Salta al contingut principal

Ara parlem de retallades...

Corren mals temps per l'educació pública, millor dit, per tot allò que siga públic. Cal retallar per tots els llocs de l'administració sense mirar més enllà, ja que cal fer-ho vore als mercats per a que ens segueixen deixant diners per a ser cada vegada més pobres, vaja contradicció.
Si recordeu, tots el polítics s'omplien la boca dient que mai retallarien ni en salut, ni en educació... I potser tingueren raò perquè els diners se'ls donen a les entitats privades, no es que els lleven sense més. Jo vull fer una defensa del sistema públic d'ensenyament, i per afegit de sanitat, ja que tenim ací els millors professionals i al sistema privat se'n van els que no poden accedir al sistema públic per la raò que siga. Un altre dia vos contaré la meua opinió sobre l'educació privada versus la pública ací al País Valencià.
Retalls a totes les administracions: locals, autonòmiques i estatals. I sempre van per llevar diners dels sous, treure'ns drets que ens han costat molts anys guanyar, acomiadant gent, deixant de donar serveis als pobles, llevant-nos als pobres com un oferiment pels insaciables mercats que no tenen mai prou. Polítics miserables i sense recursos. Cal engegar de nou el sistema, el capitalisme ha fet fallida. Grans mals, grans remeis. Potser hauriem de mirar de provar solucions diferents i no enrocinar-nos en donar-li més sacrificis humans als queixals ja sanguinyolencs dels senyors mercats que menegen els fils de la societat capitalista. Tallem els fils i agafem el control. Comencem de nou.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Circular pels pares d'alumnes

Estimades famílies: L’assemblea de mestres del centre, després d’haver analitzat les mesures per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana, i davant de les retallades que afecten a l’àmbit educatiu, vol manifestar-vos que: Els sectors públic d’ensenyament i sanitat, en contra del que en un principi es va manifestar, pateixen una greu retallada pressupostària, que afectarà directament als usuaris, que no són altres que els ciutadans en general i l’alumnat en particular. De quina manera van a afectar les retallades a la nostra escola pública? De moment, i per al present curs, els centres ja hem patit: •Una rebaixa per que fa a la quantia de les beques de menjador concedides, abans totes cobrien el 100% de les despeses, i en l’actualitat se’n han concedit tres categories: el 100%, el 70% i el 40% del total de les despeses. •Les reduccions de plantilles a les escoles: augmentant les ràtios, fent desaparèixer programes d’educació compensatòria, recolzaments i desdoblaments, acomia...

Escola pública o Escola concertada?

Potser mai t'hages plantejat matricular al teu fill en una escola que no siga pública, o potser sí. Són temps difícils, temps de retallades i temps de crisi, però no sols econòmica, també ideològica. La paraula crisi significa canvi, com tots sabeu, però a voltes no es tracta d'un canvi de ideologia, més bé d'absència d'aquesta. I com deia el meu professor de història (Sr. Ballester) a l'institut: "qui diu no tindre idees polítiques, acaba sempre votant a la dreta". Actualment una gran part de gent de classe mitja-alta porta als seus fills a escoles privades o concertades, o almenys eixa és la meua percepció del casos que conec. Les raons són variades, i segons ells, argumenten que el nivell d'una escola privada no es pot comparar amb una de pública, o que volen que aprenguen en anglès, o que no volen que es barregen amb xiquets romanesos, gitanos, etc. Diuen que és impossible que el nivell acadèmic siga igual quan els mestres hem de dedicar quasi tot ...

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p...