Al llarg d'estos dies s'ha dut a terme a Moncofa l'Aplec de la Plana Baixa amb varies activitats com concerts, xerrades i exposicions. Per raons del destí ha coincidit amb el sopar de penyes de les festes de Sant Antoni a Moncofa. Va ser ací, al recinte on es feia el sopar, amb més de 1000 penyistes, on vaig escoltar que al Polifuncional del poble estava ple de "catalanistes extremistes" i que "cadascú a sa casa"... Obviament aquestes observacions plenes d'odi provenien de persones votants del PP, inclús del PSOE, així com persones que tenen per llengua materna el castellà. Escoltar estes coses, la veritat no em va resultar agradable, així com no tinc constància de que la gent que va acudir a l'Aplec resultara violenta, maleducada o increpara a ningú del poble.
Reflexionant sobre açò em ve al cap una enquesta que vaig llegir fa pocs dies a la premsa, i que és un clàssic que cada poc temps apareix als mitjans de comunicació. Sí, aquella que pregunta sobre si et sents més valencià o espanyol. No hi quasi població que es senta sólament espanyola, encara que és més abundant que aquella que diu ser sólament valenciana. La gran part es diu estar més prop de ser o sentir-se més espanyola que valenciana o al 50%.
Personalment jo em situe al poc poblat marge de sentir-me més valencià que espanyol, ja que el fet de ser espanyol és històric i geopolític, mentre que ser valencià és per naixement, cultura i convenciment.
Arribats ací em pregunte en quin grup es situaran estes persones que ens odien i menyspreuen en públic per pensar diferents a ells. Estes persones que creuen que sols ells són valencians de raò, o potser ofereixen noves glòries a Espanya negant el fet diferencial de ser i sentir-se valencià. Qui és més "extremiste"?
Recorde les paraules del "Molt poc honorable"quan va engolir les restes de Unió Valenciana i a Chiquillo dient que ara més que mai l'única opció de valencianisme era ser del PP. Així cal que ens sentim excluïts del nostre País Valencià i siguem alguna cosa pareguda a Palestina?
Ser valencià té una alta quantitat de ser català, per història,cultura i llengua estem lligats i els nostres avantpassats més directes eren catalans (Lleida o Illes Balears). Després la història ha anat recorrent els temps i vingué molta gent d'Aragó, Andalussia o Castella, i ara els seus fills són tan valencians com puga ser-ho jo, de la mateixa manera que els fills dels romanesos o magrebís que recentment han triat la nostra terra com a la seua també, però potser açò és una altra història.
Qualsevol opció, dins dels margens cívics i democràtics, és digna. Els sentiments de pertànyer a un lloc o sentir-se d'un lloc, així com el fet de voler el millor per la teua terra són legítims i inclús necessaris i convenients. Mai he estat en una festa o aplec de caire nacionalista, encara que sí he assitit a concerts de música en valencià o festes per la nostra llengua. Malgrat això estic segur que ser "catalaniste extremiste" està més prop de ser valencià que aquell "espanyoliste extremiste" que deu sentir-se únicament espanyol.
Reflexionant sobre açò em ve al cap una enquesta que vaig llegir fa pocs dies a la premsa, i que és un clàssic que cada poc temps apareix als mitjans de comunicació. Sí, aquella que pregunta sobre si et sents més valencià o espanyol. No hi quasi població que es senta sólament espanyola, encara que és més abundant que aquella que diu ser sólament valenciana. La gran part es diu estar més prop de ser o sentir-se més espanyola que valenciana o al 50%.
Personalment jo em situe al poc poblat marge de sentir-me més valencià que espanyol, ja que el fet de ser espanyol és històric i geopolític, mentre que ser valencià és per naixement, cultura i convenciment.
Arribats ací em pregunte en quin grup es situaran estes persones que ens odien i menyspreuen en públic per pensar diferents a ells. Estes persones que creuen que sols ells són valencians de raò, o potser ofereixen noves glòries a Espanya negant el fet diferencial de ser i sentir-se valencià. Qui és més "extremiste"?
Recorde les paraules del "Molt poc honorable"quan va engolir les restes de Unió Valenciana i a Chiquillo dient que ara més que mai l'única opció de valencianisme era ser del PP. Així cal que ens sentim excluïts del nostre País Valencià i siguem alguna cosa pareguda a Palestina?
Ser valencià té una alta quantitat de ser català, per història,cultura i llengua estem lligats i els nostres avantpassats més directes eren catalans (Lleida o Illes Balears). Després la història ha anat recorrent els temps i vingué molta gent d'Aragó, Andalussia o Castella, i ara els seus fills són tan valencians com puga ser-ho jo, de la mateixa manera que els fills dels romanesos o magrebís que recentment han triat la nostra terra com a la seua també, però potser açò és una altra història.
Qualsevol opció, dins dels margens cívics i democràtics, és digna. Els sentiments de pertànyer a un lloc o sentir-se d'un lloc, així com el fet de voler el millor per la teua terra són legítims i inclús necessaris i convenients. Mai he estat en una festa o aplec de caire nacionalista, encara que sí he assitit a concerts de música en valencià o festes per la nostra llengua. Malgrat això estic segur que ser "catalaniste extremiste" està més prop de ser valencià que aquell "espanyoliste extremiste" que deu sentir-se únicament espanyol.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada