Salta al contingut principal

La solució valenciana a la crisi: "meninfotisme".

Si ens atenem a les prediccions de Nostradamus o dels maies per l'any 2012 potser no caldrà calfar-nos gaire el cap tractant d'analitzar les possibles situacions que se'ns poden donar o de com tractar de buscar eixides favorables o el menys dolentes que es puga. Seria doncs una resposta inútil davant una situació on ja sabriem que qualsevol cosa que férem nosaltres no hi serviria per a res.
Aleshores canviem els auguris ancestrals per les previsions del ministre Luís De Guindos o d'Alberto Fabra pel nostre Pais Valencià, així al comparar-ho semblen inclús positives i tot. Passar de la fi del Mon conegut a un empitjorament social i econòmic no té ni punt de comparació. A més a més ells ja ens han donat les receptes: austeritat, retallades, pagar més per coses pitjors, perdre l'estat de benestar per tal d'aconseguir eixir d'esta crisi, la qual cosa sembla una incongruència que a més no ens la creiem ningú. 
Els valencians presentem  un percentatge alt de sobredosi.
Malgrat ser una situació dolenta on ens baixaran o congelaran més els sous, els drets laborals i socials, ens pujaran els impostos i on definitivament pagarem nosaltres tot el cost d'una crisi que no hem creat, i on els principals responsables eixiran més rics si cap que abans, la nostra resposta serà la mateixa de sempre, la que haguérem fet si s'acabara el mon o si les coses ens anaren de meravella, és a dir res. "Meninfotisme" valencià de l'autèntic.
No és açò una crida a les manifestacions, a les vagues, a eixir al carrer perquè ara mana el PP i amb ells ara sí i abans no. Simplement és una constatació del que hem estat fent els valencians ací al País Valencià davant d'un govern  "presumtament" corrupte, que és el que presenta el major decreixement del PIB dins de l'estat espanyol molt lluny de la mitjana i amb una creació de béns i serveis lamentable, a més de gastar els ingressos de la llei de dependència i els diners per pagar els medicaments en Formula 1 o Copa Amèrica, amb events i sense medicaments. I què hem fet nosaltres? Seguir donant el suport als mateixos governants perquè ja ens va bé així. Més "meninfotisme".
Hi ha altres maneres per a intentar eixir de la crisi que no estan basades sólament en retallades i pèrdues de drets socials i laborals. A més cal que els pocs diners que tenen les administracions es col.loquen en els llocs que cal, en garantir el dret de sanitat i educació pública, gratuïta i de qualitat. Cal exigir als polítics sentit comú i maximitzar els serveis amb un mínim de despesa acudint allà on cal i on és més necessari, que es guanyen el sou amb solucions imaginitaves.
Algun dia potser que fins i tot nosaltres els valencians adoptem mesures imaginatives i originals i decidim canviar de govern per a intentar solucionar situacions que no ens agraden a ningú, o almenys això crec jo. Però fins a eixe moment que hi faràs tu?




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Crim de Germania: una lectura transversal des de Moncofa.

Hui, obric el meu blog per a escriure sobre un llibre que acabe de llegir: "Crim de Germania". Certament, s'han donat diverses circumstàncies que m'han dut fins ací. Malgrat la coneixença d'este títol important de la novelística valenciana, l'elecció última d'este llibre ha vingut donada per la recomanació de Núria Cadenes en un acte a la biblioteca de Moncofa, però també pel 5é centenari de l'efemèride de les Germanies a l'antic Regne de València i per la disponibilitat a llegir-lo donada per la meua situació personal actual. Així mateix, " el tindre temps" m'ha portat a fer una lectura transversal del llibre. Alhora que llegia les pàgines de Josep Lozano, n'he fet una recerca prou bàsica en el pla històric del que foren les Germanies i que de manera breu comentaré posteriorment. També de la relació existent entre la història de Moncofa i les Germanies, així com de la nostra comarca i pobles veïns amb importants batalles i monu...

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p...

Temps de crisi, temps d'inversions.

Són temps difícils per a tots i per a tot. Ara mateix estem molt preocupats per la situació de precarietat econòmica general que ens porta misèria laboral i social. No sabem que fer i és normal, doncs són eixos èssers abstractes anomenats "mercats" els que fan i desfan al seu gust i nosaltres no som capaços de vore'ls, de posar-los cara, són èssers intangibles als que no podem dir-los res de res. Doncs sols ens queda confiar en els polítics de torn (vaja acte de fe) que cada volta ens fan més pobres amb retallades de sou, de drets socials, de serveis públics i d'nseguritat laboral, i tot per tal de fer creure als "mercats" que nosaltres els pagarem tots eixos diners que tan amablement ens presten per un "mòdic" interès i que en ningun cas volem fer enutjar a eixa cosina (prima de riesgo) que tenen que sembla tan inestable i que dóna la impressió que tinga la menstruació tots els dies de l'any. Així doncs, per tal de pagar, nosaltres patirem el ...