Salta al contingut principal

Escola pública o Escola concertada?

Potser mai t'hages plantejat matricular al teu fill en una escola que no siga pública, o potser sí. Són temps difícils, temps de retallades i temps de crisi, però no sols econòmica, també ideològica. La paraula crisi significa canvi, com tots sabeu, però a voltes no es tracta d'un canvi de ideologia, més bé d'absència d'aquesta. I com deia el meu professor de història (Sr. Ballester) a l'institut: "qui diu no tindre idees polítiques, acaba sempre votant a la dreta".
Actualment una gran part de gent de classe mitja-alta porta als seus fills a escoles privades o concertades, o almenys eixa és la meua percepció del casos que conec. Les raons són variades, i segons ells, argumenten que el nivell d'una escola privada no es pot comparar amb una de pública, o que volen que aprenguen en anglès, o que no volen que es barregen amb xiquets romanesos, gitanos, etc. Diuen que és impossible que el nivell acadèmic siga igual quan els mestres hem de dedicar quasi tot el temps a ensenyar a llegir i escriure als nouvinguts, o a estar resolent problemes de disciplina i que hi ha molts mal exemples o models dins de les escoles públiques. La veritat és que tot açò no em sorprendria si sols vingués de persones votants del PP, però no és així. També gent que s'autodenomina "progre" porta als seus fills a eixes escoles utilitzant els mateixos arguments. No es d'estranyar que Espanya siga completament blava o que el País Valencià siga governada per la dreta més rància des de temps ja immemorials.
Per una altra banda podria ser que fora jo el que no comprenc res de res i hauria d'assumir com a veritat inalienable que l'escola pública és un lloc on sols hi ha que sobreviure sense tindre cap aspiració més que intentar que els alumnes aprenguen a llegir i escriure i a que no es maten entre ells al temps d'esbarjo, un lloc on ensenyar-los quatre coses als fills del pobres utilitzant un guix, una pissarra ( no digital, obviament), paper i llapis. Doncs no. Jo em rebele davant això i dic que l'escola pública i valenciana és la millor opció per a un xiquet o xiqueta del País Valencià.
A les nostres escoles estan els millors professionals de l'ensenyament, els que tenen un currículum més brillant, les millors qualificacions universitaries amb una formació superior a la requerida (hi ha molts llicenciats), i sobretot han passat unes oposicions que cap dels mestres de les escoles concertades o privades han aconseguit superar per la raò que siga.
 És en l'escola pública on millor es veu l'educació en valors, el respecte pels que són diferents a ú mateix, l'acceptació de la diversitat en tots els aspectes de la vida, la resolució dels problemes quotidians des d'una perspectiva social i no empresarial. Ací formem persones humanes.
No podem oblidar que els centres públics són els únics on els xiquets poden ser educats dins del seu propi context de barri o de poble, i mantenir uns vincles amb els amics de la infància, amb les seues festes i la seua cultura autòctona i sobretot amb la seua llengua materna. I sí, també aprenen anglés i castellà. Faltaria més.
Això sí, ací no es pot presumir gaire de recursos materials, ni de que el meu fill va a classe amb el fill de Fulano o Mengano o que allí tothom arreplega als fills amb BMW o Mercedes. També els he sentit treure el pit dient que allí sí que hi ha disciplina, o que sí que fan els deures, o que sí que estudien, etc. Es a dir que estan content de que els facen allí la feina que hauríen de fer ells a casa.
Baix el meu punt de vista el major tresor que tenim a les escoles públiques és que és l'únic lloc on els pares poden gaudir profundament amb l'educació dels seus fills, participar activament , veure'ls creixer de manera integral, adonar-se'n dia  rere dia com el seu fill aprén a ser persona i el que li costa. La col.laboració mestres-família en la construcció de l'aprenentatge dels xiquets és algo que enriqueix  i que de ninguna manera està present a les escoles concertades o privades.
Per tot açò crec que a l'hora de triar algú que t'ajude a educar els teus fills has de tindre en compte fins a quin grau vols que altres intervinguen en eixe procès, ja que la satisfacció d'educar el teu fill o filla no sols depén dels diners que tingues per a que un altre ho faça per tu, si no també has de pensar com voldries que foren quan siguen grans i a qui vols que es pareguen i quins valors t'agradaria que tingueren.


Comentaris

  1. M'han encantat les teves paraules. Jo vaig anar a l'escola concertada i ara que m'ha tocat escollir la del meu fill he decidit que anirà a la pública, per totes les raons que tu exposes i perquè em nego a que faci religió des dels 3 anys. Una abraçada. Neus

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una bona decisió, però des del moment que gastes temps fent aquestos plantejaments és perquè t'interessa molt l'educació del teu fill i això és un punt de partida bàsic. Gràcies per participar al bloc!

      Elimina
  2. No estic gens d'acord "public o concertat , esquerres o dretes..., no es escola pública o concertada, si no escola de qualitat, tot i que no es pot tenir la certesa de tot, sempre hi haurà escoles publiques bones i concertades dolentes i viceversa, estudiants bons i dolents, professors bons i dolents...etc etc...

    Però...

    Escola concertada: Més qualitat d'idiomes, projectes més definits i sobretot "diferents" es digui decroly, sadako o qualsevol altre, no tot es religiós o de dretes.

    Feu una prova: Aneu a las 10 concertades no religioses i feu una entrevista com a pares, després una entrevista a las 10 públiques més properes del vostre barri.

    No tot es blanc o negre.
    "Baix el meu punt de vista el major tresor que tenim a les escoles públiques és que és l'únic lloc on els pares poden gaudir profundament amb l'educació dels seus fills, participar activament , veure'ls creixer de manera integral, adonar-se'n dia rere dia com el seu fill aprén a ser persona i el que li costa"

    Aixó no té cap ni peus, d'ependrà de l'escola i dels pares , no del públic o privat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Primer de res agraïr-te la teua participacíó al blog.

      Després podríem parlar llargament sobre el tema,
      estarem d'acord en més coses de les que penses. Obviament tot depén des del punt de vista d'on es mire. El paper de les famílies és bàsic en l'educació dels fills. La seua implicació en el procés, el passar llarg temps amb els nens i nenes, la transmissió de valors,etc. La majoria de gent que duu els fills a escoles privades-concertades té diners i poc de temps per a passar amb els fills. Açò és generalitzar i obviament tota generalització és injusta.
      Allò de les entrevistesem pareix bé, però l'escola no és un negoci, les altre sí. Les concertades i privades busquen altres coses i es lleven del damunt als alumnes "complicats"...
      Hi ha molts tipus d'escoles concertades i privades i tens tot el dret de portar els teus fills allà on vulgues i pagar per això, solament tu sabràs les teues raons del perquè ho fas i jo les respectaré, però sempre defensaré una escola pública, de qualitat i en valencià (o català).

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Crim de Germania: una lectura transversal des de Moncofa.

Hui, obric el meu blog per a escriure sobre un llibre que acabe de llegir: "Crim de Germania". Certament, s'han donat diverses circumstàncies que m'han dut fins ací. Malgrat la coneixença d'este títol important de la novelística valenciana, l'elecció última d'este llibre ha vingut donada per la recomanació de Núria Cadenes en un acte a la biblioteca de Moncofa, però també pel 5é centenari de l'efemèride de les Germanies a l'antic Regne de València i per la disponibilitat a llegir-lo donada per la meua situació personal actual. Així mateix, " el tindre temps" m'ha portat a fer una lectura transversal del llibre. Alhora que llegia les pàgines de Josep Lozano, n'he fet una recerca prou bàsica en el pla històric del que foren les Germanies i que de manera breu comentaré posteriorment. També de la relació existent entre la història de Moncofa i les Germanies, així com de la nostra comarca i pobles veïns amb importants batalles i monu...

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p...

Temps de crisi, temps d'inversions.

Són temps difícils per a tots i per a tot. Ara mateix estem molt preocupats per la situació de precarietat econòmica general que ens porta misèria laboral i social. No sabem que fer i és normal, doncs són eixos èssers abstractes anomenats "mercats" els que fan i desfan al seu gust i nosaltres no som capaços de vore'ls, de posar-los cara, són èssers intangibles als que no podem dir-los res de res. Doncs sols ens queda confiar en els polítics de torn (vaja acte de fe) que cada volta ens fan més pobres amb retallades de sou, de drets socials, de serveis públics i d'nseguritat laboral, i tot per tal de fer creure als "mercats" que nosaltres els pagarem tots eixos diners que tan amablement ens presten per un "mòdic" interès i que en ningun cas volem fer enutjar a eixa cosina (prima de riesgo) que tenen que sembla tan inestable i que dóna la impressió que tinga la menstruació tots els dies de l'any. Així doncs, per tal de pagar, nosaltres patirem el ...