Passa al contingut principal

Valencians, ja estem ací!

Darrere del primer dia, arribà el segon. Si ahir vaig escriure sobre les sensacions que donava Don Mariano al respondre sobretot a les intervencions de CHA, UPyD o Foro Asturias tement que hui li passara més del mateix a Compromís-Q va ser perquè es veia vindre. Però ha estat inclús per damunt dels meus pensaments. Ha estat apoteòsic Joan Baldoví i he sentit que per fi hi ha algú a Madrid que diu el mateix que diria jo sense deixar-se quasi res al tinter i exprimint al màxim el reduït temps dels que disposà. Ha deixat clar que no tots els valencians som iguals i que existeix un sentiment de ser valencià per damunt de ser espanyol. De la mateixa manera dóna resposta a tots aquells que no entenen com passant tot el que pasa de dolent al País Valencià segueixen arrassant amb majories absolutes i absolutistes. Ara ja saben que no tots traguem com a borregos amb esta tropa que tenen tants judicis oberts a tot arreu del País valencià: Brugal, Gürtel, Fabra, EMARSA...
 
Joan Baldoví al Congrés dels Diputats.
El que també ha estat de jutjat de guardia ha sigut la reacció de Mariano Rajoy al discurs de Baldoví. Si el suecà m'ha plenat d'orgull de ser valencià i m'ha emocionat per sentir una opinió progressista i valenciana allà on Tejero va pegar quatre tirs, les paraules del galec defensant el sentir valencià, les paelles i la gestió del seu partit a les nostres terres la retratat per l'eternitat i ja ha encaixat el primer gol. La reposta a Canal 9 sobre el que ha passat i la seua visió del fet ha estat surrealista dient que "Rajoy defensa la Comunitat Valenciana davant dels atacs de Baldoví".
Estic segur que molts diputats valencians del PSOE i/o EU hauran estat orgullosos en el dia de hui quan han escoltat les paraules del de Compromis-Q i li hauran tingut l'enveja de no poder dir el mateix que ell perquè no són el suficientment lliures dins dels seus partits per a dir-ho tal i com passa als pobles o al nostre País Valencià on tot funciona pels interesos de persones que viuen a Madrid. M'agradaria saber d'on provenien els aplaudiments que s'han sentit al acabar de parlar Baldoví.

Doncs sí, el dofí d'Aznar ja està investit per governar Espanya als pròxims quatre anys i ho farà en tota la tranquilitat que li dona la majoria absoluta. Ja ha començat a demostrar amb fets el despotisme de la dreta quan governa allà on siga, mentre amb paraules demana participació i col.laboració i governar per a tots i amb tots, etc. Dona-li canya Baldo!

Comentaris

  1. Anònim27 de desembre del 2011, a les 21:43

    Enric, som molts els que hem sentit el mateix, jo ho he vist des de molt lluny de la meua terra. Avant i a per ells amb molt de cervell!

    Quan en parlaràs de l'amiga di Don Fabrizio Castiglione i la seua promoció. Per guanyar bastant mes que eixa inutil, jo vaig fer un doctorat en Enginyeria Aeroespaial i tinc la consciència ben tranquila.

    Per cert, no m'has contrstat el correu. Voldría parlar amb tu sobre l'abús de l'Impost de Successions als que hem emigrat. Segur que tots eixos lladres no paguen res.

    Una abraçada,

    Robin Hood of Sherwood

    ResponElimina
  2. Anònim27 de desembre del 2011, a les 23:09

    Perdó per la part final, creia que era el blog d'Enric Nomdedeu i el meu comentari anava per a ell.

    En tot cas moltes felicitacions per tot elque escrius..

    Robin Hood of Sherwood

    ResponElimina
  3. Raül Borràs28 de desembre del 2011, a les 22:34

    Gràcies, anem fent, posant el gra de sorra...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Escola pública o Escola concertada?

Potser mai t'hages plantejat matricular al teu fill en una escola que no siga pública, o potser sí. Són temps difícils, temps de retallades i temps de crisi, però no sols econòmica, també ideològica. La paraula crisi significa canvi, com tots sabeu, però a voltes no es tracta d'un canvi de ideologia, més bé d'absència d'aquesta. I com deia el meu professor de història (Sr. Ballester) a l'institut: "qui diu no tindre idees polítiques, acaba sempre votant a la dreta". Actualment una gran part de gent de classe mitja-alta porta als seus fills a escoles privades o concertades, o almenys eixa és la meua percepció del casos que conec. Les raons són variades, i segons ells, argumenten que el nivell d'una escola privada no es pot comparar amb una de pública, o que volen que aprenguen en anglès, o que no volen que es barregen amb xiquets romanesos, gitanos, etc. Diuen que és impossible que el nivell acadèmic siga igual quan els mestres hem de dedicar quasi tot ...
4 comentaris
Més informació

Primàries

Havien de ser les eleccions primàries més avançades, en temps i forma, d'Espanya donant lliçons a la resta de partits de com de guais i moderns som a Compromís, però al final no va poder ser. Quotes, cadires, egos... Demà, per fi, començarem a votar per internet als candidats que volem que ens representen a les llistes de la Coalició Compromís per a les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig i el dissapte serà presencialment a les taules electorals que es posaran al llarg del País Valencià D'aquesta manera a Moncofa el col·lectiu de Compromís ha preparat una jornada festiva per convertir el dia 31 de gener en un aplec de militants i simpatitzants valencianistes on gaudirem tots junts d'un clima festiu amb música, paella i cervessa de la terra. També està convidat tot el veinat del poble encare que no estiguen al cens. Per la meua part romandré a la taula de les votacions controlant que tot funcione correctament amb altres companys. Paga la pena resaltar que si ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Del roig al blau-La transició valenciana.

La història democràtica del País Valencià. El paper decisiu d'UCD i PSOE, Las Provincias i el no voler o saber mirar més enllà ens va portar a ser un territori de segona. No es va aprofitar el moment clau i ara pareix quasi impossible recuperar el terreny perdut. El naixement del blaverisme i un catalanisme mal entès i transformat en arma de doble fulla. Tot açò ens condueix a la crisi d'identitat que encara patim amb els símbols: bandera, himne, el nom de la llengua i fins i tot el nom de la nostra terra. Mira aquest documental fet a la Universitat de València i deixa la teua opinió. Potser entre tots traurem alguna cosa en clar.
4 comentaris
Més informació