Passa al contingut principal

Qüestió de confiança.

A la passada campanya electoral Mariano Rajoy portava com a principal argument per a guanyar-se els vots que ell i el seu partit anaven a donar la confiança necessaria per a que els mercats tingueren la certesa de que els diners que invertien en deute públic a Espanya anaven a ser tornats, ja que Zapatero i el PSOE havien perdut qualsevol capacitat de lideratge i de convenciment davant dels inversors internacionals. Potser tenia raò, ja que Zapatero no inspirava tranquil.litat doncs era ja un arbre caigut des de feia mesos.
Don Carlos (l'autèntic Fabra)
Una altra cosa és que puguem creure a Rajoy si mirem al nostre País Valencià. Des de la premsa internacional ens han posat d'exemple de cóm fer malament les coses, de cóm ser deshonrats, aprofitosos, lladres i a més de que els valencians ho permetem tot com demostrem cada volta que anem a votar.
Ara que la Generalitat Valenciana torna a traure bons de deute per a que els estalviadors (valencians o no) ens refiem d'ells com a garants dels diners que puguem dipositar, potser hauriem de plantejar-nos quines persones formen part d'eixe partit polític que governa ací i que fa amb els diners públics, en que se'ls gasta i si realment van a tornar-nos-els amb un 5% d'interès d'ací a un any. Doncs bé, fem una ullada per vore on posem els ous, si és o no és bona palla.
Segurament això de Gürtel està ja passat, que més dóna uns quants euros en trages, corbates o sabates. Que també hi ha financiació il.legal? Això encara no està clar. La visita del Papa de Roma va costar un preu molt més alt que en altres llocs? Home, amb Barcelona no podem comparar-ho que els catalans són massa agarrats. També pareix ser que la Televisió pública deu milers de milions d'euros, però clar darrerament els pallassos han pujat la cotització, i home fem Formula 1, que menys que donar-li 17 milions d'€ a Ecclestone cada any. A més açò porta beneficis com tots sabeu, de la mateixa forma que el campionat de golf a Borriol que sols val 3,1 milions d'€ i en genera molts més, cóm? Quines preguntes feu.
Ara fa uns dies vaig llegir algo sobre EMARSA, una empresa pública que s'encarrega de l'aigua residual de València i pobles del voltant. Deia la notícia que carregaven factures irreals, unflades fins al límit i que els beneficiaris eren gent del PP. Jo la veritat no puc creure que desviaren milions d'€ a les seues butxaques en estos temps de crisi que estem tots patint i que ara ens demanen diners mitjançant bons de deute...
L'autèntic Fabra ha tornat a les pàgines dels diaris, però no era innocent? Però no ens deia que si havien prescrit els crims es perque era innocent? Ara el tribunal superior diu que torna a ser inculpat i sospitòs de robar diners públics, afavorir clarament als amics i usar la seua posició en benefici propi?
Menys mal que amb aquestos podem confiar, que és millor deixar els teus diners als lladres que als rucs. Bé jo crec que tot és qüestió de confiança.

Comentaris

  1. Anònim28 de desembre del 2011, a les 17:08

    Raulatxo: questa e la Sicilia di Don Fabrizio Castiglione e la sua camorra ... Per cert, no ha deixat passarl'oportunitat de premiar la seua companya sentimental, parlant suaument. Per guanyar mes que Don Fabrizio, jo tingue que fer un doctorat en enginyeria aeroespaial a Alemanya fa 25 anys. A mi em paguen per productivitat, i em demane quina es la productivitat de tots eixos? Jo crece que es negativa i per tant deurien ser acomiadats o pagar per treballar, no creus? Ja, ja, pero tots sabem que mai ho faran a seguir vivint dels nostres impostos. I millor que no parle d'impostos ...

    Bona tarda,


    Robin Hood of Sherwood at San Diego, California.

    ResponElimina
  2. Raül Borràs28 de desembre del 2011, a les 22:50

    Parlar de Don Carlos Fabra és com fer-ho de Berluscuni, però a lo cutre. No es que el van fer fora, se'n va anar ell per que volgué. Cal parlar de vots segrestats i favors i tota eixa mena de qüestions que fan tanta pudor i que als nostres amics i veïns els importa un rave.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Escola pública o Escola concertada?

Potser mai t'hages plantejat matricular al teu fill en una escola que no siga pública, o potser sí. Són temps difícils, temps de retallades i temps de crisi, però no sols econòmica, també ideològica. La paraula crisi significa canvi, com tots sabeu, però a voltes no es tracta d'un canvi de ideologia, més bé d'absència d'aquesta. I com deia el meu professor de història (Sr. Ballester) a l'institut: "qui diu no tindre idees polítiques, acaba sempre votant a la dreta". Actualment una gran part de gent de classe mitja-alta porta als seus fills a escoles privades o concertades, o almenys eixa és la meua percepció del casos que conec. Les raons són variades, i segons ells, argumenten que el nivell d'una escola privada no es pot comparar amb una de pública, o que volen que aprenguen en anglès, o que no volen que es barregen amb xiquets romanesos, gitanos, etc. Diuen que és impossible que el nivell acadèmic siga igual quan els mestres hem de dedicar quasi tot ...
4 comentaris
Més informació

Primàries

Havien de ser les eleccions primàries més avançades, en temps i forma, d'Espanya donant lliçons a la resta de partits de com de guais i moderns som a Compromís, però al final no va poder ser. Quotes, cadires, egos... Demà, per fi, començarem a votar per internet als candidats que volem que ens representen a les llistes de la Coalició Compromís per a les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig i el dissapte serà presencialment a les taules electorals que es posaran al llarg del País Valencià D'aquesta manera a Moncofa el col·lectiu de Compromís ha preparat una jornada festiva per convertir el dia 31 de gener en un aplec de militants i simpatitzants valencianistes on gaudirem tots junts d'un clima festiu amb música, paella i cervessa de la terra. També està convidat tot el veinat del poble encare que no estiguen al cens. Per la meua part romandré a la taula de les votacions controlant que tot funcione correctament amb altres companys. Paga la pena resaltar que si ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Del roig al blau-La transició valenciana.

La història democràtica del País Valencià. El paper decisiu d'UCD i PSOE, Las Provincias i el no voler o saber mirar més enllà ens va portar a ser un territori de segona. No es va aprofitar el moment clau i ara pareix quasi impossible recuperar el terreny perdut. El naixement del blaverisme i un catalanisme mal entès i transformat en arma de doble fulla. Tot açò ens condueix a la crisi d'identitat que encara patim amb els símbols: bandera, himne, el nom de la llengua i fins i tot el nom de la nostra terra. Mira aquest documental fet a la Universitat de València i deixa la teua opinió. Potser entre tots traurem alguna cosa en clar.
4 comentaris
Més informació