Passa al contingut principal

Valencians, ja estem ací!

Darrere del primer dia, arribà el segon. Si ahir vaig escriure sobre les sensacions que donava Don Mariano al respondre sobretot a les intervencions de CHA, UPyD o Foro Asturias tement que hui li passara més del mateix a Compromís-Q va ser perquè es veia vindre. Però ha estat inclús per damunt dels meus pensaments. Ha estat apoteòsic Joan Baldoví i he sentit que per fi hi ha algú a Madrid que diu el mateix que diria jo sense deixar-se quasi res al tinter i exprimint al màxim el reduït temps dels que disposà. Ha deixat clar que no tots els valencians som iguals i que existeix un sentiment de ser valencià per damunt de ser espanyol. De la mateixa manera dóna resposta a tots aquells que no entenen com passant tot el que pasa de dolent al País Valencià segueixen arrassant amb majories absolutes i absolutistes. Ara ja saben que no tots traguem com a borregos amb esta tropa que tenen tants judicis oberts a tot arreu del País valencià: Brugal, Gürtel, Fabra, EMARSA...
 
Joan Baldoví al Congrés dels Diputats.
El que també ha estat de jutjat de guardia ha sigut la reacció de Mariano Rajoy al discurs de Baldoví. Si el suecà m'ha plenat d'orgull de ser valencià i m'ha emocionat per sentir una opinió progressista i valenciana allà on Tejero va pegar quatre tirs, les paraules del galec defensant el sentir valencià, les paelles i la gestió del seu partit a les nostres terres la retratat per l'eternitat i ja ha encaixat el primer gol. La reposta a Canal 9 sobre el que ha passat i la seua visió del fet ha estat surrealista dient que "Rajoy defensa la Comunitat Valenciana davant dels atacs de Baldoví".
Estic segur que molts diputats valencians del PSOE i/o EU hauran estat orgullosos en el dia de hui quan han escoltat les paraules del de Compromis-Q i li hauran tingut l'enveja de no poder dir el mateix que ell perquè no són el suficientment lliures dins dels seus partits per a dir-ho tal i com passa als pobles o al nostre País Valencià on tot funciona pels interesos de persones que viuen a Madrid. M'agradaria saber d'on provenien els aplaudiments que s'han sentit al acabar de parlar Baldoví.

Doncs sí, el dofí d'Aznar ja està investit per governar Espanya als pròxims quatre anys i ho farà en tota la tranquilitat que li dona la majoria absoluta. Ja ha començat a demostrar amb fets el despotisme de la dreta quan governa allà on siga, mentre amb paraules demana participació i col.laboració i governar per a tots i amb tots, etc. Dona-li canya Baldo!

Comentaris

  1. Enric, som molts els que hem sentit el mateix, jo ho he vist des de molt lluny de la meua terra. Avant i a per ells amb molt de cervell!

    Quan en parlaràs de l'amiga di Don Fabrizio Castiglione i la seua promoció. Per guanyar bastant mes que eixa inutil, jo vaig fer un doctorat en Enginyeria Aeroespaial i tinc la consciència ben tranquila.

    Per cert, no m'has contrstat el correu. Voldría parlar amb tu sobre l'abús de l'Impost de Successions als que hem emigrat. Segur que tots eixos lladres no paguen res.

    Una abraçada,

    Robin Hood of Sherwood

    ResponElimina
  2. Perdó per la part final, creia que era el blog d'Enric Nomdedeu i el meu comentari anava per a ell.

    En tot cas moltes felicitacions per tot elque escrius..

    Robin Hood of Sherwood

    ResponElimina
  3. Gràcies, anem fent, posant el gra de sorra...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p

Circular pels pares d'alumnes

Estimades famílies: L’assemblea de mestres del centre, després d’haver analitzat les mesures per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana, i davant de les retallades que afecten a l’àmbit educatiu, vol manifestar-vos que: Els sectors públic d’ensenyament i sanitat, en contra del que en un principi es va manifestar, pateixen una greu retallada pressupostària, que afectarà directament als usuaris, que no són altres que els ciutadans en general i l’alumnat en particular. De quina manera van a afectar les retallades a la nostra escola pública? De moment, i per al present curs, els centres ja hem patit: •Una rebaixa per que fa a la quantia de les beques de menjador concedides, abans totes cobrien el 100% de les despeses, i en l’actualitat se’n han concedit tres categories: el 100%, el 70% i el 40% del total de les despeses. •Les reduccions de plantilles a les escoles: augmentant les ràtios, fent desaparèixer programes d’educació compensatòria, recolzaments i desdoblaments, acomia

Un altre curs acaba. I ja en són vint.

Ahir va ser l'últim dia del vinté curs que, com a mestre, porte des que vaig aprovar les oposicions allà per l'any 2000, encara al segle passat. No ha estat un curs qualsevol... Certament, el confinament a casa des del 13 de març fins l'acabament del curs realitzant el col·le a casa mitjançant el mòbil, les tauletes i qualsevol dels mitjans tecnològics ha estat una aventura per a la qual no hi estàvem preparats quasi ningú. Tanmateix, la resposta dels alumnes i les famílies ha estat espectacular.  CEIP CIENTÍFIC AVEL·LÍ CORMA (MONCOFA) Ha estat a més la primera promoció d'alumnes que he tutoritzat a Moncofa i això ha resultat molt especial. No ha estat fàcil tampoc desprès de 16 cursos consecutius al 2n cicle de Primària agafar alumnes de primer curs. Però ensenyar a llegir i escriure, començar a construir els conceptes i algorítmes més elementals, les normes més bàsiques de convivència i col·laboració dins de treballs cooperatius... He après en els últims