Salta al contingut principal

"Catalanistes extremistes"

Al llarg d'estos dies s'ha dut a terme a Moncofa l'Aplec de la Plana Baixa amb varies activitats com concerts, xerrades i exposicions. Per raons del destí ha coincidit amb el sopar de penyes de les festes de Sant Antoni a Moncofa. Va ser ací, al recinte on es feia el sopar, amb més de 1000 penyistes, on vaig escoltar que al Polifuncional del poble estava ple de "catalanistes extremistes" i que "cadascú a sa casa"... Obviament aquestes observacions plenes d'odi provenien de persones votants del PP, inclús del PSOE, així com persones que tenen per llengua materna el castellà. Escoltar estes coses, la veritat no em va resultar agradable, així com no tinc constància de que la gent que va acudir a l'Aplec resultara violenta, maleducada o increpara a ningú del poble.
Reflexionant sobre açò em ve al cap una enquesta que vaig llegir fa pocs dies a la premsa, i que és un clàssic que cada poc temps apareix als mitjans de comunicació. Sí, aquella que pregunta sobre si et sents més valencià o espanyol. No hi quasi població que es senta sólament espanyola, encara que és més abundant que aquella que diu ser sólament valenciana. La gran part es diu estar més prop de ser o sentir-se més espanyola que valenciana o al 50%.
Personalment jo em situe al poc poblat marge de sentir-me més valencià que espanyol, ja que el fet de ser espanyol és històric i geopolític, mentre que ser valencià és per naixement, cultura i convenciment.
Arribats ací em pregunte en quin grup es situaran estes persones que ens odien i menyspreuen en públic per pensar diferents a ells. Estes persones que creuen que sols ells són valencians de raò, o potser ofereixen noves glòries a Espanya negant el fet diferencial de ser i sentir-se valencià. Qui és més "extremiste"?
Recorde les paraules del "Molt poc honorable"quan va engolir les restes de Unió Valenciana i a Chiquillo dient que ara més que mai l'única opció de valencianisme era ser del PP. Així cal que ens sentim excluïts del nostre País Valencià i siguem alguna cosa pareguda a Palestina?
Ser valencià té una alta quantitat de ser català, per història,cultura i llengua estem lligats i els nostres avantpassats més directes eren catalans (Lleida o Illes Balears). Després la història ha anat recorrent els temps i vingué molta gent d'Aragó, Andalussia o Castella, i ara els seus fills són tan valencians com puga ser-ho jo, de la mateixa manera que els fills dels romanesos o magrebís que recentment han triat la nostra terra com a la seua també, però potser açò és una altra història.
Qualsevol opció, dins dels margens cívics i democràtics, és digna. Els sentiments de pertànyer a un lloc o sentir-se d'un lloc, així com el fet de voler el millor per la teua terra són legítims i inclús necessaris i convenients. Mai he estat en una festa o aplec de caire nacionalista, encara que sí he assitit a concerts de música en valencià o festes per la nostra llengua. Malgrat això estic segur que ser "catalaniste extremiste" està més prop de ser valencià que aquell "espanyoliste extremiste" que deu sentir-se únicament espanyol.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Crim de Germania: una lectura transversal des de Moncofa.

Hui, obric el meu blog per a escriure sobre un llibre que acabe de llegir: "Crim de Germania". Certament, s'han donat diverses circumstàncies que m'han dut fins ací. Malgrat la coneixença d'este títol important de la novelística valenciana, l'elecció última d'este llibre ha vingut donada per la recomanació de Núria Cadenes en un acte a la biblioteca de Moncofa, però també pel 5é centenari de l'efemèride de les Germanies a l'antic Regne de València i per la disponibilitat a llegir-lo donada per la meua situació personal actual. Així mateix, " el tindre temps" m'ha portat a fer una lectura transversal del llibre. Alhora que llegia les pàgines de Josep Lozano, n'he fet una recerca prou bàsica en el pla històric del que foren les Germanies i que de manera breu comentaré posteriorment. També de la relació existent entre la història de Moncofa i les Germanies, així com de la nostra comarca i pobles veïns amb importants batalles i monu...

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p...

Temps de crisi, temps d'inversions.

Són temps difícils per a tots i per a tot. Ara mateix estem molt preocupats per la situació de precarietat econòmica general que ens porta misèria laboral i social. No sabem que fer i és normal, doncs són eixos èssers abstractes anomenats "mercats" els que fan i desfan al seu gust i nosaltres no som capaços de vore'ls, de posar-los cara, són èssers intangibles als que no podem dir-los res de res. Doncs sols ens queda confiar en els polítics de torn (vaja acte de fe) que cada volta ens fan més pobres amb retallades de sou, de drets socials, de serveis públics i d'nseguritat laboral, i tot per tal de fer creure als "mercats" que nosaltres els pagarem tots eixos diners que tan amablement ens presten per un "mòdic" interès i que en ningun cas volem fer enutjar a eixa cosina (prima de riesgo) que tenen que sembla tan inestable i que dóna la impressió que tinga la menstruació tots els dies de l'any. Així doncs, per tal de pagar, nosaltres patirem el ...