Salta al contingut principal

Valencians, ja estem ací!

Darrere del primer dia, arribà el segon. Si ahir vaig escriure sobre les sensacions que donava Don Mariano al respondre sobretot a les intervencions de CHA, UPyD o Foro Asturias tement que hui li passara més del mateix a Compromís-Q va ser perquè es veia vindre. Però ha estat inclús per damunt dels meus pensaments. Ha estat apoteòsic Joan Baldoví i he sentit que per fi hi ha algú a Madrid que diu el mateix que diria jo sense deixar-se quasi res al tinter i exprimint al màxim el reduït temps dels que disposà. Ha deixat clar que no tots els valencians som iguals i que existeix un sentiment de ser valencià per damunt de ser espanyol. De la mateixa manera dóna resposta a tots aquells que no entenen com passant tot el que pasa de dolent al País Valencià segueixen arrassant amb majories absolutes i absolutistes. Ara ja saben que no tots traguem com a borregos amb esta tropa que tenen tants judicis oberts a tot arreu del País valencià: Brugal, Gürtel, Fabra, EMARSA...
 
Joan Baldoví al Congrés dels Diputats.
El que també ha estat de jutjat de guardia ha sigut la reacció de Mariano Rajoy al discurs de Baldoví. Si el suecà m'ha plenat d'orgull de ser valencià i m'ha emocionat per sentir una opinió progressista i valenciana allà on Tejero va pegar quatre tirs, les paraules del galec defensant el sentir valencià, les paelles i la gestió del seu partit a les nostres terres la retratat per l'eternitat i ja ha encaixat el primer gol. La reposta a Canal 9 sobre el que ha passat i la seua visió del fet ha estat surrealista dient que "Rajoy defensa la Comunitat Valenciana davant dels atacs de Baldoví".
Estic segur que molts diputats valencians del PSOE i/o EU hauran estat orgullosos en el dia de hui quan han escoltat les paraules del de Compromis-Q i li hauran tingut l'enveja de no poder dir el mateix que ell perquè no són el suficientment lliures dins dels seus partits per a dir-ho tal i com passa als pobles o al nostre País Valencià on tot funciona pels interesos de persones que viuen a Madrid. M'agradaria saber d'on provenien els aplaudiments que s'han sentit al acabar de parlar Baldoví.

Doncs sí, el dofí d'Aznar ja està investit per governar Espanya als pròxims quatre anys i ho farà en tota la tranquilitat que li dona la majoria absoluta. Ja ha començat a demostrar amb fets el despotisme de la dreta quan governa allà on siga, mentre amb paraules demana participació i col.laboració i governar per a tots i amb tots, etc. Dona-li canya Baldo!

Comentaris

  1. Anònim27 de desembre del 2011, a les 21:43

    Enric, som molts els que hem sentit el mateix, jo ho he vist des de molt lluny de la meua terra. Avant i a per ells amb molt de cervell!

    Quan en parlaràs de l'amiga di Don Fabrizio Castiglione i la seua promoció. Per guanyar bastant mes que eixa inutil, jo vaig fer un doctorat en Enginyeria Aeroespaial i tinc la consciència ben tranquila.

    Per cert, no m'has contrstat el correu. Voldría parlar amb tu sobre l'abús de l'Impost de Successions als que hem emigrat. Segur que tots eixos lladres no paguen res.

    Una abraçada,

    Robin Hood of Sherwood

    ResponElimina
  2. Anònim27 de desembre del 2011, a les 23:09

    Perdó per la part final, creia que era el blog d'Enric Nomdedeu i el meu comentari anava per a ell.

    En tot cas moltes felicitacions per tot elque escrius..

    Robin Hood of Sherwood

    ResponElimina
  3. Raül Borràs28 de desembre del 2011, a les 22:34

    Gràcies, anem fent, posant el gra de sorra...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Crim de Germania: una lectura transversal des de Moncofa.

Hui, obric el meu blog per a escriure sobre un llibre que acabe de llegir: "Crim de Germania". Certament, s'han donat diverses circumstàncies que m'han dut fins ací. Malgrat la coneixença d'este títol important de la novelística valenciana, l'elecció última d'este llibre ha vingut donada per la recomanació de Núria Cadenes en un acte a la biblioteca de Moncofa, però també pel 5é centenari de l'efemèride de les Germanies a l'antic Regne de València i per la disponibilitat a llegir-lo donada per la meua situació personal actual. Així mateix, " el tindre temps" m'ha portat a fer una lectura transversal del llibre. Alhora que llegia les pàgines de Josep Lozano, n'he fet una recerca prou bàsica en el pla històric del que foren les Germanies i que de manera breu comentaré posteriorment. També de la relació existent entre la història de Moncofa i les Germanies, així com de la nostra comarca i pobles veïns amb importants batalles i monu...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Temps de crisi, temps d'inversions.

Són temps difícils per a tots i per a tot. Ara mateix estem molt preocupats per la situació de precarietat econòmica general que ens porta misèria laboral i social. No sabem que fer i és normal, doncs són eixos èssers abstractes anomenats "mercats" els que fan i desfan al seu gust i nosaltres no som capaços de vore'ls, de posar-los cara, són èssers intangibles als que no podem dir-los res de res. Doncs sols ens queda confiar en els polítics de torn (vaja acte de fe) que cada volta ens fan més pobres amb retallades de sou, de drets socials, de serveis públics i d'nseguritat laboral, i tot per tal de fer creure als "mercats" que nosaltres els pagarem tots eixos diners que tan amablement ens presten per un "mòdic" interès i que en ningun cas volem fer enutjar a eixa cosina (prima de riesgo) que tenen que sembla tan inestable i que dóna la impressió que tinga la menstruació tots els dies de l'any. Així doncs, per tal de pagar, nosaltres patirem el ...
2 comentaris
Més informació