Ho tenim pelut per tal d'aconseguir parar les mesures poc pedagògiques del Consell valencià amb la consellera Català al cap o les idees werterianes d'ajust de les despeses educatives, es a dir de les retallades. Poc hi ha que rascar davant d'estos herois del retall, i cada dia que passa, la majoria repetim allò de "mare meua, mare meua que em quede com estic". Però per nosaltres que no quede el seguir lluitant contra els defensors dels rics, de les privatitzacions i de la Merkel. Així d'eixa forma vam anar a la vaga del dia 16 de maig i a la manifestació a València i també a el dia 22 de maig vàrem acudir a la manifestació a Castelló, però la vaga...doncs no, no hem varen deixar exercir el meu dret a la vaga, m'ho varen prohibir baix amenaça d'expedient.
Sí, vaig estar de serveis mínims al meu centre quan estan establerts en quatre persones i en eren quinze treballant, i sí, quinze és més que quatre de la mateixa manera que el meu dret a la vaga quan els serveis mínims estan assegurats hauria de ser major als desitjos d'un director que ha pres part pel bàndol equivocat.
Una decisió presa davant de la negació dels companys que no secunden la vaga a complir els serveis mínims i la resposta "salomònica" del director de posar a tots dins del pot i fent un sorteig dels serveis mínims. Lamentable. La mala sort fou a més que dels quatre, tres anàvem a fer vaga. Una cosa vos dic: açò no em tornarà a passar. Mai més. Preferisc cent vegades un expedient a sentir-me humiliat d'esta manera una altra volta.
A la manifestació del dia vint-i-dos vaig comentar el que m'havia passat amb altres companys i per a la meua sorpresa això era la tònica dominant als centres. Quin toll! Amb la que ens està caient i els "companys" i directors fent d'esquirols, encara és més complicat trobar una eixida favorable per a l'escola que tots volem, pública i de qualitat, i per exigir més respecte cap a la nostra tasca docent i cap al nostre rol de mestres.
Malgrat tot açò, no podem oblidar que la vaga del 22M al sector educatiu ha estat la més nombrosa de la història recent, i concretament al meu centre ha estat la més secundada de totes les que he conegut al llarg de deu anys. Així doncs anem prenent conciència de la importància d'estar tots units davant d'aquest atac, sense precedents en democràcia, als serveis públics i a la ciutadania en general i al sector educatiu en aquest cas concret.
Ara vindran les supressions als centres educatius de gent que li ha costat molt arribar a treballar al seu poble o prop d'ell. Supressions propiciades per l'augment de les ràtios. Un altre colp a l'escola pública i per tant també als professionals que allí desenvolupem la nostra tasca. Dels mestres suprimits, alguns estan lluitant a les manifestacions i perdent diners fent vagues, d'altres no han perdutni un cèntim i ara volen que ens unim tots per fer programes com el "Contracta" per tal de tenir alguna possibilitat de quedar-se al centre. Toca viure estos temps incoherents on els propis "companys" diuen als mestres que fem vaga que estan fent-mos un favor quedant-se els nostres alumnes o d'altres que diuen a classe als seus alumnes que els mestres que anem a la vaga som uns malfeiners. Què t'ha paregut, morrut?
Sí, vaig estar de serveis mínims al meu centre quan estan establerts en quatre persones i en eren quinze treballant, i sí, quinze és més que quatre de la mateixa manera que el meu dret a la vaga quan els serveis mínims estan assegurats hauria de ser major als desitjos d'un director que ha pres part pel bàndol equivocat.
Una decisió presa davant de la negació dels companys que no secunden la vaga a complir els serveis mínims i la resposta "salomònica" del director de posar a tots dins del pot i fent un sorteig dels serveis mínims. Lamentable. La mala sort fou a més que dels quatre, tres anàvem a fer vaga. Una cosa vos dic: açò no em tornarà a passar. Mai més. Preferisc cent vegades un expedient a sentir-me humiliat d'esta manera una altra volta.
 |
| No pararem! |
Malgrat tot açò, no podem oblidar que la vaga del 22M al sector educatiu ha estat la més nombrosa de la història recent, i concretament al meu centre ha estat la més secundada de totes les que he conegut al llarg de deu anys. Així doncs anem prenent conciència de la importància d'estar tots units davant d'aquest atac, sense precedents en democràcia, als serveis públics i a la ciutadania en general i al sector educatiu en aquest cas concret.
Ara vindran les supressions als centres educatius de gent que li ha costat molt arribar a treballar al seu poble o prop d'ell. Supressions propiciades per l'augment de les ràtios. Un altre colp a l'escola pública i per tant també als professionals que allí desenvolupem la nostra tasca. Dels mestres suprimits, alguns estan lluitant a les manifestacions i perdent diners fent vagues, d'altres no han perdutni un cèntim i ara volen que ens unim tots per fer programes com el "Contracta" per tal de tenir alguna possibilitat de quedar-se al centre. Toca viure estos temps incoherents on els propis "companys" diuen als mestres que fem vaga que estan fent-mos un favor quedant-se els nostres alumnes o d'altres que diuen a classe als seus alumnes que els mestres que anem a la vaga som uns malfeiners. Què t'ha paregut, morrut?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada