Salta al contingut principal

Qüestió de confiança.

A la passada campanya electoral Mariano Rajoy portava com a principal argument per a guanyar-se els vots que ell i el seu partit anaven a donar la confiança necessaria per a que els mercats tingueren la certesa de que els diners que invertien en deute públic a Espanya anaven a ser tornats, ja que Zapatero i el PSOE havien perdut qualsevol capacitat de lideratge i de convenciment davant dels inversors internacionals. Potser tenia raò, ja que Zapatero no inspirava tranquil.litat doncs era ja un arbre caigut des de feia mesos.
Don Carlos (l'autèntic Fabra)
Una altra cosa és que puguem creure a Rajoy si mirem al nostre País Valencià. Des de la premsa internacional ens han posat d'exemple de cóm fer malament les coses, de cóm ser deshonrats, aprofitosos, lladres i a més de que els valencians ho permetem tot com demostrem cada volta que anem a votar.
Ara que la Generalitat Valenciana torna a traure bons de deute per a que els estalviadors (valencians o no) ens refiem d'ells com a garants dels diners que puguem dipositar, potser hauriem de plantejar-nos quines persones formen part d'eixe partit polític que governa ací i que fa amb els diners públics, en que se'ls gasta i si realment van a tornar-nos-els amb un 5% d'interès d'ací a un any. Doncs bé, fem una ullada per vore on posem els ous, si és o no és bona palla.
Segurament això de Gürtel està ja passat, que més dóna uns quants euros en trages, corbates o sabates. Que també hi ha financiació il.legal? Això encara no està clar. La visita del Papa de Roma va costar un preu molt més alt que en altres llocs? Home, amb Barcelona no podem comparar-ho que els catalans són massa agarrats. També pareix ser que la Televisió pública deu milers de milions d'euros, però clar darrerament els pallassos han pujat la cotització, i home fem Formula 1, que menys que donar-li 17 milions d'€ a Ecclestone cada any. A més açò porta beneficis com tots sabeu, de la mateixa forma que el campionat de golf a Borriol que sols val 3,1 milions d'€ i en genera molts més, cóm? Quines preguntes feu.
Ara fa uns dies vaig llegir algo sobre EMARSA, una empresa pública que s'encarrega de l'aigua residual de València i pobles del voltant. Deia la notícia que carregaven factures irreals, unflades fins al límit i que els beneficiaris eren gent del PP. Jo la veritat no puc creure que desviaren milions d'€ a les seues butxaques en estos temps de crisi que estem tots patint i que ara ens demanen diners mitjançant bons de deute...
L'autèntic Fabra ha tornat a les pàgines dels diaris, però no era innocent? Però no ens deia que si havien prescrit els crims es perque era innocent? Ara el tribunal superior diu que torna a ser inculpat i sospitòs de robar diners públics, afavorir clarament als amics i usar la seua posició en benefici propi?
Menys mal que amb aquestos podem confiar, que és millor deixar els teus diners als lladres que als rucs. Bé jo crec que tot és qüestió de confiança.

Comentaris

  1. Raulatxo: questa e la Sicilia di Don Fabrizio Castiglione e la sua camorra ... Per cert, no ha deixat passarl'oportunitat de premiar la seua companya sentimental, parlant suaument. Per guanyar mes que Don Fabrizio, jo tingue que fer un doctorat en enginyeria aeroespaial a Alemanya fa 25 anys. A mi em paguen per productivitat, i em demane quina es la productivitat de tots eixos? Jo crece que es negativa i per tant deurien ser acomiadats o pagar per treballar, no creus? Ja, ja, pero tots sabem que mai ho faran a seguir vivint dels nostres impostos. I millor que no parle d'impostos ...

    Bona tarda,


    Robin Hood of Sherwood at San Diego, California.

    ResponElimina
  2. Parlar de Don Carlos Fabra és com fer-ho de Berluscuni, però a lo cutre. No es que el van fer fora, se'n va anar ell per que volgué. Cal parlar de vots segrestats i favors i tota eixa mena de qüestions que fan tanta pudor i que als nostres amics i veïns els importa un rave.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Crim de Germania: una lectura transversal des de Moncofa.

Hui, obric el meu blog per a escriure sobre un llibre que acabe de llegir: "Crim de Germania". Certament, s'han donat diverses circumstàncies que m'han dut fins ací. Malgrat la coneixença d'este títol important de la novelística valenciana, l'elecció última d'este llibre ha vingut donada per la recomanació de Núria Cadenes en un acte a la biblioteca de Moncofa, però també pel 5é centenari de l'efemèride de les Germanies a l'antic Regne de València i per la disponibilitat a llegir-lo donada per la meua situació personal actual. Així mateix, " el tindre temps" m'ha portat a fer una lectura transversal del llibre. Alhora que llegia les pàgines de Josep Lozano, n'he fet una recerca prou bàsica en el pla històric del que foren les Germanies i que de manera breu comentaré posteriorment. També de la relació existent entre la història de Moncofa i les Germanies, així com de la nostra comarca i pobles veïns amb importants batalles i monu...

"Fatxa" de Jason Stanley. Un llibre per a llegir amb el llapis a la mà.

Hui òbric el meu blog per a opinar una altra vegada sobre un llibre. El seu títol original és "How Fascism Works" i s'ha traduït al valencià com " Fatxa ". El seu autor és Jason Stanley.  Portada del llibre Cal dir que aquest llibre el descobrisc mitjançant fotografies on diversos polítics l'usen com a recurs visual durant les contestacions en seu parlamentària davant de l'extrema dreta. Però sense la conjuntura actual i deriva política que tenim mai hauria començat a llegir-lo. Tanmateix, la seua lectura l'he compaginat  amb altres llibres, cosa que no solc fer quasi mai, a conseqùència de la seua rellevància i necessitat per fer analogies dels exemples que posa amb la realitat que tenim a Espanya i al nostre País Valencià sobre les polítiques feixistes. Aquest assaig està escrit per Jason Stanley (1969), professor de filosofia a la Universitat de Yale (EUA) i doctorat a la Universitat d'Oxford (Anglaterra) a més de ser escriptor habitual dels p...

Temps de crisi, temps d'inversions.

Són temps difícils per a tots i per a tot. Ara mateix estem molt preocupats per la situació de precarietat econòmica general que ens porta misèria laboral i social. No sabem que fer i és normal, doncs són eixos èssers abstractes anomenats "mercats" els que fan i desfan al seu gust i nosaltres no som capaços de vore'ls, de posar-los cara, són èssers intangibles als que no podem dir-los res de res. Doncs sols ens queda confiar en els polítics de torn (vaja acte de fe) que cada volta ens fan més pobres amb retallades de sou, de drets socials, de serveis públics i d'nseguritat laboral, i tot per tal de fer creure als "mercats" que nosaltres els pagarem tots eixos diners que tan amablement ens presten per un "mòdic" interès i que en ningun cas volem fer enutjar a eixa cosina (prima de riesgo) que tenen que sembla tan inestable i que dóna la impressió que tinga la menstruació tots els dies de l'any. Així doncs, per tal de pagar, nosaltres patirem el ...