Passa al contingut principal

Més respecte i menys retallades

Ara que està acabant-se el curs escolar 2011-2012 i tots hauríem d'estar mirant d'acabar el temari i els llibres, preparant quasi els festivals de fi de curs i els exàmens finals, estem pendents dels set dies de vaga convocats pels sindicats de l'ensenyament per a la segona quinzena de maig. També ens preocupa a la societat educativa l'impagament del primer termini de l'any 2012 pel funcionament dels centres i dels menjadors escolars des de fa moltíssim temps. De fet, fa tant de temps que no es paguen les beques de menjador i/o subvencions que segurament els menjadors van a tancar (juny i setembre confirmat ja).
Sí, estic preocupat. Pel meu salari altament retallat, per les meues condicions laborals greument afectades i per l'absència de perspectives futures millors ni a curt, ni a mitjà termini.

Però encara em preocupa molt més el futur dels alumnes. L'augment de ràtios per classe, la falta d'inversions a l'escola pública i el retall també de professorat portarà una reducció de la qualitat de l'ensenyament important i afectarà de manera directa i irreversible a tot l'alumnat amb més dificultats d'aprenentatge. Ací cal dir que estes retallades potser no aumenten el número de fracàs escolar, perquè al meu parer no és directament proporcional, ja que crec que l'abandonament de l'escola està molt més lligat a la família i a la societat que al que fa l'escola i l'administració i per això estes retallades afectaran poc al número (potser inclús es redueixa un poc als propers anys). Però per altra banda afonarà als més necessitats, ja que no hi haurà temps, ni espai, ni recursos, ni professorat per a atendre'ls de manera adequada i açò és política social també, eixa que el Partit Popular no sap ni de quin color és.
Preocupació no és la paraula més adient per expressar els sentiments davant de l'atac permanent i l'acaçament indiscriminat cap als mestres i professors per part de l'administració valenciana amb Císcar i Català al capdavant. Estem patint insults, faltes de respecte permanents i linxaments diaris a la premsa afí al partit que ens governa per tal de desprestigiar-nos més encara. Això dóna vots, veritat senyors de PP?

Obviament estem pagant el haver volgut fer entendre als pares que açò no és sols una qüestió de sous dels mestres, el voler fer saber a les famílies que el que volen de debó es acabar amb l'escola pública de qualitat i es que volen seguir enganyat a la gent com han estat fent tants anys per Canal 9, però ara ja no poden amagar més merda baix de les catifes perquè ja fan muntanya. Que tothom sàpiga que són ells els culpables de tot el que ens està passant al País Valencià per irresponsables, malversadors i falsos. La paraula és fàstic, és tristor i ràbia per expressar el que sent. Cal que tothom sàpiga que el 27% dels mestres NO ESTEM DE BAIXA, això és mentida, com també ho és que som els que menys hores fem d'Europa amb els alumnes, i tantes altres falsetats dites de forma intencionada i sabent que són incertes per tal de desprestigiar-nos.
Per tot això jo faré vaga el dia 16 de maig contra esta gent responsable de l'educació al País Valencià, jo vull més respecte i un futur millor. Potser no faça les sis dies de vaga, ja que ho veig una barbaritat insoportable i una errada profunda dels sindicats. I per cert, trobe més important fer vaga el dia 16 de maig que el 22 de maig per totes les raons que vos he dit abans, però això no significa que no crega que també cal fer-la. Som els mestres pitjors tractas i més retallats d'Espanya, si he de triar, cal fer-li les vagues al Consell.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p

Circular pels pares d'alumnes

Estimades famílies: L’assemblea de mestres del centre, després d’haver analitzat les mesures per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana, i davant de les retallades que afecten a l’àmbit educatiu, vol manifestar-vos que: Els sectors públic d’ensenyament i sanitat, en contra del que en un principi es va manifestar, pateixen una greu retallada pressupostària, que afectarà directament als usuaris, que no són altres que els ciutadans en general i l’alumnat en particular. De quina manera van a afectar les retallades a la nostra escola pública? De moment, i per al present curs, els centres ja hem patit: •Una rebaixa per que fa a la quantia de les beques de menjador concedides, abans totes cobrien el 100% de les despeses, i en l’actualitat se’n han concedit tres categories: el 100%, el 70% i el 40% del total de les despeses. •Les reduccions de plantilles a les escoles: augmentant les ràtios, fent desaparèixer programes d’educació compensatòria, recolzaments i desdoblaments, acomia

Un altre curs acaba. I ja en són vint.

Ahir va ser l'últim dia del vinté curs que, com a mestre, porte des que vaig aprovar les oposicions allà per l'any 2000, encara al segle passat. No ha estat un curs qualsevol... Certament, el confinament a casa des del 13 de març fins l'acabament del curs realitzant el col·le a casa mitjançant el mòbil, les tauletes i qualsevol dels mitjans tecnològics ha estat una aventura per a la qual no hi estàvem preparats quasi ningú. Tanmateix, la resposta dels alumnes i les famílies ha estat espectacular.  CEIP CIENTÍFIC AVEL·LÍ CORMA (MONCOFA) Ha estat a més la primera promoció d'alumnes que he tutoritzat a Moncofa i això ha resultat molt especial. No ha estat fàcil tampoc desprès de 16 cursos consecutius al 2n cicle de Primària agafar alumnes de primer curs. Però ensenyar a llegir i escriure, començar a construir els conceptes i algorítmes més elementals, les normes més bàsiques de convivència i col·laboració dins de treballs cooperatius... He après en els últims