Passa al contingut principal

El dofí d'Aznar

No ha fet falta més d'una sessió al congrés de diputats per a vore la nova imatge de poder que reflecteix Mariano Rajoy. Malgrat no ser encara president del govern, el lider del Partit Popular ha exercit com a tal i s'ha enfrontat amb els portaveu dels diferents partits amb despotisme i prepotència. Enrere ha quedat el famós "talante" de Zapatero, l'estil dur i autoritari del PP està ací, ha tornat. El dofí de Jose Mº Aznar al final serà president. I per alguna cosa degué ser l'elegit.

No vull comentar ací els continguts del discurs de Rajoy, ni les paraules de Rubalcaba, ni dels altres partits que han parlat hui i que formaran part de  l'oposició. Més bé m'agradaria escriure la meua opinió de les formes i la sensació que ha deixat Rajoy en la primera jornada de la sessió d'investidura. La veritat siga dita no he trobat res destacable o que m'haja cridat l'atenció en el contingut de les paraules de Don Mariano, que com no podia ser d'altra forma, era l'esperable i ple d'ambigüetats com en ell és habitual, per altra banda m'ha sorprès més gratament Rubalcaba en la seua intervenció, però com he dit abans no vaig a analitzar-ho hui.
Potser és una obvietat per a tothom, però com no he vist, ni escoltat, ni llegit cap programa d'anàlisi de la sessió parlamentaria d'avui no sé si algú més se n'ha adonat dels aires de superioritat del proper president d'Espanya. Vull posar com a exemples més il.lustratius les repliques a UPyD y Foro Asturias. Dos partits que han anat junts per formar el grup propi de Rosa Díez (AMAIUR s'ha quedat sense grup, quina vergonya!) i que han començat fent-li la pilota a Rajoy, i aquest els ha tirat a iugular sense pietat. Rosa Díez que anava de patriotica espanyola no s'esperava la cornada del candidat popular quan li ha replicat sobre la temàtica del sistema electoral espanyol i també sobre la corrupció dels polítics, als que Rajoy a defensat com si li atacaren a un fill seu. Quan ha replicat al membre de Foro Asturias l'ha ningunetjat, menypreat i quasi ridiculitzat i això que aquest home anava fent-li reverències, la veritat no sé quin paper volen fer aquesta gent a Madrid. A banda de que tant UPyD com Foro són partits de "laboratori", és a dir sense ideologia definida i fets ad hoc per un lider resentit de no poder manar al PSOE o PP, crec que pel sol fet d'estar al Congrés i per respecte al seus votants, Rajoy hauria d'haver-los tractat millor.
Personalment m'ha sorprès molt la manera de parlar de Don Mariano, i no sols a estos dos partits, també a CHA li ha faltat al respecte. Malgrat que ha parlat varies voltes de que cal dialogar i que no vol usar la majoria absoluta per imposar i que vol contar amb tots, les seues formes estan dient tot el contrari des del minut menys ú del seu mandat. Ja vorem com li respon demà a Joan Baldoví, però vist el dia d'avui crec que tots ens ho podem imaginar. Crec que respectarà més a AMAIUR, o no, tinc dubtes. La dreta ha tornat.

Comentaris

  1. Em va fer sentir vergonya, jo no desitge que eixe impresentable del Marianico em defense de res. Dir la veritat es una virtud molt cristiana, eixos hipòcrites de cristians no tenen res. Corruptes a la presó.

    Robin Hood of Sherwood

    ResponElimina
  2. La política entesa com a negoci, la defensa de l'indefensable. "Quan el mal ve d'Almansa a tots alcança".

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p

Circular pels pares d'alumnes

Estimades famílies: L’assemblea de mestres del centre, després d’haver analitzat les mesures per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana, i davant de les retallades que afecten a l’àmbit educatiu, vol manifestar-vos que: Els sectors públic d’ensenyament i sanitat, en contra del que en un principi es va manifestar, pateixen una greu retallada pressupostària, que afectarà directament als usuaris, que no són altres que els ciutadans en general i l’alumnat en particular. De quina manera van a afectar les retallades a la nostra escola pública? De moment, i per al present curs, els centres ja hem patit: •Una rebaixa per que fa a la quantia de les beques de menjador concedides, abans totes cobrien el 100% de les despeses, i en l’actualitat se’n han concedit tres categories: el 100%, el 70% i el 40% del total de les despeses. •Les reduccions de plantilles a les escoles: augmentant les ràtios, fent desaparèixer programes d’educació compensatòria, recolzaments i desdoblaments, acomia

Un altre curs acaba. I ja en són vint.

Ahir va ser l'últim dia del vinté curs que, com a mestre, porte des que vaig aprovar les oposicions allà per l'any 2000, encara al segle passat. No ha estat un curs qualsevol... Certament, el confinament a casa des del 13 de març fins l'acabament del curs realitzant el col·le a casa mitjançant el mòbil, les tauletes i qualsevol dels mitjans tecnològics ha estat una aventura per a la qual no hi estàvem preparats quasi ningú. Tanmateix, la resposta dels alumnes i les famílies ha estat espectacular.  CEIP CIENTÍFIC AVEL·LÍ CORMA (MONCOFA) Ha estat a més la primera promoció d'alumnes que he tutoritzat a Moncofa i això ha resultat molt especial. No ha estat fàcil tampoc desprès de 16 cursos consecutius al 2n cicle de Primària agafar alumnes de primer curs. Però ensenyar a llegir i escriure, començar a construir els conceptes i algorítmes més elementals, les normes més bàsiques de convivència i col·laboració dins de treballs cooperatius... He après en els últims