Sempre que he assistit a una manifestació, que ni en són moltes ni poques, he tingut l'agradable sensació de que no estic sol al món, i que realment allò que pense no és tan desgavellat. Em plena de goig i em fa sentir part d'alguna cosa més gran on puc parlar lliurement sense sentir-me un alienígena, i on dir País Valencià no es mentar al dimoni, ja que malgrat que esta denominació de la nostra terra està arreplegada a l'Estatut d'autonomia, gràcies a C9 i al govern del PP els darrers disset anys tot açò havia esdevingut quasi clandestí.
Les darreres manifestacions on he estat són per TV3 i defensa dels serveis públics valencians, i ambdós varen ser multitudinàries a Castelló.
 |
| Mestres de Betxí a la Manifestació de Castelló. |
A la manifestació pels serveis públics a Castelló de la Plana érem al voltant de 30.000 persones demanant una educació, una sanitat i una justícia de qualitat i pública, així com un respecte pels professionals que allí treballem. Dient-li al Consell que prou de retallades i que assumeixen les responsabilitats per la seua mala gestió, a més que amb les retallades mai es solucionaran els problemes que ells, i d'altres, no han sabut previndre a temps. Però no sols érem 30.000 a Castelló. Cal afegir les 150.000 persones a València i les quasi 40.000 a Alacant. Cal dir que no tots els allí presents érem rojos, rabuts i nacionalistes. Molts professionals votants del PP estan farts de que se'ns retalle sempre als mateixos, ja que quan et toquen la butxaca no hi ha colors. Fins i tot Alberto Fabra ha dit (en castellà clar) que ell també s'hagués manifestat com a pare que ha de donar de menjar als seus fills, però que les mesures són necessàries. Jo li diria el que deia José Luis Sampedro "si et toca posar mesures que consideres que no són justes, però les poses igual, doncs ves-te'n".
Els polítics continuen sense tindre ni idea de com o quan eixirem d'aquesta situació on ens han dut uns financers sense escrúpols i uns polítics miserables i mediocres. Polítics que ens veien com a vots potencials i no com a persones. Doncs ara els vots tenen cames i cervell. Som molts i no anem a permetre que segueixen fent-nos pagar per la seua mala gestió, ja no.
S'ha acabat el temps, no anem a deixar que continuen abusant impunement del poder. Si no són capaços de trobar solucions adequades, justes i dirigides a crear i no a destruir que deixen pas a uns altres. Els vots tenen cames i es dirigeixen cap a les urnes, però esta vegada amb sentit crític i amb ganes de fer pagar als que ens han dut a la ruïna, al rescat financer i a la vergonya.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada