Passa al contingut principal

Qüestió de confiança.

A la passada campanya electoral Mariano Rajoy portava com a principal argument per a guanyar-se els vots que ell i el seu partit anaven a donar la confiança necessaria per a que els mercats tingueren la certesa de que els diners que invertien en deute públic a Espanya anaven a ser tornats, ja que Zapatero i el PSOE havien perdut qualsevol capacitat de lideratge i de convenciment davant dels inversors internacionals. Potser tenia raò, ja que Zapatero no inspirava tranquil.litat doncs era ja un arbre caigut des de feia mesos.
Don Carlos (l'autèntic Fabra)
Una altra cosa és que puguem creure a Rajoy si mirem al nostre País Valencià. Des de la premsa internacional ens han posat d'exemple de cóm fer malament les coses, de cóm ser deshonrats, aprofitosos, lladres i a més de que els valencians ho permetem tot com demostrem cada volta que anem a votar.
Ara que la Generalitat Valenciana torna a traure bons de deute per a que els estalviadors (valencians o no) ens refiem d'ells com a garants dels diners que puguem dipositar, potser hauriem de plantejar-nos quines persones formen part d'eixe partit polític que governa ací i que fa amb els diners públics, en que se'ls gasta i si realment van a tornar-nos-els amb un 5% d'interès d'ací a un any. Doncs bé, fem una ullada per vore on posem els ous, si és o no és bona palla.
Segurament això de Gürtel està ja passat, que més dóna uns quants euros en trages, corbates o sabates. Que també hi ha financiació il.legal? Això encara no està clar. La visita del Papa de Roma va costar un preu molt més alt que en altres llocs? Home, amb Barcelona no podem comparar-ho que els catalans són massa agarrats. També pareix ser que la Televisió pública deu milers de milions d'euros, però clar darrerament els pallassos han pujat la cotització, i home fem Formula 1, que menys que donar-li 17 milions d'€ a Ecclestone cada any. A més açò porta beneficis com tots sabeu, de la mateixa forma que el campionat de golf a Borriol que sols val 3,1 milions d'€ i en genera molts més, cóm? Quines preguntes feu.
Ara fa uns dies vaig llegir algo sobre EMARSA, una empresa pública que s'encarrega de l'aigua residual de València i pobles del voltant. Deia la notícia que carregaven factures irreals, unflades fins al límit i que els beneficiaris eren gent del PP. Jo la veritat no puc creure que desviaren milions d'€ a les seues butxaques en estos temps de crisi que estem tots patint i que ara ens demanen diners mitjançant bons de deute...
L'autèntic Fabra ha tornat a les pàgines dels diaris, però no era innocent? Però no ens deia que si havien prescrit els crims es perque era innocent? Ara el tribunal superior diu que torna a ser inculpat i sospitòs de robar diners públics, afavorir clarament als amics i usar la seua posició en benefici propi?
Menys mal que amb aquestos podem confiar, que és millor deixar els teus diners als lladres que als rucs. Bé jo crec que tot és qüestió de confiança.

Comentaris

  1. Raulatxo: questa e la Sicilia di Don Fabrizio Castiglione e la sua camorra ... Per cert, no ha deixat passarl'oportunitat de premiar la seua companya sentimental, parlant suaument. Per guanyar mes que Don Fabrizio, jo tingue que fer un doctorat en enginyeria aeroespaial a Alemanya fa 25 anys. A mi em paguen per productivitat, i em demane quina es la productivitat de tots eixos? Jo crece que es negativa i per tant deurien ser acomiadats o pagar per treballar, no creus? Ja, ja, pero tots sabem que mai ho faran a seguir vivint dels nostres impostos. I millor que no parle d'impostos ...

    Bona tarda,


    Robin Hood of Sherwood at San Diego, California.

    ResponElimina
  2. Parlar de Don Carlos Fabra és com fer-ho de Berluscuni, però a lo cutre. No es que el van fer fora, se'n va anar ell per que volgué. Cal parlar de vots segrestats i favors i tota eixa mena de qüestions que fan tanta pudor i que als nostres amics i veïns els importa un rave.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p

Circular pels pares d'alumnes

Estimades famílies: L’assemblea de mestres del centre, després d’haver analitzat les mesures per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana, i davant de les retallades que afecten a l’àmbit educatiu, vol manifestar-vos que: Els sectors públic d’ensenyament i sanitat, en contra del que en un principi es va manifestar, pateixen una greu retallada pressupostària, que afectarà directament als usuaris, que no són altres que els ciutadans en general i l’alumnat en particular. De quina manera van a afectar les retallades a la nostra escola pública? De moment, i per al present curs, els centres ja hem patit: •Una rebaixa per que fa a la quantia de les beques de menjador concedides, abans totes cobrien el 100% de les despeses, i en l’actualitat se’n han concedit tres categories: el 100%, el 70% i el 40% del total de les despeses. •Les reduccions de plantilles a les escoles: augmentant les ràtios, fent desaparèixer programes d’educació compensatòria, recolzaments i desdoblaments, acomia

Un altre curs acaba. I ja en són vint.

Ahir va ser l'últim dia del vinté curs que, com a mestre, porte des que vaig aprovar les oposicions allà per l'any 2000, encara al segle passat. No ha estat un curs qualsevol... Certament, el confinament a casa des del 13 de març fins l'acabament del curs realitzant el col·le a casa mitjançant el mòbil, les tauletes i qualsevol dels mitjans tecnològics ha estat una aventura per a la qual no hi estàvem preparats quasi ningú. Tanmateix, la resposta dels alumnes i les famílies ha estat espectacular.  CEIP CIENTÍFIC AVEL·LÍ CORMA (MONCOFA) Ha estat a més la primera promoció d'alumnes que he tutoritzat a Moncofa i això ha resultat molt especial. No ha estat fàcil tampoc desprès de 16 cursos consecutius al 2n cicle de Primària agafar alumnes de primer curs. Però ensenyar a llegir i escriure, començar a construir els conceptes i algorítmes més elementals, les normes més bàsiques de convivència i col·laboració dins de treballs cooperatius... He après en els últims