Salta al contingut principal

Del roig al blau-La transició valenciana.


La història democràtica del País Valencià. El paper decisiu d'UCD i PSOE, Las Provincias i el no voler o saber mirar més enllà ens va portar a ser un territori de segona. No es va aprofitar el moment clau i ara pareix quasi impossible recuperar el terreny perdut. El naixement del blaverisme i un catalanisme mal entès i transformat en arma de doble fulla.
Tot açò ens condueix a la crisi d'identitat que encara patim amb els símbols: bandera, himne, el nom de la llengua i fins i tot el nom de la nostra terra.
Mira aquest documental fet a la Universitat de València i deixa la teua opinió. Potser entre tots traurem alguna cosa en clar.

Comentaris

  1. Crec que vaig veure aquest vídeo ja fa temps. En tot cas, em sembla que la transició valenciana no s'estén sense els antecedents històrics. I parle des del mateix moment de la conquesta, quan es fa i es construeix un país 'des de dalt', des del poder monàrquic, qui és qui en decideix la creació (feta a mida) per reequilibrar un balanç de poder des del binomi Catalunya-Aragó... passant per la pèrdua real del valencià i les corts (abans de 1707) i per uns projectes d'estatuts d'autonomia -durant la II República- que fan riure...

    ResponElimina
  2. Sí, supose que analitzant tots estos factors no sols s'entén la transició valenciana,també la falta d'una identitat definida i d'un amor propi per tot allò que ens hauria de resultar nostre. Agraïr el teu comentari i espere tornar a comentar amb tu.

    ResponElimina
  3. El video ens doa tota una lliçó per al futur, cal anar amb molta prudència ja que la societat valenciana estava molt inmadura per a l'autonomia que defensarem fa 35 anys. Encara avui està inmadura. Tot l'esforç de tenir representació de COMPROMÍS a les Corts Valencianes i al Congrés es un exit grandiós i NO PODEM TORNAR A FALLAR. Cal buscar estendre la base social amb molta picardia, la corrupció ens ho posa molt fàcil, i cal mantenir la UNITAT de COMPROMÍS i intentar atreure a mes gent. Què pinta ERPV? El PSAN amb Joan Laporta?, etc. Tan complicat es deixar els personalismes de costat pel be del PAÍS VALENCIÀ? Hem de lluitar per ser una alternativa de govern i això s'ha de gestionar molt be. Què en penseu?

    ResponElimina
  4. Hem tingut una llarga travesia pel desert tots els valencians que ens sentim d'esquerres i nacionalistes i les hem vist magres. L'oportunitat que tinguérem durant la transició no la tornarem a tindre mai més, almenys als pròxims 50 anys, i d'això s'encarregaran els que ofereixen noves glòries a Espanya mentre es van omplint la butxaca amb els diners de tots nosaltres.
    Compromís és la llum al final del tunel, si serem alternativa de govern, potser amb treball i constància i sabent defendre el fet diferencial de ser valencià, no es per tant picardia, més bé el saber explicar millor allò que no saberen fer a la transició.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Crim de Germania: una lectura transversal des de Moncofa.

Hui, obric el meu blog per a escriure sobre un llibre que acabe de llegir: "Crim de Germania". Certament, s'han donat diverses circumstàncies que m'han dut fins ací. Malgrat la coneixença d'este títol important de la novelística valenciana, l'elecció última d'este llibre ha vingut donada per la recomanació de Núria Cadenes en un acte a la biblioteca de Moncofa, però també pel 5é centenari de l'efemèride de les Germanies a l'antic Regne de València i per la disponibilitat a llegir-lo donada per la meua situació personal actual. Així mateix, " el tindre temps" m'ha portat a fer una lectura transversal del llibre. Alhora que llegia les pàgines de Josep Lozano, n'he fet una recerca prou bàsica en el pla històric del que foren les Germanies i que de manera breu comentaré posteriorment. També de la relació existent entre la història de Moncofa i les Germanies, així com de la nostra comarca i pobles veïns amb importants batalles i monu...

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p...

Temps de crisi, temps d'inversions.

Són temps difícils per a tots i per a tot. Ara mateix estem molt preocupats per la situació de precarietat econòmica general que ens porta misèria laboral i social. No sabem que fer i és normal, doncs són eixos èssers abstractes anomenats "mercats" els que fan i desfan al seu gust i nosaltres no som capaços de vore'ls, de posar-los cara, són èssers intangibles als que no podem dir-los res de res. Doncs sols ens queda confiar en els polítics de torn (vaja acte de fe) que cada volta ens fan més pobres amb retallades de sou, de drets socials, de serveis públics i d'nseguritat laboral, i tot per tal de fer creure als "mercats" que nosaltres els pagarem tots eixos diners que tan amablement ens presten per un "mòdic" interès i que en ningun cas volem fer enutjar a eixa cosina (prima de riesgo) que tenen que sembla tan inestable i que dóna la impressió que tinga la menstruació tots els dies de l'any. Així doncs, per tal de pagar, nosaltres patirem el ...