Salta al contingut principal

El dofí d'Aznar

No ha fet falta més d'una sessió al congrés de diputats per a vore la nova imatge de poder que reflecteix Mariano Rajoy. Malgrat no ser encara president del govern, el lider del Partit Popular ha exercit com a tal i s'ha enfrontat amb els portaveu dels diferents partits amb despotisme i prepotència. Enrere ha quedat el famós "talante" de Zapatero, l'estil dur i autoritari del PP està ací, ha tornat. El dofí de Jose Mº Aznar al final serà president. I per alguna cosa degué ser l'elegit.

No vull comentar ací els continguts del discurs de Rajoy, ni les paraules de Rubalcaba, ni dels altres partits que han parlat hui i que formaran part de  l'oposició. Més bé m'agradaria escriure la meua opinió de les formes i la sensació que ha deixat Rajoy en la primera jornada de la sessió d'investidura. La veritat siga dita no he trobat res destacable o que m'haja cridat l'atenció en el contingut de les paraules de Don Mariano, que com no podia ser d'altra forma, era l'esperable i ple d'ambigüetats com en ell és habitual, per altra banda m'ha sorprès més gratament Rubalcaba en la seua intervenció, però com he dit abans no vaig a analitzar-ho hui.
Potser és una obvietat per a tothom, però com no he vist, ni escoltat, ni llegit cap programa d'anàlisi de la sessió parlamentaria d'avui no sé si algú més se n'ha adonat dels aires de superioritat del proper president d'Espanya. Vull posar com a exemples més il.lustratius les repliques a UPyD y Foro Asturias. Dos partits que han anat junts per formar el grup propi de Rosa Díez (AMAIUR s'ha quedat sense grup, quina vergonya!) i que han començat fent-li la pilota a Rajoy, i aquest els ha tirat a iugular sense pietat. Rosa Díez que anava de patriotica espanyola no s'esperava la cornada del candidat popular quan li ha replicat sobre la temàtica del sistema electoral espanyol i també sobre la corrupció dels polítics, als que Rajoy a defensat com si li atacaren a un fill seu. Quan ha replicat al membre de Foro Asturias l'ha ningunetjat, menypreat i quasi ridiculitzat i això que aquest home anava fent-li reverències, la veritat no sé quin paper volen fer aquesta gent a Madrid. A banda de que tant UPyD com Foro són partits de "laboratori", és a dir sense ideologia definida i fets ad hoc per un lider resentit de no poder manar al PSOE o PP, crec que pel sol fet d'estar al Congrés i per respecte al seus votants, Rajoy hauria d'haver-los tractat millor.
Personalment m'ha sorprès molt la manera de parlar de Don Mariano, i no sols a estos dos partits, també a CHA li ha faltat al respecte. Malgrat que ha parlat varies voltes de que cal dialogar i que no vol usar la majoria absoluta per imposar i que vol contar amb tots, les seues formes estan dient tot el contrari des del minut menys ú del seu mandat. Ja vorem com li respon demà a Joan Baldoví, però vist el dia d'avui crec que tots ens ho podem imaginar. Crec que respectarà més a AMAIUR, o no, tinc dubtes. La dreta ha tornat.

Comentaris

  1. Em va fer sentir vergonya, jo no desitge que eixe impresentable del Marianico em defense de res. Dir la veritat es una virtud molt cristiana, eixos hipòcrites de cristians no tenen res. Corruptes a la presó.

    Robin Hood of Sherwood

    ResponElimina
  2. La política entesa com a negoci, la defensa de l'indefensable. "Quan el mal ve d'Almansa a tots alcança".

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Crim de Germania: una lectura transversal des de Moncofa.

Hui, obric el meu blog per a escriure sobre un llibre que acabe de llegir: "Crim de Germania". Certament, s'han donat diverses circumstàncies que m'han dut fins ací. Malgrat la coneixença d'este títol important de la novelística valenciana, l'elecció última d'este llibre ha vingut donada per la recomanació de Núria Cadenes en un acte a la biblioteca de Moncofa, però també pel 5é centenari de l'efemèride de les Germanies a l'antic Regne de València i per la disponibilitat a llegir-lo donada per la meua situació personal actual. Així mateix, " el tindre temps" m'ha portat a fer una lectura transversal del llibre. Alhora que llegia les pàgines de Josep Lozano, n'he fet una recerca prou bàsica en el pla històric del que foren les Germanies i que de manera breu comentaré posteriorment. També de la relació existent entre la història de Moncofa i les Germanies, així com de la nostra comarca i pobles veïns amb importants batalles i monu...

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p...

Temps de crisi, temps d'inversions.

Són temps difícils per a tots i per a tot. Ara mateix estem molt preocupats per la situació de precarietat econòmica general que ens porta misèria laboral i social. No sabem que fer i és normal, doncs són eixos èssers abstractes anomenats "mercats" els que fan i desfan al seu gust i nosaltres no som capaços de vore'ls, de posar-los cara, són èssers intangibles als que no podem dir-los res de res. Doncs sols ens queda confiar en els polítics de torn (vaja acte de fe) que cada volta ens fan més pobres amb retallades de sou, de drets socials, de serveis públics i d'nseguritat laboral, i tot per tal de fer creure als "mercats" que nosaltres els pagarem tots eixos diners que tan amablement ens presten per un "mòdic" interès i que en ningun cas volem fer enutjar a eixa cosina (prima de riesgo) que tenen que sembla tan inestable i que dóna la impressió que tinga la menstruació tots els dies de l'any. Així doncs, per tal de pagar, nosaltres patirem el ...