Salta al contingut principal

El llop ja ensenya la poteta

Ja tenim ací les noves i/o primeres mesures d'ajust econòmic del govern de Mariano Rajoy. Retallades de subvencions, retallades a RENFE i RTVE, més congelació de sous als funcionaris i del salari mínim interprofessional, pujada dels impostos via IRPF i IBI, ajornament de la llei de dependència (que al País valencià sols la cobraven quatre), ajornament del permís de paternitat que havíen promés en campanya, pujada de les pensions 1% (molt per baix del IPC), no reposició de funcionaris, I+D+I retallat al màxim, etc.
Hi ha varies d'eixes mesures que van estar enunciades completament al contrari al llarg de la campanya electoral del Partit Popular i d'altres que sols eren veritats a mitges com la pujada de les pensions, ja que en realitat no les incrementen un 1%, més bé les baixen, ja que el poder adquisitiu dels pensionistes baixarà, ja que l'IPC segur que estarà per dalt d'eixe 1%.
De la mateixa manera és un retall considerable a l'estat del benestar el no renovar el 90% de les jubilacions que es donen entre el professorat o metges.
Crida molt l'atenció la pujada d'impostos via IRPF i IBI, ja que no és propi de la dreta fer-ho. Malgrat això cal dir que Rajoy havia dit per activa i  per passiva que no pujaria els imposts i ha fet el contrari del que va estar dient al llarg d'una legislatura sencera. En aquest sentit cal dir que en municipis on encara governen partits d'esquerres, com és el cas del meu poble (Moncofa) on el BLOC ha intentat baixar l'IBI ha estat criticat ferotgement per haver-se quedat a mitges i no haver-lo baixat més encara, i sabeu d'on provenen eixes recriminacions? Doncs sí, del PP.

Obviament tots esperavem mesures d'este tipus i ningú pot dir que s'estranye gaire, una altra qüestió són les mentides o veritats a mitges contades al llarg de la campanya, que probablement  serà la primera erosió forta d'aquest govern. Durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Soraya Sáenz de Santamaría ha estat informant de les retallades i mesures, i entre aquestes la suspensió dels pagaments, fons de compensació territorial, a les comunitats autònomes que ho tenien normativitzat al seu estatut com és el cas de les Illes Balears o Catalunya i que ascendeix a 409 milions d'€ i que ha posat nerviosos als presidents de dites comunitats, però com la majoria d'aquests són del PP ningú no ha piulat. Malgrat això un posterior comunicat governamental ha desmentit açò dient que no s'ha pactat res al consell de ministres. Des del PP han criticat sempre la falta d'un pla definit per part de Zapatero i les seues improvisacions i ara ells estan fent exàctament el mateix , tirant la pedra i amagant la ma. No els arrende la ganància. Segur que açò sols és el principi del famós programa ocult que deia Rubalcaba...
Sense ànim de dur la contraria als Maies, vos desitge un FELIÇ ANY 2012!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Crim de Germania: una lectura transversal des de Moncofa.

Hui, obric el meu blog per a escriure sobre un llibre que acabe de llegir: "Crim de Germania". Certament, s'han donat diverses circumstàncies que m'han dut fins ací. Malgrat la coneixença d'este títol important de la novelística valenciana, l'elecció última d'este llibre ha vingut donada per la recomanació de Núria Cadenes en un acte a la biblioteca de Moncofa, però també pel 5é centenari de l'efemèride de les Germanies a l'antic Regne de València i per la disponibilitat a llegir-lo donada per la meua situació personal actual. Així mateix, " el tindre temps" m'ha portat a fer una lectura transversal del llibre. Alhora que llegia les pàgines de Josep Lozano, n'he fet una recerca prou bàsica en el pla històric del que foren les Germanies i que de manera breu comentaré posteriorment. També de la relació existent entre la història de Moncofa i les Germanies, així com de la nostra comarca i pobles veïns amb importants batalles i monu...

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p...

Temps de crisi, temps d'inversions.

Són temps difícils per a tots i per a tot. Ara mateix estem molt preocupats per la situació de precarietat econòmica general que ens porta misèria laboral i social. No sabem que fer i és normal, doncs són eixos èssers abstractes anomenats "mercats" els que fan i desfan al seu gust i nosaltres no som capaços de vore'ls, de posar-los cara, són èssers intangibles als que no podem dir-los res de res. Doncs sols ens queda confiar en els polítics de torn (vaja acte de fe) que cada volta ens fan més pobres amb retallades de sou, de drets socials, de serveis públics i d'nseguritat laboral, i tot per tal de fer creure als "mercats" que nosaltres els pagarem tots eixos diners que tan amablement ens presten per un "mòdic" interès i que en ningun cas volem fer enutjar a eixa cosina (prima de riesgo) que tenen que sembla tan inestable i que dóna la impressió que tinga la menstruació tots els dies de l'any. Així doncs, per tal de pagar, nosaltres patirem el ...