Anem fent

Hui, obric el meu blog per a escriure sobre un llibre que acabe de llegir: "Crim de Germania". Certament, s'han donat diverses circumstàncies que m'han dut fins ací. Malgrat la coneixença d'este títol important de la novelística valenciana, l'elecció última d'este llibre ha vingut donada per la recomanació de Núria Cadenes en un acte a la biblioteca de Moncofa, però també pel 5é centenari de l'efemèride de les Germanies a l'antic Regne de València i per la disponibilitat a llegir-lo donada per la meua situació personal actual. Així mateix, " el tindre temps" m'ha portat a fer una lectura transversal del llibre. Alhora que llegia les pàgines de Josep Lozano, n'he fet una recerca prou bàsica en el pla històric del que foren les Germanies i que de manera breu comentaré posteriorment. També de la relació existent entre la història de Moncofa i les Germanies, així com de la nostra comarca i pobles veïns amb importants batalles i monu

El pas des de Gent de Compromís a Més Compromís per la impossibilitat d'una militància completa. Fa més de 8 anys vaig prendre la decisió de militar en Compromís . Vaig estar barrejant l'opció de Bloc o Compromís, però la il·lusió generada pel canvi representat per una coalició verda, valencianista i d'esquerres que aixoplugava tanta gent compromesa i desitjosa d'un canvi al País Valencià em va fer decidir-me per Compromís. Malgrat tot, allò que se'ns plantejava com una "cooperativa política" en realitat va resultar finalment una altra cosa.  Ara, Més Compromís. Recorde les primeres reunions a València al Centre Cultural Octubre, a la Societat Coral El Micalet o alguna volta a l'anterior seu de Compromís al carrer de Guillem de Castro, també en Alzira o altres poblacions. Allí vaig entendre el que mai se'ns va explicar a ningú: no érem militants de cap partit polític; no teníem els mateixos drets; tampoc podíem organitzar-nos com a quarta pota de l

Ahir va ser l'últim dia del vinté curs que, com a mestre, porte des que vaig aprovar les oposicions allà per l'any 2000, encara al segle passat. No ha estat un curs qualsevol... Certament, el confinament a casa des del 13 de març fins l'acabament del curs realitzant el col·le a casa mitjançant el mòbil, les tauletes i qualsevol dels mitjans tecnològics ha estat una aventura per a la qual no hi estàvem preparats quasi ningú. Tanmateix, la resposta dels alumnes i les famílies ha estat espectacular.  CEIP CIENTÍFIC AVEL·LÍ CORMA (MONCOFA) Ha estat a més la primera promoció d'alumnes que he tutoritzat a Moncofa i això ha resultat molt especial. No ha estat fàcil tampoc desprès de 16 cursos consecutius al 2n cicle de Primària agafar alumnes de primer curs. Però ensenyar a llegir i escriure, començar a construir els conceptes i algorítmes més elementals, les normes més bàsiques de convivència i col·laboració dins de treballs cooperatius... He après en els últims

Vivint al nostre País Valencià és totalment "normal" trobar-nos amb senyalitzacions del tipus "venta de billetes-venda de billets" o "dirección Castellón-direcció Castelló" a les estacions de renfe. També a la xarxa de carreteres el típic "peaje/peatge" o a estacionaments a edificis oficials "no aparcar-no aparcar", no sabent en aquest darrer cas quin és el que està en cada llengua. A aquest tipus de biligüísme se'l ve a anomenar idiota o imbècil (així ho diu Ferran Suay) i amb molta raò, doncs per partida doble fa idiotes als lectors i als governants o responsables de la seua escriptura. Per altra banda el bilingüísme no serveix en cap cas per ajudar a aprendre ninguna de les dues llengües, perquè cada parlant llig en el seu idioma sense tindre la necessitat d'aprendre l'altre. Aquesta situació perjudica seriosament a la llengua minoritzada, el valencià en el nostre cas, doncs la gent que ve de fora del País Valencià

Havien de ser les eleccions primàries més avançades, en temps i forma, d'Espanya donant lliçons a la resta de partits de com de guais i moderns som a Compromís, però al final no va poder ser. Quotes, cadires, egos... Demà, per fi, començarem a votar per internet als candidats que volem que ens representen a les llistes de la Coalició Compromís per a les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig i el dissapte serà presencialment a les taules electorals que es posaran al llarg del País Valencià D'aquesta manera a Moncofa el col·lectiu de Compromís ha preparat una jornada festiva per convertir el dia 31 de gener en un aplec de militants i simpatitzants valencianistes on gaudirem tots junts d'un clima festiu amb música, paella i cervessa de la terra. També està convidat tot el veinat del poble encare que no estiguen al cens. Per la meua part romandré a la taula de les votacions controlant que tot funcione correctament amb altres companys. Paga la pena resaltar que si

Feia uns huit mesos que no escrivia res al blog, i de fet encara no sé gaire bé el per què de retornar hui al tall. Potser siga per les vacances, que és el temps on descarregues tensions per tal d'omplir les bateries de cara al proper curs, o perquè ja m'he cansat d'estar cansat. De fet, la raó principal del meu "silenci" al blog ha estat eixa: el cansament. Vore que l'esforç de reflectir per escrit els pensaments i opinions davant d'abusos de poder, polítics lladres i "meninfotisme" general, no serveix realment per a res i que em treuen temps de fer altres coses. Tanmateix el fet de no escriure no vol dir que haja passat del que m'envolta i haja estat aliè a l'actualitat social i política. Barcenas, Blasco, retallades, desnonaments, supressions de mestres i un llarg etcètera que estem patint fan impossible que la gent compromesa amb la societat i que no ens la "bufa" tot pugam viure com si res no passara.  Així doncs, a fi