Passa al contingut principal

La solució valenciana a la crisi: "meninfotisme".

Si ens atenem a les prediccions de Nostradamus o dels maies per l'any 2012 potser no caldrà calfar-nos gaire el cap tractant d'analitzar les possibles situacions que se'ns poden donar o de com tractar de buscar eixides favorables o el menys dolentes que es puga. Seria doncs una resposta inútil davant una situació on ja sabriem que qualsevol cosa que férem nosaltres no hi serviria per a res.
Aleshores canviem els auguris ancestrals per les previsions del ministre Luís De Guindos o d'Alberto Fabra pel nostre Pais Valencià, així al comparar-ho semblen inclús positives i tot. Passar de la fi del Mon conegut a un empitjorament social i econòmic no té ni punt de comparació. A més a més ells ja ens han donat les receptes: austeritat, retallades, pagar més per coses pitjors, perdre l'estat de benestar per tal d'aconseguir eixir d'esta crisi, la qual cosa sembla una incongruència que a més no ens la creiem ningú. 
Els valencians presentem  un percentatge alt de sobredosi.
Malgrat ser una situació dolenta on ens baixaran o congelaran més els sous, els drets laborals i socials, ens pujaran els impostos i on definitivament pagarem nosaltres tot el cost d'una crisi que no hem creat, i on els principals responsables eixiran més rics si cap que abans, la nostra resposta serà la mateixa de sempre, la que haguérem fet si s'acabara el mon o si les coses ens anaren de meravella, és a dir res. "Meninfotisme" valencià de l'autèntic.
No és açò una crida a les manifestacions, a les vagues, a eixir al carrer perquè ara mana el PP i amb ells ara sí i abans no. Simplement és una constatació del que hem estat fent els valencians ací al País Valencià davant d'un govern  "presumtament" corrupte, que és el que presenta el major decreixement del PIB dins de l'estat espanyol molt lluny de la mitjana i amb una creació de béns i serveis lamentable, a més de gastar els ingressos de la llei de dependència i els diners per pagar els medicaments en Formula 1 o Copa Amèrica, amb events i sense medicaments. I què hem fet nosaltres? Seguir donant el suport als mateixos governants perquè ja ens va bé així. Més "meninfotisme".
Hi ha altres maneres per a intentar eixir de la crisi que no estan basades sólament en retallades i pèrdues de drets socials i laborals. A més cal que els pocs diners que tenen les administracions es col.loquen en els llocs que cal, en garantir el dret de sanitat i educació pública, gratuïta i de qualitat. Cal exigir als polítics sentit comú i maximitzar els serveis amb un mínim de despesa acudint allà on cal i on és més necessari, que es guanyen el sou amb solucions imaginitaves.
Algun dia potser que fins i tot nosaltres els valencians adoptem mesures imaginatives i originals i decidim canviar de govern per a intentar solucionar situacions que no ens agraden a ningú, o almenys això crec jo. Però fins a eixe moment que hi faràs tu?




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Escola pública o Escola concertada?

Potser mai t'hages plantejat matricular al teu fill en una escola que no siga pública, o potser sí. Són temps difícils, temps de retallades i temps de crisi, però no sols econòmica, també ideològica. La paraula crisi significa canvi, com tots sabeu, però a voltes no es tracta d'un canvi de ideologia, més bé d'absència d'aquesta. I com deia el meu professor de història (Sr. Ballester) a l'institut: "qui diu no tindre idees polítiques, acaba sempre votant a la dreta". Actualment una gran part de gent de classe mitja-alta porta als seus fills a escoles privades o concertades, o almenys eixa és la meua percepció del casos que conec. Les raons són variades, i segons ells, argumenten que el nivell d'una escola privada no es pot comparar amb una de pública, o que volen que aprenguen en anglès, o que no volen que es barregen amb xiquets romanesos, gitanos, etc. Diuen que és impossible que el nivell acadèmic siga igual quan els mestres hem de dedicar quasi tot ...

Primàries

Havien de ser les eleccions primàries més avançades, en temps i forma, d'Espanya donant lliçons a la resta de partits de com de guais i moderns som a Compromís, però al final no va poder ser. Quotes, cadires, egos... Demà, per fi, començarem a votar per internet als candidats que volem que ens representen a les llistes de la Coalició Compromís per a les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig i el dissapte serà presencialment a les taules electorals que es posaran al llarg del País Valencià D'aquesta manera a Moncofa el col·lectiu de Compromís ha preparat una jornada festiva per convertir el dia 31 de gener en un aplec de militants i simpatitzants valencianistes on gaudirem tots junts d'un clima festiu amb música, paella i cervessa de la terra. També està convidat tot el veinat del poble encare que no estiguen al cens. Per la meua part romandré a la taula de les votacions controlant que tot funcione correctament amb altres companys. Paga la pena resaltar que si ...

Del roig al blau-La transició valenciana.

La història democràtica del País Valencià. El paper decisiu d'UCD i PSOE, Las Provincias i el no voler o saber mirar més enllà ens va portar a ser un territori de segona. No es va aprofitar el moment clau i ara pareix quasi impossible recuperar el terreny perdut. El naixement del blaverisme i un catalanisme mal entès i transformat en arma de doble fulla. Tot açò ens condueix a la crisi d'identitat que encara patim amb els símbols: bandera, himne, el nom de la llengua i fins i tot el nom de la nostra terra. Mira aquest documental fet a la Universitat de València i deixa la teua opinió. Potser entre tots traurem alguna cosa en clar.