Passa al contingut principal

La solució valenciana a la crisi: "meninfotisme".

Si ens atenem a les prediccions de Nostradamus o dels maies per l'any 2012 potser no caldrà calfar-nos gaire el cap tractant d'analitzar les possibles situacions que se'ns poden donar o de com tractar de buscar eixides favorables o el menys dolentes que es puga. Seria doncs una resposta inútil davant una situació on ja sabriem que qualsevol cosa que férem nosaltres no hi serviria per a res.
Aleshores canviem els auguris ancestrals per les previsions del ministre Luís De Guindos o d'Alberto Fabra pel nostre Pais Valencià, així al comparar-ho semblen inclús positives i tot. Passar de la fi del Mon conegut a un empitjorament social i econòmic no té ni punt de comparació. A més a més ells ja ens han donat les receptes: austeritat, retallades, pagar més per coses pitjors, perdre l'estat de benestar per tal d'aconseguir eixir d'esta crisi, la qual cosa sembla una incongruència que a més no ens la creiem ningú. 
Els valencians presentem  un percentatge alt de sobredosi.
Malgrat ser una situació dolenta on ens baixaran o congelaran més els sous, els drets laborals i socials, ens pujaran els impostos i on definitivament pagarem nosaltres tot el cost d'una crisi que no hem creat, i on els principals responsables eixiran més rics si cap que abans, la nostra resposta serà la mateixa de sempre, la que haguérem fet si s'acabara el mon o si les coses ens anaren de meravella, és a dir res. "Meninfotisme" valencià de l'autèntic.
No és açò una crida a les manifestacions, a les vagues, a eixir al carrer perquè ara mana el PP i amb ells ara sí i abans no. Simplement és una constatació del que hem estat fent els valencians ací al País Valencià davant d'un govern  "presumtament" corrupte, que és el que presenta el major decreixement del PIB dins de l'estat espanyol molt lluny de la mitjana i amb una creació de béns i serveis lamentable, a més de gastar els ingressos de la llei de dependència i els diners per pagar els medicaments en Formula 1 o Copa Amèrica, amb events i sense medicaments. I què hem fet nosaltres? Seguir donant el suport als mateixos governants perquè ja ens va bé així. Més "meninfotisme".
Hi ha altres maneres per a intentar eixir de la crisi que no estan basades sólament en retallades i pèrdues de drets socials i laborals. A més cal que els pocs diners que tenen les administracions es col.loquen en els llocs que cal, en garantir el dret de sanitat i educació pública, gratuïta i de qualitat. Cal exigir als polítics sentit comú i maximitzar els serveis amb un mínim de despesa acudint allà on cal i on és més necessari, que es guanyen el sou amb solucions imaginitaves.
Algun dia potser que fins i tot nosaltres els valencians adoptem mesures imaginatives i originals i decidim canviar de govern per a intentar solucionar situacions que no ens agraden a ningú, o almenys això crec jo. Però fins a eixe moment que hi faràs tu?




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p

Circular pels pares d'alumnes

Estimades famílies: L’assemblea de mestres del centre, després d’haver analitzat les mesures per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana, i davant de les retallades que afecten a l’àmbit educatiu, vol manifestar-vos que: Els sectors públic d’ensenyament i sanitat, en contra del que en un principi es va manifestar, pateixen una greu retallada pressupostària, que afectarà directament als usuaris, que no són altres que els ciutadans en general i l’alumnat en particular. De quina manera van a afectar les retallades a la nostra escola pública? De moment, i per al present curs, els centres ja hem patit: •Una rebaixa per que fa a la quantia de les beques de menjador concedides, abans totes cobrien el 100% de les despeses, i en l’actualitat se’n han concedit tres categories: el 100%, el 70% i el 40% del total de les despeses. •Les reduccions de plantilles a les escoles: augmentant les ràtios, fent desaparèixer programes d’educació compensatòria, recolzaments i desdoblaments, acomia

Un altre curs acaba. I ja en són vint.

Ahir va ser l'últim dia del vinté curs que, com a mestre, porte des que vaig aprovar les oposicions allà per l'any 2000, encara al segle passat. No ha estat un curs qualsevol... Certament, el confinament a casa des del 13 de març fins l'acabament del curs realitzant el col·le a casa mitjançant el mòbil, les tauletes i qualsevol dels mitjans tecnològics ha estat una aventura per a la qual no hi estàvem preparats quasi ningú. Tanmateix, la resposta dels alumnes i les famílies ha estat espectacular.  CEIP CIENTÍFIC AVEL·LÍ CORMA (MONCOFA) Ha estat a més la primera promoció d'alumnes que he tutoritzat a Moncofa i això ha resultat molt especial. No ha estat fàcil tampoc desprès de 16 cursos consecutius al 2n cicle de Primària agafar alumnes de primer curs. Però ensenyar a llegir i escriure, començar a construir els conceptes i algorítmes més elementals, les normes més bàsiques de convivència i col·laboració dins de treballs cooperatius... He après en els últims