Salta al contingut principal

El País Valencià fa pudor!

Farà una setmana vaig penjar ací al costat (com encara podeu vore) una enquesta on vos preguntava si vos semblava possible un rescat econòmic del País valencià per part de l'Estat  o si per altra banda vos pareixia desproporcionat pensar-ho.
Ahir ja vaig llegir que el Consell era incapaç de tornar un prèstec de 123 milions d'€ al Deutsche Bank alemany i que l'estat espanyol ha hagut d'intercedir avalant al Consell per evitar l'impagament i això és un rescat en tota regla. Avui la notícia ha esclatat com un petard per tota Espanya sent primera plana a quasi tots el periòdics digitals i premsa escrita, de la mateixa manera que ha estat Trending Topic la "Comunidad Valenciana" per aquest tema.
L'assumpte pinta molt malament pel País Valencià, ja feia pudor des de temps enrere quan el Consell va ser incapaç de vendre la totalitat de Bonos patriòtics de la Generalitat i les maleïdes agències de qualificació ens els van donar com a bonos brossa. A més cada volta costa més pagar les nómines dels funcionaris de la generalitat, i inclús s'ha arribat a plantejar no pagar els sous per tal de pagar-li al Deutsche Bank, de la mateixa manera que la paga extra de mestres i metges va estar a punt d'anar a tapar part del forat de l'impagament de les farmàcies valencianes. Ja són tantes voltes la temptació de fer-ho que al final es farà, encara que pel bé de moltes famílies espere enganyar-me.
Ferms defensors de la desfeta valenciana
Realment no sé com no se'ls cau la cara de vergonya de defensar encara la gestió desastrosa que han fet els darrers governs de la Generalitat, ens han dut a una situació laboral i financera desastrosa on han enfonsat les institucions bancàries, som un país amb mig milió d'aturats, al vagó de cua del fracàs escolar, el nostre PIB cau ràpidament i estem lluny de la mitjana estatal. És increïble que Rajoy encara done suport al que s'ha fet ací i ens pose com exemple i motor per eixir de la crisi. Darrere de la intervenció de Baldoví al Congrés dels diputats va eixir Don Mariano com a garant de tot allò que s'ha fet al País Valencià, doncs perfecte, ara que pague amb diners de tots els espanyolets que començaran a veure'ns pitjor encara que abans.

Quina vergonya!
Ha arribat l'hora de pagar els excessos que sense cap previsió o amb previsions equivocades s'han fet des del Consell, i sobretot per Francisco Camps. L'expresident amb els seus somnis de grandesa d'emperador magnànim amb els diners de tots nosaltres ens ha conduït a la ruïna, a ser la vergonya d'Europa. Ara Rajoy que pague, i si vol de passada que ens intervenisca doncs el pobre Alberto Fabra no sap per on agarrar aquest mort que li han deixat. Si la situació econòmica valenciana s'allarga, que pareix ser serà així doncs no hi ha indicadors del contrari, els espanyols es cansaran de pagar-nos les factures.
Els nostres polítics i dirigents del PP no dimitiran mai per més grossa i irrespirable (la veritat és que ja fa molta pudor) que esdevinga la situació, però potser caldrà que siguem nosaltres els valencians els que demanem responsabilitats perquè jo crec que ens mereixem uns altres governants més capaços, honrats i eficients. O seguim tirant-li la culpa a ZP i  que siga el que Deu vulga?



Comentaris

  1. Espanya i els seus polítics instal·lats ací per tota la cara se'n poden anar a la merda.
    PPSOE se'n poden anar a pastar fang!
    Visca Coalició Compromís!

    Jo no era independentista, però arran de tot el que està passant, visca els Països Catalans!

    ResponElimina
  2. Els 2 grans partits han demostrat que la situació els ha superat i que no saben com eixir, així doncs ha arribat el moment de buscar solucions noves i valentes. Compromís és una bona idea a més de necessari pel País Valencià. És vergonyòs que Albert Fabra haja tingut que esperar a que Rajoy guanye les eleccions per començar a prendre mesures anticrisi desagradables, i aleshores han tingut que ser més profundes encara per haver esperat tant. Mentres les decisions hagen de vindre de Madrid serem un territori de segona.
    De tota manera Compromís és una coalició de caire nacionalista, però dir independentista és dir massa,més pronte li resta vots que altra cosa. Crec que cal posar els peus a terra i no quedar-nos en idees utòpiques.
    Si de veres et sents independentista crec que és una millor opció per tu ERPV.
    Gràcies i espere poder tornar a comentar amb tu aviat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Crim de Germania: una lectura transversal des de Moncofa.

Hui, obric el meu blog per a escriure sobre un llibre que acabe de llegir: "Crim de Germania". Certament, s'han donat diverses circumstàncies que m'han dut fins ací. Malgrat la coneixença d'este títol important de la novelística valenciana, l'elecció última d'este llibre ha vingut donada per la recomanació de Núria Cadenes en un acte a la biblioteca de Moncofa, però també pel 5é centenari de l'efemèride de les Germanies a l'antic Regne de València i per la disponibilitat a llegir-lo donada per la meua situació personal actual. Així mateix, " el tindre temps" m'ha portat a fer una lectura transversal del llibre. Alhora que llegia les pàgines de Josep Lozano, n'he fet una recerca prou bàsica en el pla històric del que foren les Germanies i que de manera breu comentaré posteriorment. També de la relació existent entre la història de Moncofa i les Germanies, així com de la nostra comarca i pobles veïns amb importants batalles i monu...

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p...

Temps de crisi, temps d'inversions.

Són temps difícils per a tots i per a tot. Ara mateix estem molt preocupats per la situació de precarietat econòmica general que ens porta misèria laboral i social. No sabem que fer i és normal, doncs són eixos èssers abstractes anomenats "mercats" els que fan i desfan al seu gust i nosaltres no som capaços de vore'ls, de posar-los cara, són èssers intangibles als que no podem dir-los res de res. Doncs sols ens queda confiar en els polítics de torn (vaja acte de fe) que cada volta ens fan més pobres amb retallades de sou, de drets socials, de serveis públics i d'nseguritat laboral, i tot per tal de fer creure als "mercats" que nosaltres els pagarem tots eixos diners que tan amablement ens presten per un "mòdic" interès i que en ningun cas volem fer enutjar a eixa cosina (prima de riesgo) que tenen que sembla tan inestable i que dóna la impressió que tinga la menstruació tots els dies de l'any. Així doncs, per tal de pagar, nosaltres patirem el ...