Salta al contingut principal

Les retallades de la vergonya

No són les retallades del Consell Valencià en si mateixa el que més m'indigna, encara que són per estar enutjat. Allò que em fa estar cabrejat és cóm s'han gastat els diners públics en events (paraula pepera per excel.lència), farres i projectes sense peus ni cap com l'aeroport sense avions de Castelló. Això i la corrupció latent des de fa anys al País Valencià dins del partit que obstenta el poder amb casos com Gürtel, EMARSA, Brugal, Fabra, Urdangarins, etc.
Es clar que una cosa porta a l'altra i tot està conectat, doncs si hagueren gestionat millor l'enorme quantitat de diners arreplegats al llarg de l'etapa de la bombolla immobiliria fent creixer el País Valencià i creant mecanismes per reinvertir el capital prevenint per quan arribaren els temps pitjors estariem parlant d'una altra cosa ben diferent.
Ara cal retallar en les despeses socials i posar la tisora en els de sempre: els funcionaris en particular i la classe obrera en general. Així doncs la sanitat i l'educació pública seran les més perjudicades malgrat que es cansaren de dir mil voltes que no tocarien les partides d'estos dos pilars de benestar. Si ens centrem en els mestres i professors les retallades van des de no pagar el 10% de la biaxa per malaltia, bloquejar el pla de pensions miserable que teniem, als interins amb vacant ja no se'ls pagarà vacances d'estiu, es reduïran a la meitat el pagament de sexennis i s'anularan els pròxims, així com no es prorrogaran les jubilacions (vaja bajocada). Hi ha més retallades per sanitat i la resta de funcionaris i eliminació de quasi totes les empreses públiques, quina llàstima no haver-ho fet abans amb EMARSA.
Personalment, com a mestre i per tant funcionari, ja he deixat de guanyar en el meu salari la rebaixa del 5% del sou, la rebaixa de uns 300€ en les pagues extres i ara amb la baixada del 50% dels sexennis més de 2000€. A més, a la finalització d'este curs em pertocava el segon sexenni, que tampoc el cobraré. Em dol que no es reconega la meua tasca, esforç i dedicació, així com la pèrdua de drets laborals i qualitat de vida, però em dol profundament més que me'ls lleve un Govern Valencià incompetent que al llarg de 17 anys al poder sols s'ha preocupat pel boato i grans ceremònies sense trellat. Que s'enduguen els meus diners que guanye honradament treballant perquè ells han dilapidat la major quatitat de diners que ha entrar mai a l'ens públic i que a més han gestionat amb tota seguretat de manera menys honrada de la necessaria.
Un País Valencià rescatat per l'Estat Espanyol amb el major deute i desacceleració del PIB del conjunt d'Espanya ha tingut que arribar a este extrem per replantejar-se la política de grans events i enviar-li una carta a Ecclestone (precissament el dia del Reis Mags) per renegociar la Formula 1 a València. Han hagut d'arribar fins a esta situació lamentable per adonar-se'n de que aquesta locura maquinada pel Neró valencià (poc honorable Camps) estava portant-nos a la misèria més absoluta.
Espere que tota la gran majoria de valencians i valencianes que donen el suport amb el vot al Partit Popular reflexionen cap a on ens ha portat la seua decissió i sàpiguen ser crítics amb el pensament i el vot.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Circular pels pares d'alumnes

Estimades famílies: L’assemblea de mestres del centre, després d’haver analitzat les mesures per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana, i davant de les retallades que afecten a l’àmbit educatiu, vol manifestar-vos que: Els sectors públic d’ensenyament i sanitat, en contra del que en un principi es va manifestar, pateixen una greu retallada pressupostària, que afectarà directament als usuaris, que no són altres que els ciutadans en general i l’alumnat en particular. De quina manera van a afectar les retallades a la nostra escola pública? De moment, i per al present curs, els centres ja hem patit: •Una rebaixa per que fa a la quantia de les beques de menjador concedides, abans totes cobrien el 100% de les despeses, i en l’actualitat se’n han concedit tres categories: el 100%, el 70% i el 40% del total de les despeses. •Les reduccions de plantilles a les escoles: augmentant les ràtios, fent desaparèixer programes d’educació compensatòria, recolzaments i desdoblaments, acomia...

Escola pública o Escola concertada?

Potser mai t'hages plantejat matricular al teu fill en una escola que no siga pública, o potser sí. Són temps difícils, temps de retallades i temps de crisi, però no sols econòmica, també ideològica. La paraula crisi significa canvi, com tots sabeu, però a voltes no es tracta d'un canvi de ideologia, més bé d'absència d'aquesta. I com deia el meu professor de història (Sr. Ballester) a l'institut: "qui diu no tindre idees polítiques, acaba sempre votant a la dreta". Actualment una gran part de gent de classe mitja-alta porta als seus fills a escoles privades o concertades, o almenys eixa és la meua percepció del casos que conec. Les raons són variades, i segons ells, argumenten que el nivell d'una escola privada no es pot comparar amb una de pública, o que volen que aprenguen en anglès, o que no volen que es barregen amb xiquets romanesos, gitanos, etc. Diuen que és impossible que el nivell acadèmic siga igual quan els mestres hem de dedicar quasi tot ...

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p...