de segona. No es va aprofitar el moment clau i ara pareix quasi impossible recuperar el terreny perdut. El naixement del blaverisme i un catalanisme mal entès i transformat en arma de doble fulla. Tot açò ens condueix a la crisi d'identitat que encara patim amb els símbols: bandera, himne, el nom de la llengua i fins i tot el nom de la nostra terra. Mira aquest documental fet a la Universitat de València i deixa la teua opinió. Potser entre tots traurem alguna cosa en clar.