Reflexions d'un mestre retallat



Celebrant l'aniversari de la Carta Pobla de Betxí.



Quan entre a l'aula no existeix res més que els alumnes, els xiquets i xiquetes dels quals sóc responsable de 9 a 5 i dels que he d'extreure el màxim possible en relació a tots els àmbits educatius. Al llarg dels dotze cursos acadèmics que porte impartint classes no crec que hi haja ningún pare o alumne que es puga queixar de la meua involucració, interès, treball i en definitiva dedicació a la meua tasca docent. A més no crec que jo siga un cas aïllat dins de l'educació pública. La meua experiència dins de les escoles públiques valencianes em diu que almenys un 90% dels mestres es prenen la seua feina de manera seriosa, professional i en molts casos anant molt més enllà de les seues obligacions. La majoria de nosaltres hem "regalat" moltíssimes hores a l'administració per tal de donar un millor servei i atenció a les famílies i/o alumnes, per acudir a reunions (mai remunerades) fora de l'horari, fent excursions amb els xiquets sense cobrar dietes, ni sense tindre en compte a quina hora tornavem a casa, ens hem disfressat en carnestoltes, fent les disfresses dels xiquets amb il.lusió i hem fet cercavila amb els alumnes vigilant que no passara res i que a més gaudiren del dia, sense que ningú ens preguntara si ens sentíem ridículs disfressats. També hem realitzat revistes escolars, tallers d'escriptura, concursos, animacions lectores, etc. organitzant actes i jornades que en cap moment ningú ens obligava a fer-ho, però ho feiem per considerar-ho positiu per l'escola i per tots el membres de la comunitat educativa i per suposat perquè estimem la nostra professió. Mai he treballat pel reconeixemnt públic, però si amb la percepció que sóc un instrument públic de les famílies a l'hora d'ajudar-los en l'educació dels seus fills i filles. Mai he fet una vaga per que m'augmenten el sou, sempre les he fet per la defensa de l'ensenyament públic i cada volta m'han llevat del sou uns 90€ per fer eixa vaga.

Totes estes reflexions venen per que ara em sent totalment infravalorat per l'administració educativa. Al Consell Valencià li importa poc l'esforç i dedicació que puguem fer a les escoles per ensenyar el màxim possible i d'una manera integral. Jo, com molts dels companys mestres, tinc una formació molt superior a la requerida i continue aprenent per poder millorar la qualitat d'ensenyament a l'aula. En contraprestació el Consell elimina el reconeixement dels sexennis que és on es valora la formació contínua del professorat, sumant-se així a Zapatero a l'hora de llevar-nos qualitat de vida i reconeixement públic de la nostra tasca. Però les retallades del consell no són sols del sou dels treballadors, també del menjador escolar, de la electricitat, la calefacció, els llibres de text, les activitats pels alumnes, etc.

Per tot això ara estem plantejant-mos al centre quines mesures hem de prendre per fer vore a tothom que no ens dóna tot el mateix. Potser predrem mesures poc "populars", tristes pel professorat i que costarà que siguen enteses per les famílies i sobretot pels alumnes. Seran temporals, com les mesures del Consell, però necessaries. Els alumnes seguiran aprenent al màxim i seran el més important per mi de 9 a 5, els donaré el millor mi, però sense activitats complementàries ni extraescolars, etc. Quina culpa tenen ells? Quina culpa tenim nosaltres de tenir els polítics que tenim?